Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "coltelleria" dins totes les àrees temàtiques

cotilleria cotilleria

<Indumentària > Establiments>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cotilleria, n f
  • es  corsetería

<Indumentària > Establiments>

Definició
Obrador o botiga de cotillaire.
cresta de gall cresta de gall

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cresta de gall, n f
  • ca  herba de la coltellada, n f alt. sin.
  • ca  madrona, n f alt. sin.
  • ca  ormí, n m alt. sin.
  • ca  sàlvia romana, n f alt. sin.
  • ca  tàrrec, n m alt. sin.
  • ca  tàrrega, n f alt. sin.
  • ca  hormini, n m var. ling.
  • nc  Salvia viridis L.
  • nc  Salvia horminum L. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

cresta de gall cresta de gall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cresta de gall, n f
  • ca  herba de la coltellada, n f alt. sin.
  • ca  madrona, n f alt. sin.
  • ca  ormí, n m alt. sin.
  • ca  sàlvia romana, n f alt. sin.
  • ca  tàrrec, n m alt. sin.
  • ca  tàrrega, n f alt. sin.
  • ca  hormini, n m var. ling.
  • nc  Salvia viridis L.
  • nc  Salvia horminum L. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

departament departament

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  departament, n m
  • ca  conselleria, n f sin. compl.
  • es  consejería, n f
  • es  departamento, n m

<Dret administratiu > Organització administrativa>

Definició
Òrgan administratiu de caràcter central que comprèn un o diversos sectors funcionals homogenis d'activitat administrativa sota la direcció d'un conseller.

Nota

  • La denominació departament és l'oficial a l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
diada castellera diada castellera

<Ciències socials > Antropologia > Cultura popular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari casteller [en línia]. 4a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/2/>

  • ca  diada castellera, n f
  • es  diada castellera, n f
  • en  human tower day, n

<Castellers>

Definició
Actuació castellera, especialment quan hi participa més d'una colla castellera, que se celebra en un lloc i una data determinats.
Human-tower performance, especially when more than one team participates, held in a specific place and on a specific date.
hostaleria hostaleria

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  hostaleria, n f
  • ca  hoteleria, n f
  • es  hostelería
  • es  hotelería
  • fr  hostellerie
  • fr  hôtellerie
  • it  osteria
  • en  hotel and catering industry

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Definició
Sector d'activitats econòmiques que comprèn la restauració, els hotels, els hostals, les pensions, els bars, etc.
hostaleria hostaleria

<Lleure > Turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  hostaleria, n f
  • ca  hoteleria, n f
  • es  hostelería
  • es  hotelería
  • fr  hostellerie
  • fr  hôtellerie
  • it  osteria
  • en  hotel and catering industry

<Lleure > Turisme>

Definició
Sector d'activitats econòmiques que comprèn la restauració, els hotels, els hostals, les pensions, els bars, etc.
hostaleria hostaleria

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  hostaleria, n f
  • ca  hoteleria, n f
  • es  hostelería, n f
  • es  hotelería, n f
  • fr  hostellerie, n f
  • fr  hôtellerie, n f
  • en  hotel and catering industry, n
  • de  Hotelbranche, n f
  • de  Hotelgewerbe, n n
  • de  Hotellerie, n f

<Turisme > Allotjament>

Definició
Sector d'activitats econòmiques que comprèn la restauració, els hotels, els hostals, les pensions, els bars, etc.
hoteleria hoteleria

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  hoteleria, n f
  • es  hostelería, n f
  • es  hotelería, n f
  • fr  hostellerie, n f
  • fr  hôtellerie, n f
  • de  Hotelgewerbe, n n

<Turisme > Allotjament>

Definició
Ofici d'hoteler.
imatge de cartellera imatge de cartellera

<Arts > Cinema>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  imatge de cartellera, n f
  • es  fotocromo, n m
  • es  imagen de cartelera, n f
  • fr  affichette de cinéma, n f
  • fr  photo cartonnée, n f
  • fr  photo d'exploitation de cinéma, n f
  • en  front of house card, n
  • en  lobby card, n

<Arts > Cinema>

Definició
Imatge impresa de les escenes clau d'una pel·lícula que s'utilitza als cinemes amb l'objectiu de promocionar-la.