Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "deliberat" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca llibertat de càtedra, n f
- es libertad de cátedra, n f
- en academic freedom, n
<Gestió universitària > Formació i estudis / Education and studies>
<Dret constitucional>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca llibertat de circulació, n f
- es libertad de circulación
- fr liberté de circulation
<Dret constitucional>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llibertat de circulació, n f
- es libertad de circulación, n f
<Dret constitucional>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca llibertat de circulació, n f
- ca llibertat de moviment, n f sin. compl.
- es libertad de circulación
- es libertad de movimiento
- fr liberté de circulation
- it libertà di circolazione
- it libertà di movimento
- en freedom of movement
- ar حرية التنقل
- ar حرية الحركة
<Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans>
Definició
Nota
- 1. En el context de la Unió Europea, es considera llibertat de circulació el dret dels ciutadans de la Unió i, segons determinades condicions, dels nacionals d'estats tercers que hi resideixen legalment a desplaçar-se pel territori de la Unió i establir-hi la residència.
- 2. La llibertat de circulació és un dret civil.
<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>
- ca llibertat de comerç, n f
- es libertad de comercio, n f
- fr liberté de commerce, n f
- en freedom of trade, n
<Barreres al comerç internacional > 04 Política comercial>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca llibertat de comerç, n f
- es libertad de comercio
- fr liberté de commerce
- it libertà di commercio
- en freedom of trade
- ar حرية التجارة
<Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llibertat de consciència, n f
- es libertad de conciencia, n f
<Dret penal>
<Dret > Dret internacional > Dret internacional públic > Drets de l'infant>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels drets de l'infant. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/275/>
- ca llibertat de consciència, n f
- es libertad de conciencia, n f
- fr liberté de conscience, n f
- en freedom of conscience, n
<Drets de l'infant>
Definició
Nota
- La llibertat de consciència pot ser objecte de restriccions, sempre que la llei les determini i sempre que siguin necessàries per al respecte dels drets o la reputació d'altres persones o per a la protecció de la seguretat nacional, l'ordre públic o la salut i la moral públiques.
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llibertat de consciència, n f
- es libertad de conciencia
<Dret constitucional>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
El terme consciència és veritablement polisèmic, però principalment se li atribueixen dos sentits.
En primer lloc, per a la psicologia aquest terme significa la coneixença immediata i directa que té l'ésser humà de la pròpia existència, condició, sensacions, operacions mentals, actes, entre altres; en segon lloc, s'entén per consciència la coneixença del valor moral dels estats interns i dels actes que l'ésser humà posa com a propis; és, per tant, un judici pràctic de la ment sobre el caràcter moral de les pròpies accions, el dictamen sobre la conformitat o disconformitat d'un acte humà respecte a la regla objectiva de moralitat. Aquesta regla està inserida en la pròpia naturalesa humana, és la llei natural a partir de la qual la consciència destria sobre la conformitat de l'acció concreta amb la llei. D'altra banda, l'obligatorietat ètica de la consciència ha estat defensada amb fermesa al llarg de la història.
Pel que fa a la doctrina eclesiàstica, Javier Hervada ha diferenciat la llibertat de consciència de la llibertat religiosa i la llibertat de pensament o ideològica a partir de l'objecte propi de cadascuna d'aquestes llibertats. Així, segons l'autor, la llibertat de consciència fa referència al judici o imperatiu moral -no necessàriament religiós- sobre les pròpies accions, que condiciona la pròpia conducta. Es tracta, efectivament, d'una llibertat formalment diferent, que té un objecte propi divers de la llibertat de pensament o de la llibertat ideològica, la qual té per objecte el conjunt d'idees, de conceptes i de judicis que l'ésser humà pot elaborar i defensar sobre qualsevol realitat física o humana, per exemple en qüestions de caràcter filosòfic, polític, científic o artístic.
La llibertat de consciència, doncs, fa referència a un fenomen interior personal, per la qual cosa sempre s'exerceix de manera individual. A diferència del dret de llibertat religiosa, no existeix una consciència col·lectiva, ni és possible parlar d'institucions que siguin subjecte del dret a la llibertat de consciència, tampoc en el cas de les associacions d'objectors de consciència, com suggereix Hervada, en què el dret que s'exerceix és el d'associació. La llibertat de consciència s'exerceix en el moment que cada persona decideix actuar seguint el dictat de la pròpia consciència.
Es parteix, per tant, del clar reconeixement d'un àmbit d'autonomia personal inviolable en què les lleis no poden penetrar. No obstant això, no es pot afirmar que consciència i dret siguin a priori incompatibles, ni tampoc que estiguin aïllats o desconnectats entre si. Al contrari, precisament el dret pot protegir de manera eficaç aquest àmbit de l'autonomia personal.
La llibertat de consciència té un objecte propi diferenciat, però respecte de la llibertat religiosa i de la llibertat ideològica o de pensament comparteix el reconeixement de la naturalesa i dignitat de la persona humana en relació amb el bé, la divinitat i la veritat. Per aquest motiu, els textos internacionals les tendeixen a reconèixer conjuntament, fins i tot en un mateix precepte, i també amb la voluntat de trobar una fórmula prou àmplia perquè pugui ser acceptable per a una gran varietat de països.
L'òrgan legislador constitucional espanyol no ha recollit explícitament la llibertat de consciència i en l'article 16 de la Constitució espanyola només es reconeix el dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte; i només s'esmenta l'objecció de consciència al servei militar en l'article 30.2. En canvi, la llibertat de consciència apareix esmentada expressament en l'article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans, en l'article 9 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals del 1950 i en l'article 18 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics del 1966.
