Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "deliberat" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca llibertat de contractació, n f
- es libertad de contratación
<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>
Definició
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llibertat de culte, n f
- es libertad de culto, n f
<Dret constitucional>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llibertat de culte, n f
- es libertad de culto
<Dret constitucional>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La llibertat de culte, que és una prerrogativa jurídica típica dels individus i dels grups en relació amb el fenomen religiós, i que no és predicable de les formacions socials de caràcter ideològic o cultural, ha estat reconeguda de manera explícita en les principals declaracions internacionals del segle XX com un aspecte del dret fonamental de llibertat religiosa. Així s'esmenta en l'article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans, en l'article 9 del Conveni Europeu de Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals del 1950, i en l'article 18 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics del 1966.
L'ordenament jurídic espanyol reconeix en la Constitució del 1978 «la llibertat religiosa i de culte» (art. 16) amb l'única limitació de l'ordre públic protegit per la llei. La Llei orgànica de llibertat religiosa (LOLR) ofereix una descripció més concreta; així l'article 2.1.b determina un bloc unitari de prerrogatives dins el contingut essencial de la llibertat religiosa que comprèn la pràctica d'actes de culte, la recepció d'assistència religiosa de la pròpia confessió, la commemoració de festivitats, la celebració de ritus matrimonials, la recepció de sepultura digna sense discriminació per motius religiosos, i el fet de no ser obligat a practicar actes de culte o a rebre assistència religiosa contrària a les pròpies creences. És a dir, la llibertat de culte, com la llibertat religiosa, es projecta en dues dimensions fonamentals: una de positiva, referida a la possibilitat de practicar lliurement activitats cultuals, i una de negativa, des de la qual s'ha d'exigir la plena immunitat enfront de possibles coaccions en aquest àmbit, provinguin d'altres ciutadans o del mateix Estat.
Cal determinar el concepte jurídic actes de culte, ja que la LOLR no ho precisa. Tenint en compte l'aconfessionalitat de l'Estat, no pot escometre la determinació o la definició de qüestions d'índole estrictament religiosa, precisament perquè és incompetent; no obstant això, per imperatiu constitucional, ha de promoure les condicions perquè la llibertat -en aquest cas, la de culte- i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives (art. 9 Constitució espanyola). Per tant, en principi haurien de ser les confessions religioses concretes, subjectes institucionals del dret de llibertat religiosa, les que determinin dins llur autonomia quines activitats consideren mereixedores d'aquesta qualificació. Concretament, l'Estat espanyol, per mitjà de la normativa bilateral pactada amb les confessions, ha concedit rellevància jurídica a qüestions determinades fixades en els ordenaments confessionals respectius.
En l'Acord de l'Estat espanyol amb l'Església catòlica del 1979 sobre assumptes jurídics, l'Estat fa un reconeixement general del dret de l'Església catòlica a l'exercici públic de les activitats que li són pròpies, i esmenta específicament, entre altres llibertats, les de culte; també es garanteix la inviolabilitat dels llocs de culte conformement a les lleis (art. 1). Els conceptes de culte i acte de culte estan clarament definits en el llibre IV del Codi de dret canònic del 1983 (CDC-83), i són presos com un pressupost o una dada normativa prèvia per a interpretar la norma pacticia. També, en el CDC-83, es reconeix el dret dels fidels catòlics a tributar culte a Déu i a practicar la seva pròpia forma de vida espiritual, sempre que sigui d'acord amb la doctrina de l'Església (càn. 214).
En els acords de l'Estat espanyol amb les altres confessions del 1992 també es fan diverses referències al tema. L'Acord de Cooperació amb la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques de l'Estat espanyol en l'article 6 determina que es consideren funcions de culte o d'assistència religiosa les funcions dirigides directament a l'exercici del culte, a l'administració dels sagraments, a la cura d'ànimes, a la predicació de l'Evangeli i al magisteri religiós. L'Acord de Cooperació amb la Federació de comunitats israelites de l'Estat espanyol es refereix d'una manera més general a l'exercici del culte i a la prestació de serveis rituals com a subcategories dins el concepte més ampli de les funcions pròpies de la religió jueva.
Finalment, la Comissió Islàmica espanyola declara que, a efectes legals, són funcions de culte les que estiguin d'acord amb la llei i la tradició islàmica, emanades de l'Alcorà o de la sunna. Amb una redacció molt similar, en els tres acords es determina també que els ministres de culte de les comunitats israelites, les entitats evangèliques i els imams, o dirigents religiosos islàmics no estan obligats a declarar sobre fets que els han estat revelats en l'exercici de llurs funcions de culte o d'assistència.
A més, la llibertat de culte disposa a l'Estat espanyol d'una tutela penal específica, a partir de la consideració de bé jurídic digne de protecció. Es tipifica com a delicte l'acció d'impedir, d'interrompre o de pertorbar amb violència les cerimònies de les confessions inscrites en el Registre d'Entitats Religioses i s'estableix una pena més greu quan es duen a terme en un temple o en un lloc destinat al culte (art. 523 Codi penal [CP]); també és delictiva l'execució d'actes de profanació als llocs destinats al culte o en cerimònies religioses, quan s'han dut a terme en ofensa dels sentiments religiosos legalment tutelats (art. 524 CP). La protecció als llocs de culte va ser reconeguda per l'ONU en la Declaració del 25 de novembre de 1981 sobre l'eliminació de totes les formes d'intolerància i discriminació fundades en la religió o les conviccions. - V. t.: llibertat religiosa n f
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca llibertat de culte, n f
- ca llibertat de cultes, n f
- es libertad de culto
- es libertad de cultos
- fr liberté de culte
- fr liberté des cultes
- it libertà di culto
- en freedom of worship
- ar حرية العبادة
<Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans>
Definició
Nota
- 1. La llibertat de culte és una manifestació de la llibertat de religió.
- 2. La llibertat de culte és un dret civil.
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llibertat de navegació, n f
- es libertad de navegación, n f
<Dret internacional>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca llibertat de navegació, n f
- es libertad de navegación
- fr liberté de navigation
- it libertà di navigazione
- en freedom of navigation
- ar حرية الملاحة
<Àmbits de cooperació i conflicte > Espais d'interès internacional>
Definició
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llibertat de pensament, n f
- es libertad de pensamiento, n f
<Dret constitucional>
<Dret > Dret internacional > Dret internacional públic > Drets de l'infant>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels drets de l'infant. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/275/>
- ca llibertat de pensament, n f
- es libertad de pensamiento, n f
- fr liberté de pensée, n f
- en freedom of thought, n
<Drets de l'infant>
Definició
Nota
-
1. La llibertat de pensament pot ser objecte de restriccions, sempre que la llei les determini i sempre que siguin necessàries per al respecte dels drets o la reputació d'altres persones o per a la protecció de la seguretat nacional, l'ordre públic o la salut i la moral públiques.
2. La llibertat de pensament comprèn la llibertat de consciència i la llibertat de religió.
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca llibertat de pensament, n f
- es libertad de pensamiento
- fr liberté de pensée
- it libertà di pensiero
- en freedom of thought
- ar حرية الفكر
<Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans>
Definició
Nota
- 1. La llibertat de pensament comprèn la llibertat de consciència i la llibertat de religió.
- 2. La llibertat de pensament és un dret civil.
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca llibertat de pesca, n f
- es libertad de pesca, n f
- fr liberté de la pêche, n f
- en freedom of fishing, n
<Dret internacional>
