Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "commoure" dins totes les àrees temàtiques

carpa carpa

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carpa, n f
  • es  carpa, n f
  • fr  carpe commune, n f
  • en  carp, n
  • nc  Cyprinus carpio

<Enginyeria forestal>

catxel catxel

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  catxel, n m
  • ca  carculla, n f sin. compl.
  • ca  escopinya de gallet, n f sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  gallet, n m sin. compl.
  • ca  petxina ratllada, n f sin. compl.
  • es  berberecho
  • fr  coque commune
  • en  common edible cockle
  • nc  Cerastoderma edule

<Peixos>

Definició
Mol·lusc lamel·libranqui bivalve, d'uns 3 a 5 centímetre de diàmetre, de perímetre arrodonit i d'un color blanc groguenc, comestible.
cigala grossa cigala grossa

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  cigala grossa, n f
  • ca  xitxarra grossa (valencià), n f sin. compl.
  • es  cigarra plebeya, n f
  • fr  cigale commune, n f
  • fr  cigale plébéienne, n f
  • fr  grand cigale commune, n f
  • nc  Lyristes plebejus

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Cicadins > Lyristes
clavellina rosada clavellina rosada

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  clavellina rosada, n f
  • ca  forbiana rosada, n f sin. compl.
  • es  comátula común, n f
  • fr  comatule commune, n f
  • en  rosy feather-star, n
  • nc  Antedon bifida

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Equinoderm de l'ordre dels comatúlides, de la família dels antedònids.
codornera codornera

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  codornera, n f
  • ca  veta, n f
  • ca  anguileta de mar, n f sin. compl.
  • ca  cinta, n f sin. compl.
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  floc, n m sin. compl.
  • ca  fuet, n m sin. compl.
  • ca  lligacama, n f sin. compl.
  • ca  pixota vermella, n f sin. compl.
  • es  cinta
  • es  cinta colorada
  • fr  cépole commune
  • en  red bandfish
  • nc  Cepola macrophthalma

<Peixos>

Definició
Peix teleosti, perciforme, de la família dels cepòlids, d'ulls grossos i de cos comprimit, que habita en les prades de fanerògames de mar o en el fons del fang.
comanda missa in commune comanda missa in commune

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comanda missa in commune, n f
  • es  pedido missa in commune

<Història del dret>

Definició
A l'edat mitjana, comanda en què totes les mercaderies o una part d'elles eren posades en comú.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('comanda posada en comú')
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  commutar, v tr
  • es  conmutar
  • en  commute, to

<Matemàtiques>

competència subjacent comuna competència subjacent comuna

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic de didàctica de la llengua i de les habilitats lingüístiques: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2013. (LB; 7)
ISBN 978-84-8384-257-7
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/242/242008_lexic_7.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  competència subjacent comuna, n f
  • es  competencia subyacente común, n f
  • es  dominio subyacente común, n m
  • es  DSC, n m sigla
  • fr  compétence sous-jacente commune, n f
  • en  common underlying proficiency, n
  • en  CUP, n sigla

<Didàctica > Llengua i habilitats lingüístiques>

comuna comuna

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  comuna, n f
  • es  comuna, n f
  • en  commune, n

<Família > Llars i tipus de convivència>

Definició
Grup d'individus, de parelles o de nuclis familiars que fan vida en comú.

Nota

  • 1. La comuna està Inspirada en teories socialistes i durant la dècada de 1960 va ser duta a la pràctica per joves del món occidental com a alternativa a la família convencional.
  • 2. Vegeu també quibuts.
comuna popular comuna popular

<Geografia > Geografia humana>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  comuna popular, n f
  • es  comuna popular
  • fr  commune populaire
  • en  commune
  • en  people's commune

<Geografia > Geografia humana>

Definició
Unitat econòmica i administrativa de base agrària creada a la República Popular de la Xina l'any 1958 i suprimida el 1982, que agrupava diverses poblacions i que tenia per objectius bàsics promoure una estructura social que trascendís el marc familiar i crear una base primària de poder polític.