Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "coca" dins totes les àrees temàtiques

alcaloide de la coca alcaloide de la coca

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alcaloide de la coca, n m pl

<.FITXA MODIFICADA>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Alcaloide extret de les fulles de la coca, que deriva químicament de l'ecgonina.

Nota

  • S'han descrit diferents alcaloides de la coca, però el més conegut és la cocaïna. Són estupefaents i s'utilitzen en alguns llocs com a anestèsics locals.
amanida de llagostins amb pa de coca cruixent, llenties i foie-gras amanida de llagostins amb pa de coca cruixent, llenties i foie-gras

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de llagostins amb pa de coca cruixent, llenties i foie-gras
  • es  ensalada de langostinos con pan de coca crujiente, lentejas y foie gras
  • fr  salade de crevettes à la tourte de pain croustillante, aux lentilles et au foie gras
  • it  insalata di mazzancolle con focaccia croccante, lenticchie e foie gras
  • en  prawn salad with crunchy dough bread, lentils and foie gras
  • de  Garnelensalat mit knusprigem Fladenbrot, Linsen und Foie Gras

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barralets, n m pl
  • ca  bolet de paret, n m alt. sin.
  • ca  capellets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  caquell, n m alt. sin.
  • ca  coca de paret, n f alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  papellides, n f pl alt. sin.
  • nc  Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy subsp. horizontalis (Guss.) A. et O. Bolòs
  • nc  Umbilicus gaditanus Boiss. sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

barralets barralets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barralets, n m pl
  • ca  bolet de paret, n m alt. sin.
  • ca  capellets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  caquell, n m alt. sin.
  • ca  coca de paret, n f alt. sin.
  • ca  herba de foc, n f alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  papellides, n f pl alt. sin.
  • nc  Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy subsp. horizontalis (Guss.) A. et O. Bolòs
  • nc  Umbilicus gaditanus Boiss. sin. compl.

<Botànica > crassulàcies>

barretets barretets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barretets, n m pl
  • ca  herba de melic, n f sin. compl.
  • ca  herba llombriguera, n f sin. compl.
  • ca  llombrígol de Venus, n m sin. compl.
  • ca  papellida, n f sin. compl.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  barret de capellà, n m alt. sin.
  • ca  barretet, n m alt. sin.
  • ca  barretets (fulla), n m pl alt. sin.
  • ca  barretol, n m alt. sin.
  • ca  barretols, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de capellà, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  bolets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  calderetes, n f pl alt. sin.
  • ca  capadella, n f alt. sin.
  • ca  capellets, n m pl alt. sin.
  • ca  capellets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capellets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  caquell, n m alt. sin.
  • ca  caquellets, n m pl alt. sin.
  • ca  caquells, n m pl alt. sin.
  • ca  cobertora, n f alt. sin.
  • ca  coca de paret, n f alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  conillet, n m alt. sin.
  • ca  coques, n f pl alt. sin.
  • ca  coques de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  coquetes de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  curamal, n m alt. sin.
  • ca  gorretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  melic, n m alt. sin.
  • ca  melics, n m pl alt. sin.
  • ca  meliguets, n m pl alt. sin.
  • ca  orella d'abat, n f alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  orella de frare, n f alt. sin.
  • ca  orella de monjo, n f alt. sin.
  • ca  orelles de frare, n f pl alt. sin.
  • ca  orelles de monjo, n f pl alt. sin.
  • ca  orellot, n m alt. sin.
  • ca  papellides, n f pl alt. sin.
  • ca  tassa de jueu, n f alt. sin.
  • ca  tasses de jueu, n f pl alt. sin.
  • ca  aurella de monjo, n f var. ling.
  • ca  caquelles, n f pl var. ling.
  • ca  caquerells, n m pl var. ling.
  • ca  coll blau, n m var. ling.
  • ca  pepellides, n f pl var. ling.
  • ca  platillos, n m pl var. ling.
  • ca  sombreret, n m var. ling.
  • ca  sombrerets, n m pl var. ling.
  • nc  Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  • nc  Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
  • nc  Umbilicus pendulinus DC. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barretets, n m pl
  • ca  herba de melic, n f sin. compl.
  • ca  herba llombriguera, n f sin. compl.
  • ca  llombrígol de Venus, n m sin. compl.
  • ca  papellida, n f sin. compl.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  barret de capellà, n m alt. sin.
  • ca  barretet, n m alt. sin.
  • ca  barretets (fulla), n m pl alt. sin.
  • ca  barretol, n m alt. sin.
  • ca  barretols, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de capellà, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  bolets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  calderetes, n f pl alt. sin.
  • ca  capadella, n f alt. sin.
  • ca  capellets, n m pl alt. sin.
  • ca  capellets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capellets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  caquell, n m alt. sin.
  • ca  caquellets, n m pl alt. sin.
  • ca  caquells, n m pl alt. sin.
  • ca  cobertora, n f alt. sin.
  • ca  coca de paret, n f alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  conillet, n m alt. sin.
  • ca  coques, n f pl alt. sin.
  • ca  coques de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  coquetes de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  curamal, n m alt. sin.
  • ca  gorretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  melic, n m alt. sin.
  • ca  melics, n m pl alt. sin.
  • ca  meliguets, n m pl alt. sin.
  • ca  orella d'abat, n f alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  orella de frare, n f alt. sin.
  • ca  orella de monjo, n f alt. sin.
  • ca  orelles de frare, n f pl alt. sin.
  • ca  orelles de monjo, n f pl alt. sin.
  • ca  orellot, n m alt. sin.
  • ca  papellides, n f pl alt. sin.
  • ca  tassa de jueu, n f alt. sin.
  • ca  tasses de jueu, n f pl alt. sin.
  • ca  aurella de monjo, n f var. ling.
  • ca  caquelles, n f pl var. ling.
  • ca  caquerells, n m pl var. ling.
  • ca  coll blau, n m var. ling.
  • ca  pepellides, n f pl var. ling.
  • ca  platillos, n m pl var. ling.
  • ca  sombreret, n m var. ling.
  • ca  sombrerets, n m pl var. ling.
  • nc  Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  • nc  Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
  • nc  Umbilicus pendulinus DC. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

