Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "deliberat" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica > Anatomia vegetal>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca paral·lelinervi -èrvia, adj
- ca paral·lelinervat -ada, adj sin. compl.
<Botànica > Anatomia vegetal>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pena privativa de llibertat, n f
- es pena privativa de libertad
<Dret penal>
Definició
Nota
-
Segons l'article 32 del Codi penal espanyol (CP) es poden imposar penes de caràcter principal i penes de caràcter accessori, i en ambdós casos, aquestes poden consistir en penes privatives de llibertat, penes privatives de drets i multes.
En aquest sentit, l'article 35 del CP estableix que són penes privatives de llibertat: la presó permanent revisable, la presó, la localització permanent i la responsabilitat personal subsidiària per impagament de multa. És important, doncs, apuntar que no es consideren penes privatives de llibertat ni la detenció ni la presó provisional, així com qualsevol altra mesura cautelar de naturalesa penal restrictiva del dret a la llibertat. La justificació és senzilla, en aquests darrers casos no són càstigs imposats arran d'una sentència condemnatòria.
Tal com es desprèn de l'ordenament jurídic espanyol, la finalitat de l'aplicació de les penes privatives de llibertat, més enllà del càstig, és la reinserció social de la persona penada. La persona condemnada, durant el compliment de la pena, ha de gaudir dels drets fonamentals (amb les limitacions que s'estableixin per al cas concret), i se li ha de permetre el dret al treball remunerat.
La Llei orgànica 1/2015, del 30 de març, per la qual es modifica el CP va introduir la pena de presó permanent revisable a l'ordenament jurídic espanyol, que és un càstig de durada indeterminada que pot ser sotmès a revisió una vegada s'hagi complert una part substancial de la condemna i s'acrediti la possibilitat de reinserció de la persona penada.
En relació amb la pena de presó, aquesta ha de tenir, com a mínim, una durada de tres mesos, i la durada màxima és de vint anys, excepte determinats supòsits establerts per la llei. El jutge o tribunal, en el cas que la pena sigui superior als cinc anys o, excepcionalment, també en el cas de determinades penes inferiors a cinc anys, pot ordenar la classificació del condemnat en el tercer grau de tractament penitenciari, a partir del compliment de la meitat de la pena, per tal d'afavorir-ne la reinserció.
Pel que fa a la localització permanent, aquesta ha de tenir una durada màxima de sis mesos, durant els quals l'obligat penal ha de romandre al seu domicili o en un lloc determinat fixat pel jutge en sentència o interlocutòria motivada. Si aquesta està prevista com a pena principal, i sempre que es compleixin una sèrie de requisits establerts per la llei, el jutge pot acordar que aquesta pena es compleixi els dissabtes, diumenges i dies festius en el centre penitenciari més pròxim al domicili del penat.
D'altra banda, la pena de localització permanent es pot complir d'una manera continuada o no continuada i, per a garantir-ne el compliment efectiu, el jutge o tribunal pot acordar la utilització de mitjans mecànics o electrònics que facilitin la informació en aquest aspecte. -
Àmbit: Espanya
V. t.: pena n f - V. t.: pena privativa de drets n f
<Dret penal>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pena privativa de llibertat, n f
- es pena privativa de libertad
<Dret penal>, <Història del dret>
Definició
Nota
-
La privació de la llibertat com a sanció penal pertany a una etapa molt avançada del dret penal, ja que fins al segle XVIII el dret penal recorria fonamentalment a mètodes de càstig com la pena de mort i la tortura. La pena privativa de llibertat és una de les sancions penals del sistema jurídic espanyol.
Al llarg dels segles, la presó s'ha utilitzat fonamentalment per a custodiar els delinqüents, i no com un mitjà repressiu. La concepció del delicte i del delinqüent era molt diferent de l'actual; el fet sancionable era un mal i el culpable es considerava un perversus homo, que no era susceptible de reeducació ni d'esmena i, per tant, calia aplicar-li un càstig ràpid i exemplar. Per aquest motiu s'imposaven penes corporals o la pena capital, i la presó només servia per a custodiar el delinqüent fins al moment de l'execució de la pena.
A partir del segle XVI van sorgir diverses iniciatives que consistien a internar les persones en establiments per a recloure'ls. Un exemple d'aquests establiments eren les anomenades cases de treball. Aquestes iniciatives es van deure a una sèrie de factors, com les guerres, la misèria, el gran volum de migració de persones cap als nuclis urbans i la crisi de les formes feudals, que van comportar un augment significatiu de la taxa de criminalitat a les ciutats.
Així mateix, es va començar a veure la pena de mort com una mesura inefectiva, ja que no havia contingut l'augment dels delictes ni tampoc el seu agreujament i, a més, no proporcionava seguretat als ciutadans. La pena privativa de llibertat va suposar el pas cap a la fi de la pena de mort, ja que va demostrar ser més eficaç per a combatre la delinqüència.
