Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "desra" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gargallida, n f
  • nc  Silene coeli-rosa (L.) Godr.
  • nc  Agrostemma coeli-rosa L. sin. compl.
  • nc  Lychnis coeli-rosa Desr. in Lam. sin. compl.

<Botànica > cariofil·làcies>

gargallida gargallida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gargallida, n f
  • nc  Silene coeli-rosa (L.) Godr.
  • nc  Agrostemma coeli-rosa L. sin. compl.
  • nc  Lychnis coeli-rosa Desr. in Lam. sin. compl.

<Botànica > cariofil·làcies>

Govern de Catalunya Govern de Catalunya

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  Govern de Catalunya, n m
  • ca  Govern de la Generalitat, n m
  • ca  Consell Executiu, n m sin. compl.
  • oc  Govèrn de Catalonha, n m
  • oc  Govèrn dera Generalitat, n m
  • es  Gobierno de Cataluña, n m
  • es  Gobierno de la Generalidad, n m
  • fr  Gouvernement de Catalogne, n m
  • fr  Gouvernement de la Generalitat, n m
  • en  Government of Catalonia, n
  • SC  https://youtu.be/-RU38qyj0wY

<Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>

Definició
Òrgan superior col·legiat que dirigeix l'acció política i l'Administració de la Generalitat de Catalunya compost pel president de la Generalitat, el conseller primer o el vicepresident del Govern, si escau, i els consellers.

Nota

  • 1. El Govern de la Generalitat representa el poder executiu (per això també se l'anomena l'executiu). Entre altres funcions, té la d'elaborar i aplicar el pressupost. Pot exercir també la iniciativa legislativa amb l'adopció de decrets llei i decrets legislatius i per mitjà de la presentació de projectes de llei al Parlament. Les funcions executives del Govern són exercides per l'Administració de la Generalitat.
  • 2. El Govern de la Generalitat és integrat, generalment, per membres del partit o la coalició que té la majoria d'escons al Parlament.
  • 3. El Govern en funcions pot aprovar decrets llei, però no pot aprovar el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, no pot presentar projectes de llei al Parlament i no pot dictar decrets legislatius.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura, n f
  • ca  hedra, n f sin. compl.
  • ca  heurera, n f sin. compl.
  • ca  hedrera, n f alt. sin.
  • ca  heura (fruit), n f alt. sin.
  • ca  heura forastera, n f alt. sin.
  • ca  heures, n f pl alt. sin.
  • ca  deura, n f var. ling.
  • ca  edra, n f var. ling.
  • ca  elres, n f pl var. ling.
  • ca  eubra, n f var. ling.
  • ca  eurera, n f var. ling.
  • ca  fedra, n f var. ling.
  • ca  gedra, n f var. ling.
  • ca  hèdera, n f var. ling.
  • ca  hedra trepadora, n f var. ling.
  • ca  helra, n f var. ling.
  • ca  lledrera, n f var. ling.
  • ca  lleura, n f var. ling.
  • ca  xedra, n f var. ling.
  • nc  Hedera helix L.

<Botànica > araliàcies>

Nota

  • MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  heura, n f
  • ca  hedra, n f sin. compl.
  • ca  heurera, n f sin. compl.
  • ca  hedrera, n f alt. sin.
  • ca  heura (fruit), n f alt. sin.
  • ca  heura forastera, n f alt. sin.
  • ca  heures, n f pl alt. sin.
  • ca  deura, n f var. ling.
  • ca  edra, n f var. ling.
  • ca  elres, n f pl var. ling.
  • ca  eubra, n f var. ling.
  • ca  eurera, n f var. ling.
  • ca  fedra, n f var. ling.
  • ca  gedra, n f var. ling.
  • ca  hèdera, n f var. ling.
  • ca  hedra trepadora, n f var. ling.
  • ca  helra, n f var. ling.
  • ca  lledrera, n f var. ling.
  • ca  lleura, n f var. ling.
  • ca  xedra, n f var. ling.
  • nc  Hedera helix L.