En el Codi penal, dins els delictes contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, l'òrgan legislador ha previst una secció rubricada «Dels delictes contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts» (art. 522 al 526); no obstant això, l'anàlisi atent dels tipus revela que més aviat es tracta de delictes contra el bé jurídic i la llibertat religiosa.
La manifestació més visible de l'exercici d'aquesta llibertat és l'objecció de consciència. Precisament, és un dels fenòmens més destacats en el dret modern, a causa de la gran varietat de casos i modalitats, de formes de solució, i de motivacions que originen aquestes objeccions. Segons Rafael Navarro-Valls, en un sentit ampli, objecció de consciència és una pretensió contrària a la llei motivada per raons axiològiques, no merament psicològiques, de contingut primordialment religiós o ideològic. El contingut concret d'aquesta actitud pot ser l'elecció del comportament menys lesiu per a la consciència entre les possibilitats previstes en la norma; també el subjecte pot eludir el comportament contingut en l'imperatiu.
L'existència de l'objecció de consciència és conseqüència del fet que el dret no s'esgota en la llei dictada per l'Estat, com pretén el positivisme; d'altra banda, una llei, pel fet de ser-ho, no sempre és justa. Per això, la persona es pot plantejar una incompatibilitat entre el deure d'obediència que imposa la norma legal i el deure d'oposar-se que li suggereix la pròpia consciència. Es dona un conflicte entre dos béns jurídics tutelats per l'ordenament jurídic de l'Estat: la llibertat de consciència, que es reconeix tant en la Constitució com en els Textos Internacionals, i el compliment de la norma jurídica vinculant en qüestió.
En vista d'aquest dilema, és evident que l'Estat no pot decidir sempre, i de manera absoluta, a favor de la llibertat de consciència; pot posar en perill l'estabilitat i l'eficàcia del mateix ordenament jurídic si permet que la consciència sigui la regla i la norma de si mateixa. Si es concedeix prioritat al respecte absolut de l'ordenament jurídic positiu de l'Estat, viola el sistema constitucional mateix, ja que la llibertat de consciència, juntament amb la religiosa i la de pensament, constitueix un dels pilars bàsics dels drets humans i entra en la categoria dels drets fonamentals.
Per aquest motiu, els ordenaments constitucionals no solen esmentar directament l'objecció de consciència com un dret subjectiu fonamental sinó que se n'esmenta alguna de les modalitats. No obstant això, i malgrat la jurisprudència vacil·lant del Tribunal Constitucional, se sol reconèixer el dret a l'objecció de consciència, sense limitar-ho als casos previstos explícitament per la llei. Es considera que té una presumpció de legitimitat que els jutges han de ponderar en cada cas. En aquest sentit, Navarro-Valls ha assenyalat que l'objecció de consciència és poc susceptible d'una regulació predominantment legislativa, ja que és difícil donar respostes definitives en aquesta matèria, per la qual cosa la jurisprudència pot ser la millor via per a resoldre els casos singulars.
L'objecció de consciència no apareix en la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948, ni en el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics del 1966. La Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides va publicar el 1987 una resolució en la qual es demanava als estats el reconeixement internacional de l'objecció de consciència al servei militar. En el mateix sentit, s'han pronunciat el Consell d'Europa i el Parlament europeu. Certament, l'objecció de consciència al servei militar és l'únic cas que reconeix expressament la Constitució espanyola (art. 30), tot i que ja no té eficàcia per la supressió del servei militar obligatori.
L'objecció de consciència a l'avortament és la negativa dels facultatius a executar o a cooperar directament en pràctiques abortives. S'ha fonamentat no només en les raons legítimes de consciència -la il·licitud moral de suprimir una vida humana innocent-, sinó també en la impossibilitat d'imposar a un metge un deure contrari a la finalitat i a la raó de ser de l'activitat professional que exerceix. En aquest cas no cal que el facultatiu es declari objector, sinó que n'hi ha prou que manifesti que aquesta pràctica no entra en la praxi específicament mèdica. Aquesta justificació és igualment aplicable a la negativa d'un metge a prescriure la píndola de l'endemà, amb efectes abortius.
Dins l'anomenat biodret, cal destacar les objeccions de consciència a tractaments mèdics. En aquesta categoria s'inclou la negativa a rebre transfusions de sang per part de testimonis de Jehovà, conducta que s'ha considerat que la jurisprudència pot tutelar quan es tracta d'un adult que assumeix un risc que només l'afecta a ell i que és l'única solució per a no contravenir les pròpies creences.
Entre altres manifestacions d'aquesta actitud, també es poden esmentar l'objecció de consciència a formar part d'un jurat; l'objecció de consciència a prestar juraments promissoris que obliguen davant Déu, o bé per motius confessionals que prohibeixen aquesta declaració; en l'àmbit educatiu, per exemple, l'objecció de consciència quan l'Estat imposa determinats continguts docents que contradiuen el respecte a les creences dels pares, i, finalment, l'objecció de consciència fiscal, que consisteix a no pagar una part dels tributs, de manera proporcional a la despesa de l'Estat en qüestions militars o de defensa; tipus d'objecció que ha estat sistemàticament rebutjada per la jurisprudència, en virtut del principi de no-afectació dels impostos.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca llibertat de consciència, n f
- es libertad de conciencia
- fr liberté de conscience
- it libertà di coscienza
- en freedom of conscience
- ar حرية الضمير
- ar حرية الوجدان
<Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans>
Definició
Nota
- 1. La llibertat de consciència és una manifestació de la llibertat de pensament i la llibertat de religió.
- 2. La llibertat de consciència és un dret civil.
