Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "desra" dins totes les àrees temàtiques

botja d'esca botja d'esca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja d'esca, n f
  • ca  fàgnalon rupestre, n m alt. sin.
  • ca  flor de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba santa borda, n f alt. sin.
  • ca  morenera ampla, n f alt. sin.
  • ca  peludeta, n f alt. sin.
  • ca  ullastre de frare, n m alt. sin.
  • ca  bótja dresca, n f var. ling.
  • nc  Phagnalon rupestre (L.) DC.

<Botànica > compostes / asteràcies>

campanera cabdellada campanera cabdellada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campanera cabdellada, n f
  • ca  campanera llanuda, n f sin. compl.
  • ca  campanella cabdellada, n f alt. sin.
  • ca  campanella lanuginosa, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de roca, n f alt. sin.
  • ca  corretjola llanosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba setge, n f alt. sin.
  • ca  platejada de roca, n f alt. sin.
  • ca  campanella capdellada, n f var. ling.
  • nc  Convolvulus lanuginosus Desr.

<Botànica > convolvulàcies>

campanera cabdellada campanera cabdellada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  campanera cabdellada, n f
  • ca  campanera llanuda, n f sin. compl.
  • ca  campanella cabdellada, n f alt. sin.
  • ca  campanella lanuginosa, n f alt. sin.
  • ca  campaneta de roca, n f alt. sin.
  • ca  corretjola llanosa, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba setge, n f alt. sin.
  • ca  platejada de roca, n f alt. sin.
  • ca  campanella capdellada, n f var. ling.
  • nc  Convolvulus lanuginosus Desr.

<Botànica > convolvulàcies>

candidat a la presidència de la Generalitat | candidata a la presidència de la Generalitat candidat a la presidència de la Generalitat | candidata a la presidència de la Generalitat

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  candidat a la presidència de la Generalitat | candidata a la presidència de la Generalitat, n m, f
  • oc  candidat ara presidéncia dera Generalitat | candidata ara presidéncia dera Generalitat, n m, f
  • es  candidato a la presidencia de la Generalidad | candidata a la presidencia de la Generalidad, n m, f
  • fr  candidat à la présidence de la Generalitat | candidate à la présidence de la Generalitat, n m, f
  • en  candidate for President of the Generalitat, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>, <Activitat parlamentària > Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern>

Definició
Diputat que, proposat pel president del Parlament després de consultar els representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària, se sotmet a la votació del Ple del Parlament per a ser investit president de la Generalitat després del debat d'investidura.

Nota

  • 1. El candidat a la presidència de la Generalitat presenta en la sessió d'investidura, sense limitació de temps, un programa de govern i sol·licita la confiança del Ple del Parlament. L'elecció del candidat comporta alhora l'aprovació del programa de govern exposat.
  • 2. Vegeu també "investidura" i "sessió d'investidura".
cap de l'oposició cap de l'oposició

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  cap de l'oposició, n m, f
  • oc  cap dera oposicion, n m, f
  • es  jefe de la oposición | jefa de la oposición, n m, f
  • es  líder de la oposición, n m, f
  • fr  chef de l'opposition | chef de l'opposition, cheffe de l'opposition, n m, f
  • en  leader of the Opposition, n
  • SC  https://youtu.be/vkyP2hZJRuM

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definició
Diputat que presideix el grup parlamentari de l'oposició que té més escons.

Nota

  • 1. El president del Parlament declara la condició de cap de l'oposició per mitjà d'una resolució.
  • 2. El cap de l'oposició ha de ser consultat sobre els assumptes de més importància per a Catalunya i proposar millores de l'acció de govern. Rep el tractament protocol·lari d'honorable senyor o honorable senyora.
capseta d'esca capseta d'esca

<Equipament de la llar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  capseta d'esca, n f
  • fr  boîte à briquet
  • fr  boîte à fusil
  • en  lighter box
  • en  tinderbox

<Equipament de la llar>

Definició
Capsa que conté esca, pedra foguera, acer i altres elements per a fer foc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card d'esca, n m
  • nc  Echinops strigosus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card d'esca card d'esca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card d'esca, n m
  • nc  Echinops strigosus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

central dret | central dreta central dret | central dreta

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  central dret | central dreta, n m, f
  • es  central derecho, central derecha | central derecha, n m, f
  • fr  central droit | centrale droite, n m, f
  • fr  défenseur central droit | défenseur centrale droite, défenseure centrale droite, n m, f
  • it  difensore centrale destro | difenditrice centrale destra, difensora centrale destra, n m, f
  • en  right centre-back, n

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Central situat a la dreta de la zona central de la línia defensiva, en un esquema de dos centrals en línia.
central dret | central dreta central dret | central dreta

<09 Esports de pilota > 03 Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  central dret | central dreta, n m, f
  • es  central derecho, central derecha | central derecha, n m, f
  • fr  central droit | centrale droite, n m, f
  • fr  défenseur central droit | défenseur centrale droite, n m, f
  • it  difensore centrale destro | difensora centrale destra, n m, f
  • en  right centre-back, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 03 Futbol>

Definició
Central situat a la dreta de la zona central de la defensa, en una defensa de dos centrals en línia.