<Botànica > araliàcies>

Nota

  • MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.
informe de la ponència informe de la ponència

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  informe de la ponència, n m
  • oc  informe dera ponéncia, n m
  • es  informe de la ponencia, n m
  • fr  rapport du comité législatif, n m
  • en  legislative subcommittee report, n

<Activitat parlamentària > Funció legislativa>

Definició
Document que aprova la ponència d'una comissió legislativa en el procediment legislatiu i que és integrat pel text del projecte de llei o la proposició de llei, les esmenes recomanades i les propostes de tècnica legislativa i d'adequació al llenguatge legislatiu.

Nota

  • 1. Un informe de la ponència pot recomanar a la comissió legislativa l'adopció de determinades esmenes presentades pels diputats, transaccions entre les esmenes i la proposta legislativa, i també esmenes tècniques, de tècnica legislativa i d'adequació als usos formals i lingüístics, que proposen els serveis jurídics i els serveis d'assessorament lingüístic del Parlament. L'informe de la ponència pot incloure també un predictamen.
  • 2. A partir de l'informe de la ponència la comissió legislativa elabora i aprova el dictamen de la comissió, que ha de ser debatut al Ple del Parlament.
interior dret | interior dreta interior dret | interior dreta

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  interior dret | interior dreta, n m, f
  • es  interior derecho, interior derecha | interior derecha, n m, f
  • fr  inter droit | inter droite, n m, f
  • fr  intérieur droit | intérieure droite, n m, f
  • it  centrocampista di destra, n m, f
  • en  inside right, n
  • en  right half, n
  • de  rechte Halbstürmer | rechte Halbstürmerin, n m, f

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Interior que juga més a prop de la banda dreta del camp de joc.
investidura del president de la Generalitat investidura del president de la Generalitat

<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

  • ca  investidura del president de la Generalitat, n f
  • oc  investidura deth president dera Generalitat, n f
  • es  investidura del presidente de la Generalidad, n f
  • fr  investiture du président de la Generalitat, n f
  • en  investiture of the President of the Generalitat, n

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definició
Procediment per mitjà del qual el Parlament elegeix president de la Generalitat el diputat que s'ha presentat com a candidat a la presidència de la Generalitat, després d'un debat d'investidura.

Nota

  • 1. La investidura del president de la Generalitat requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una primera votació, o de la majoria simple en una segona votació. Un cop investit pel Parlament, el president de la Generalitat és nomenat pel rei a proposta del president del Parlament. El nomenament es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
  • 2. Vegeu també "debat d'investidura" i "sessió d'investidura".
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jusquiam, n m
  • ca  caramel·lera, n f sin. compl.
  • ca  esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  cacauets, n m pl alt. sin.
  • ca  caixeta, n f alt. sin.
  • ca  capseta, n f alt. sin.
  • ca  herba cacauera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ira, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de queixal, n f alt. sin.
  • ca  mamellera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  jusquíam, n m var. ling.
  • nc  Hyoscyamus sp. pl.

<Botànica > solanàcies>

jusquiam jusquiam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jusquiam, n m
  • ca  caramel·lera, n f sin. compl.
  • ca  esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  gotets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba d'era, n f sin. compl.
  • ca  herba d'esquelleta, n f sin. compl.
  • ca  herba de capseta, n f sin. compl.
  • ca  herba queixalera, n f sin. compl.
  • ca  queixals de vella, n m pl sin. compl.
  • ca  tabac bord, n m sin. compl.
  • ca  tabac de paret, n m sin. compl.
  • ca  cacauets, n m pl alt. sin.
  • ca  caixeta, n f alt. sin.
  • ca  capseta, n f alt. sin.
  • ca  herba cacauera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ira, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de queixal, n f alt. sin.
  • ca  mamellera, n f alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  jusquíam, n m var. ling.
  • nc  Hyoscyamus sp. pl.

<Botànica > solanàcies>