Cercaterm

Nota

• Àmbit: Inespecífic
• Al llarg de la història han existit nombrosos grups d'homes i de dones que s'han associat per viure llur fe en un estil determinat, i que tenen llur manera particular d'observar els consells evangèlics i de portar la vida fraterna. En el marc de la vida religiosa hi predomina la pròpia santificació, la contemplació i el servei als altres. Els grups de vida consagrada són nombrosos en el si de l'Església i cada institut té un carisma diferent, sempre relacionat amb els misteris de Crist: Crist orant, que anuncia el regne de Déu, que fa el bé als altres o que conviu amb ells.
  Un dels principis fonamentals que té en compte el Concili II del Vaticà sobre la vida consagrada és la diversitat d'instituts, que són una riquesa per a l'Església i cal protegir-los. És per això que el Codi de dret canònic del 1983 reconeix autonomia a cada institut, fet que li permet mantenir el patrimoni espiritual, és a dir, la naturalesa peculiar, l'esperit, el propi fi i també les sanes tradicions pròpies. En l'Església catòlica hi ha dues classes d'instituts de vida consagrada: els instituts religiosos i els instituts seculars. Existeix, però, un altre grup de classificació dins l'Església catòlica: les societats de vida apostòlica que, malgrat que tenen trets similars als instituts religiosos, no ho són. Cal tenir clar que la prerrogativa de pertànyer a un grup o a un altre la defineix la característica dels vots o dels vincles sagrats que es fan en la professió religiosa.