Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "desra" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gargallida, n f
- nc Silene coeli-rosa (L.) Godr.
- nc Agrostemma coeli-rosa L. sin. compl.
- nc Lychnis coeli-rosa Desr. in Lam. sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gargallida, n f
- nc Silene coeli-rosa (L.) Godr.
- nc Agrostemma coeli-rosa L. sin. compl.
- nc Lychnis coeli-rosa Desr. in Lam. sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Govern de Catalunya, n m
- ca Govern de la Generalitat, n m
- ca Consell Executiu, n m sin. compl.
- oc Govèrn de Catalonha, n m
- oc Govèrn dera Generalitat, n m
- es Gobierno de Cataluña, n m
- es Gobierno de la Generalidad, n m
- fr Gouvernement de Catalogne, n m
- fr Gouvernement de la Generalitat, n m
- en Government of Catalonia, n
- SC https://youtu.be/-RU38qyj0wY
<Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definició
Nota
- 1. El Govern de la Generalitat representa el poder executiu (per això també se l'anomena l'executiu). Entre altres funcions, té la d'elaborar i aplicar el pressupost. Pot exercir també la iniciativa legislativa amb l'adopció de decrets llei i decrets legislatius i per mitjà de la presentació de projectes de llei al Parlament. Les funcions executives del Govern són exercides per l'Administració de la Generalitat.
- 2. El Govern de la Generalitat és integrat, generalment, per membres del partit o la coalició que té la majoria d'escons al Parlament.
- 3. El Govern en funcions pot aprovar decrets llei, però no pot aprovar el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, no pot presentar projectes de llei al Parlament i no pot dictar decrets legislatius.
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca heura, n f
- ca hedra, n f sin. compl.
- ca heurera, n f sin. compl.
- ca hedrera, n f alt. sin.
- ca heura (fruit), n f alt. sin.
- ca heura forastera, n f alt. sin.
- ca heures, n f pl alt. sin.
- ca deura, n f var. ling.
- ca edra, n f var. ling.
- ca elres, n f pl var. ling.
- ca eubra, n f var. ling.
- ca eurera, n f var. ling.
- ca fedra, n f var. ling.
- ca gedra, n f var. ling.
- ca hèdera, n f var. ling.
- ca hedra trepadora, n f var. ling.
- ca helra, n f var. ling.
- ca lledrera, n f var. ling.
- ca lleura, n f var. ling.
- ca xedra, n f var. ling.
- nc Hedera helix L.
<Botànica > araliàcies>
Nota
- MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca heura, n f
- ca hedra, n f sin. compl.
- ca heurera, n f sin. compl.
- ca hedrera, n f alt. sin.
- ca heura (fruit), n f alt. sin.
- ca heura forastera, n f alt. sin.
- ca heures, n f pl alt. sin.
- ca deura, n f var. ling.
- ca edra, n f var. ling.
- ca elres, n f pl var. ling.
- ca eubra, n f var. ling.
- ca eurera, n f var. ling.
- ca fedra, n f var. ling.
- ca gedra, n f var. ling.
- ca hèdera, n f var. ling.
- ca hedra trepadora, n f var. ling.
- ca helra, n f var. ling.
- ca lledrera, n f var. ling.
- ca lleura, n f var. ling.
- ca xedra, n f var. ling.
- nc Hedera helix L.
<Botànica > araliàcies>
Nota
- MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca informe de la ponència, n m
- oc informe dera ponéncia, n m
- es informe de la ponencia, n m
- fr rapport du comité législatif, n m
- en legislative subcommittee report, n
<Activitat parlamentària > Funció legislativa>
Definició
Nota
- 1. Un informe de la ponència pot recomanar a la comissió legislativa l'adopció de determinades esmenes presentades pels diputats, transaccions entre les esmenes i la proposta legislativa, i també esmenes tècniques, de tècnica legislativa i d'adequació als usos formals i lingüístics, que proposen els serveis jurídics i els serveis d'assessorament lingüístic del Parlament. L'informe de la ponència pot incloure també un predictamen.
- 2. A partir de l'informe de la ponència la comissió legislativa elabora i aprova el dictamen de la comissió, que ha de ser debatut al Ple del Parlament.
<Esport > Esports de pilota > Futbol>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>
- ca interior dret | interior dreta, n m, f
- es interior derecho, interior derecha | interior derecha, n m, f
- fr inter droit | inter droite, n m, f
- fr intérieur droit | intérieure droite, n m, f
- it centrocampista di destra, n m, f
- en inside right, n
- en right half, n
- de rechte Halbstürmer | rechte Halbstürmerin, n m, f
<Esport > Esports de pilota > Futbol>
Definició
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca investidura del president de la Generalitat, n f
- oc investidura deth president dera Generalitat, n f
- es investidura del presidente de la Generalidad, n f
- fr investiture du président de la Generalitat, n f
- en investiture of the President of the Generalitat, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- 1. La investidura del president de la Generalitat requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una primera votació, o de la majoria simple en una segona votació. Un cop investit pel Parlament, el president de la Generalitat és nomenat pel rei a proposta del president del Parlament. El nomenament es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
- 2. Vegeu també "debat d'investidura" i "sessió d'investidura".
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jusquiam, n m
- ca caramel·lera, n f sin. compl.
- ca esquelleta, n f sin. compl.
- ca gotets, n m pl sin. compl.
- ca herba d'era, n f sin. compl.
- ca herba d'esquelleta, n f sin. compl.
- ca herba de capseta, n f sin. compl.
- ca herba queixalera, n f sin. compl.
- ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
- ca tabac bord, n m sin. compl.
- ca tabac de paret, n m sin. compl.
- ca cacauets, n m pl alt. sin.
- ca caixeta, n f alt. sin.
- ca capseta, n f alt. sin.
- ca herba cacauera, n f alt. sin.
- ca herba de la ira, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca mamellera, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca jusquíam, n m var. ling.
- nc Hyoscyamus sp. pl.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jusquiam, n m
- ca caramel·lera, n f sin. compl.
- ca esquelleta, n f sin. compl.
- ca gotets, n m pl sin. compl.
- ca herba d'era, n f sin. compl.
- ca herba d'esquelleta, n f sin. compl.
- ca herba de capseta, n f sin. compl.
- ca herba queixalera, n f sin. compl.
- ca queixals de vella, n m pl sin. compl.
- ca tabac bord, n m sin. compl.
- ca tabac de paret, n m sin. compl.
- ca cacauets, n m pl alt. sin.
- ca caixeta, n f alt. sin.
- ca capseta, n f alt. sin.
- ca herba cacauera, n f alt. sin.
- ca herba de la ira, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca mamellera, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca jusquíam, n m var. ling.
- nc Hyoscyamus sp. pl.
<Botànica > solanàcies>