Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "desra" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja d'esca, n f
- ca fàgnalon rupestre, n m alt. sin.
- ca flor de cementiri, n f alt. sin.
- ca herba de cementiri, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba santa borda, n f alt. sin.
- ca morenera ampla, n f alt. sin.
- ca peludeta, n f alt. sin.
- ca ullastre de frare, n m alt. sin.
- ca bótja dresca, n f var. ling.
- nc Phagnalon rupestre (L.) DC.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca campanera cabdellada, n f
- ca campanera llanuda, n f sin. compl.
- ca campanella cabdellada, n f alt. sin.
- ca campanella lanuginosa, n f alt. sin.
- ca campaneta de roca, n f alt. sin.
- ca corretjola llanosa, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba setge, n f alt. sin.
- ca platejada de roca, n f alt. sin.
- ca campanella capdellada, n f var. ling.
- nc Convolvulus lanuginosus Desr.
<Botànica > convolvulàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca campanera cabdellada, n f
- ca campanera llanuda, n f sin. compl.
- ca campanella cabdellada, n f alt. sin.
- ca campanella lanuginosa, n f alt. sin.
- ca campaneta de roca, n f alt. sin.
- ca corretjola llanosa, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba setge, n f alt. sin.
- ca platejada de roca, n f alt. sin.
- ca campanella capdellada, n f var. ling.
- nc Convolvulus lanuginosus Desr.
<Botànica > convolvulàcies>
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca candidat a la presidència de la Generalitat | candidata a la presidència de la Generalitat, n m, f
- oc candidat ara presidéncia dera Generalitat | candidata ara presidéncia dera Generalitat, n m, f
- es candidato a la presidencia de la Generalidad | candidata a la presidencia de la Generalidad, n m, f
- fr candidat à la présidence de la Generalitat | candidate à la présidence de la Generalitat, n m, f
- en candidate for President of the Generalitat, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>, <Activitat parlamentària > Funcions d'impuls i de control de l'acció de govern>
Definició
Nota
- 1. El candidat a la presidència de la Generalitat presenta en la sessió d'investidura, sense limitació de temps, un programa de govern i sol·licita la confiança del Ple del Parlament. L'elecció del candidat comporta alhora l'aprovació del programa de govern exposat.
- 2. Vegeu també "investidura" i "sessió d'investidura".
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca cap de l'oposició, n m, f
- oc cap dera oposicion, n m, f
- es jefe de la oposición | jefa de la oposición, n m, f
- es líder de la oposición, n m, f
- fr chef de l'opposition | chef de l'opposition, cheffe de l'opposition, n m, f
- en leader of the Opposition, n
- SC https://youtu.be/vkyP2hZJRuM
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- 1. El president del Parlament declara la condició de cap de l'oposició per mitjà d'una resolució.
- 2. El cap de l'oposició ha de ser consultat sobre els assumptes de més importància per a Catalunya i proposar millores de l'acció de govern. Rep el tractament protocol·lari d'honorable senyor o honorable senyora.
<Equipament de la llar>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca capseta d'esca, n f
- fr boîte à briquet
- fr boîte à fusil
- en lighter box
- en tinderbox
<Equipament de la llar>
Definició
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card d'esca, n m
- nc Echinops strigosus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card d'esca, n m
- nc Echinops strigosus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Esport > Esports de pilota > Futbol>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>
- ca central dret | central dreta, n m, f
- es central derecho, central derecha | central derecha, n m, f
- fr central droit | centrale droite, n m, f
- fr défenseur central droit | défenseur centrale droite, défenseure centrale droite, n m, f
- it difensore centrale destro | difenditrice centrale destra, difensora centrale destra, n m, f
- en right centre-back, n
<Esport > Esports de pilota > Futbol>
Definició
<09 Esports de pilota > 03 Futbol>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca central dret | central dreta, n m, f
- es central derecho, central derecha | central derecha, n m, f
- fr central droit | centrale droite, n m, f
- fr défenseur central droit | défenseur centrale droite, n m, f
- it difensore centrale destro | difensora centrale destra, n m, f
- en right centre-back, n
<Esport > 09 Esports de pilota > 03 Futbol>