coca amb confitura de tomàquet, ceba caramel·litzada i formatge de cabra coca amb confitura de tomàquet, ceba caramel·litzada i formatge de cabra

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  coca amb confitura de tomàquet, ceba caramel·litzada i formatge de cabra
  • es  coca con confitura de tomate, cebolla caramelizada y queso de cabra
  • fr  tourte à la confiture de tomate, à l'oignon caramélisé et au fromage de chèvre
  • it  focaccia con confettura di pomodori, cipolla caramellata e formaggio di capra
  • en  pie with tomato jam, caramelized onion and goat cheese
  • de  Teigfladen mit Tomatenmarmelade, karamellisierter Zwiebel und Ziegenkäse

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

coca amb romesco, escarola, ceba tendra i sardines salades a casa coca amb romesco, escarola, ceba tendra i sardines salades a casa

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  coca amb romesco, escarola, ceba tendra i sardines salades a casa
  • es  coca con romesco, escarola, cebolleta y sardinas saladas en casa (salsa catalana de frutos secos, pimiento rojo, tomate y ajo)
  • fr  tourte au romesco, à la scarole, à la ciboulette et aux sardines salées maison (sauce catalane à base de fruits secs, poivron rouge, tomate et ail)
  • it  focaccia con romesco, scarola, cipolla novelle e sardine salate a casa (salsa catalana a base di frutta secca, peperoncino rosso, pomodoro e aglio)
  • en  pie with romesco, escarole, spring onion and handmade salted sardines (Catalan nut, red pepper, tomato, and garlic sauce)
  • de  Teigfladen mit Romesco, Endiviensalat, jungen Zwiebeln und hausgemachten Salzsardinen (katalanische Sauce aus Nüssen, rottem Paprika, Tomaten und Knoblauch)

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

coca bamba coca bamba

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  coca bamba, n f
  • ca  ensaïmada de Sant Joan, n f sin. compl.

<Festes de Menorca > Cuina>

Definició
Pasta circular i inflada elaborada amb farina, sucre, saïm i ous, que se sol menjar acompanyada d'una tassa de xocolata durant l'esmorzar del diumenge de la festa.
coca bova coca bova

<Cereals > Producte elaborat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  coca bova, n f
  • ca  pa socarrat, n m
  • ca  panou, n m
  • ca  tonya, n f
  • es  pan quemado, n m
  • es  panquemado, n m
  • es  panquemao, n m

<Cereals > Producte elaborat>

Definició
Coca feta de farina de blat de xeixa pastada amb ous i sucre i molt estovada que es menja especialment per Pasqua en certes zones del País Valencià.