Aquest nou sistema punitiu obeeix a la confluència de diversos factors, com el caràcter assolit pel valor de la llibertat individual, la construcció d'un sistema públic capaç d'assumir l'organització de centres penitenciaris permanents, així com la consolidació del dret penal de caràcter públic (abans, privat). També va entrar en joc l'ideal racionalista de proporció-precisió. Seguint aquest criteri, el sistema permet ajustar la durada de la pena a la gravetat del delicte i té en compte el principi de proporcionalitat.
El 1552 es va fundar la primera casa de treball a Londres, concretament, la House of Correction de Bridewell i, ràpidament, aquest model es va començar a imitar en altres països i ciutats, com Amsterdam. En aquestes cases de treball es portaven a terme el que avui anomenaríem treballs forçats, amb una disciplina molt severa i amb maltractaments.
Això canviaria aviat a conseqüència del pensament propi de la Il·lustració. En aquest nou període, es van començar a criticar durament l'arbitrarietat del dret penal de l'antic règim i la crueltat, la duresa i l'excés de les penes, contràries a la dignitat de l'home, i es va proposar canviar-les per la pena de presó. El pensament il·lustrat entenia que la pena de presó era més ajustada i proporcional a la dignitat de l'individu, però també possibilitava la proporcionalitat entre el delicte i la pena, ja que aquesta privació de llibertat podia ser graduable i, per tant, es podien imposar durades diferents segons la gravetat del delicte.
Al segle xviii, Cesare Beccaria (1738-1794) va ser un dels inspiradors del moviment de la reforma de l'antic dret penal i un pilar per a la comprensió d'aquesta reforma il·lustrada. En la seva obra Dels delictes i de les penes (Dei delitti e delle pene), de 1764, des d'un plantejament utilitarista, mostrava que el rigor de les penes no tenia cap utilitat si no anava acompanyat de la certesa que aquestes es complirien d'una forma efectiva i hi criticava que, mitjançant l'estructura jurídica de l'època, no s'aspirava al bé comú de la societat, sinó que l'objectiu era el sofriment i el maltractament dels individus.
Així mateix, hi criticava la pena de mort, tot argumentant que la finalitat d'una pena no hauria de ser la mort del delinqüent, sinó la reeducació i la correcció de l'individu per tornar-lo al bon camí.
Un altre autor fonamental per a la configuració del sistema penitenciari modern és John Howard. En la seva obra L'estat de les presons a Anglaterra i Gal·les (The state of the prisons in England and Wales), de 1777, va posar de manifest les deficiències observades durant les seves visites a establiments penitenciaris del país. En aquesta obra va denunciar les males condicions en què vivien els presoners, com la falta d'una higiene adequada, l'amuntegament de presos en poc espai, així com la barreja de presos sense tenir en compte la perillositat, l'edat o la reincidència o la barreja de persones sanes amb d'altres de malaltes.
Jeremy Bentham, autor de l'obra Tractats de legislació civil i penal, de 1802, va incidir en la configuració dels sistemes penitenciaris. En aquesta obra va definir-hi el delicte formal, com tot el que el legislador prohibeix, i el delicte substancial, com tot acte que s'ha de prohibir pel dany que provoca o pot provocar a la societat. Bentham també és l'autor de la Teoria de les penes i de les recompenses de 1811, en què, entre altres coses, deia que la utilitat de la pena havia de servir per a reinserir l'individu a la societat, no només per a castigar-lo. També hi va posar en relleu la inutilitat de la pena de mort i la necessitat de la proporcionalitat entre la pena imposada i el delicte comès. El 1791, Bentham va dissenyar el model panòptic, que plantejava un centre penitenciari on es pogués vigilar tot sense ser vist, de manera que els presoners acabessin pensant que estaven vigilats tot dia. Aquest disseny es basava en una torre de vigilància situada al mig de la sala i, al voltant d'aquesta, hi havia totes les sales disposades de manera circular.
Com a resposta a aquesta mala organització, i amb l'objectiu d'estructurar molt millor les noves institucions, van sorgir els primers sistemes penitenciaris, els quals es van començar a implantar a les colònies angleses de l'Amèrica del Nord i, a poc a poc, es va estendre als països europeus. Destaquen quatre tipus de sistema.
En primer lloc, hi havia el sistema filadèlfic o pensilvànic. Els trets característics d'aquest sistema eren l'aïllament total de l'intern (aquest no sortia de la cel·la en tot el dia i no tenia permeses les visites) i l'orientació penitenciària religiosa (l'única lectura permesa era la Bíblia). Aquest sistema d'aplicació de la pena privativa aviat va mostrar problemes derivats de l'aïllament absolut del presoner.
En segon lloc, hi havia el sistema d'Auburn. Aquest sistema, que es va implantar d'una manera generalitzada als Estats Units, però que va tenir poca incidència a Europa, consistia en l'aïllament nocturn a la cel·la, en combinació amb la vida en comú i de treball durant el dia del presoner. En destacava una disciplina severa, amb càstigs corporals freqüents, un silenci absolut i la prohibició de tenir contacte amb l'exterior. Per bé que aquest sistema tenia punts favorables, com permetre la vida diürna fora de la cel·la, els càstigs corporals o el silenci absolut eren actes que xocaven amb el pensament de l'època, ja que eren contraris a la dignitat humana.
El tercer lloc, hi havia el sistema progressiu. Aquest model, que es va forjar a Europa durant la primera meitat del segle xix, tenia una finalitat reformadora o correctiva. La idea principal d'aquest sistema consistia a dividir el període total de compliment en diverses etapes i la superació de cada etapa comportava una major distensió de la disciplina i més llibertat per a l'intern. Les etapes anaven des de l'aïllament total a la cel·la de l'intern fins a la llibertat condicional i aquesta progressió era conseqüència directa de la conducta del pres i del seu rendiment de treball. Hi havia diferents modalitats d'aquest sistema progressiu, segons l'estat en què s'implantava. A Espanya, el coronel Montesinos va posar en marxa i va desenvolupar en gran part un sistema progressiu que es dividia en tres períodes diferents: període de ferros, període de treball i període de llibertat intermediària. Aquest model va tenir com a resultat el sistema penitenciari i la idea de pena privativa de llibertat actuals, ja que durant els segles xix i xx es van dictar un seguit de normes que van flexibilitzar el sistema.
I, en quart lloc, hi havia el sistema reformador. Des de la segona meitat del segle xix va sorgir a l'Amèrica del Nord aquest sistema, que es preocupava per la reforma dels delinqüents més joves i d'on ve el que s'anomenen reformatoris.
Després de la Segona Guerra Mundial es va iniciar una transformació profunda dels sistemes penitenciaris contemporanis amb les Regles mínimes per al tractament dels reclusos, redactades en el Primer Congrés de les Nacions Unides sobre Prevenció del Delicte i Tractament del Delinqüent, celebrat a Ginebra l'any 1955. Un dels principis inspiradors d'aquestes Regles mínimes va ser la individualització, en què s'exigia un estudi individual per a cada un dels reclusos, tenint en compte les seves necessitats de separació amb els altres interns.
Aquests principis bàsics de les Regles mínimes van inspirar també les normes penitenciàries europees, tenint en compte la Convenció Europea de Drets Humans de 1950 i la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Els principis fonamentals que es recullen en aquestes normes són: els individus privats de llibertat han de ser tractats dins del respecte als drets humans; els reclusos han de conservar els drets; les restriccions s'han de reduir excepte en els casos en què sigui estrictament necessari, i han de ser proporcionals; la vida a la presó s'ha d'ajustar en la mesura que sigui possible a la vida a l'exterior per tal de facilitar la reintegració posterior.
Finalment, convé comentar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, que prohibeix les penes o els tractes cruels, inhumans o degradants, i la realització d'experiments mèdics o científics sense consentiment de l'individu, i estableix la separació entre condemnats i processats, i entre menors i adults.
La legislació penitenciària actual ja ha prescindit de tota referència al sistema progressiu. Així, la Llei orgànica general penitenciària, en l'article 72, disposa que «les penes privatives de llibertat s'executen segons el sistema d'individualització científica, separat en graus, l'últim dels quals és el de llibertat condicional, d'acord amb el que determina el Codi penal».
I l'article 25.2 de la Constitució espanyola estableix que «les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducació i la reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. El condemnat que estigués complint pena de presó gaudirà dels drets fonamentals d'aquest capítol […] tindrà dret a un treball remunerat, als beneficis corresponents de la Seguretat Social, i a l'accés a la cultura i al desenvolupament integral de la personalitat». - Àmbit: Inespecífic
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca pena restrictiva de llibertat, n f
- es pena restrictiva de libertad, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pena restrictiva de llibertat, n f
- es pena restrictiva de libertad, n f
<Dret penal>
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca peu degenerat, n m
- es pie degenerado
- fr pied dégénéré
- en degenerate foot
<Lingüística>
Definició
Nota
- El mot amiga, per exemple, consta del troqueu amí i del peu degenerat ga.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca posar en llibertat
- es poner en libertad
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'han deixat en llibertat per manca de proves.
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca privació de llibertat, n f
- es privación de libertad, n f
<Dret constitucional>
<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca repartidor de pizzes | repartidora de pizzes, n m, f
- es pizzero
- es repartidor de pizzas
- fr livreur de pizza
- en pizza deliverer
<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>
Definició
<Veterinària > Etnologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca roya bilbilitana, n f
- es roya bilbilitana
- es roya celtíbera
<Veterinària > Etnologia>
Definició
Nota
- La denominació bilbilitana prové de Bilbilis, nom llatí de la ciutat de Calataiud.
