Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "espaiat" dins totes les àrees temàtiques

alció estriat alció estriat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alció estriat, n m
  • es  alción estriado
  • fr  martin-chasseur strié
  • en  striped kingfisher
  • de  Streifenliest
  • nc  Halcyon chelicuti

<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>

alció estriat alció estriat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alció estriat, n m
  • es  alción estriado
  • fr  martin-chasseur strié
  • en  striped kingfisher
  • de  Streifenliest
  • nc  Halcyon chelicuti

<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>

anàlisi de proximitats anàlisi de proximitats

<Matemàtiques > Estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anàlisi de proximitats, n f
  • ca  escalat multidimensional, n m
  • es  análisis de proximidades
  • en  multidimensional scaling

<Matemàtiques > Estadística>

Definició
Tècnica de representació, en un espai euclidià de dimensió reduïda, d'elements definits per una matriu de proximitats.
anàlisi de proximitats anàlisi de proximitats

<Matemàtiques > Estadística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anàlisi de proximitats, n f
  • ca  escalat multidimensional, n m
  • es  análisis de proximidades
  • en  multidimensional scaling

<Matemàtiques > Estadística>

Definició
Tècnica de representació, en un espai euclidià de dimensió reduïda, d'elements definits per una matriu de proximitats.
anell estriat anell estriat

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anell estriat, n m
  • es  anillo estriado

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arestes, n f pl
  • ca  blat boig, n m alt. sin.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat de moro, n m alt. sin.
  • ca  blat de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  blat del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  bruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  dimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n m alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  margall bord, n m alt. sin.
  • ca  margall d'espiga, n m alt. sin.
  • ca  margall d'espigueta, n m alt. sin.
  • ca  margall d'ordi, n m alt. sin.
  • ca  margall de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  margall espigat, n m alt. sin.
  • ca  margall punxós, n m alt. sin.
  • ca  ordi bord, n m alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  ximet, n m alt. sin.
  • ca  aristes, n f pl var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà borda, n f var. ling.
  • ca  civaeta borda, n f var. ling.
  • ca  espigaella, n f var. ling.
  • ca  ferratja, n f var. ling.
  • ca  margall d'espigaïlla, n m var. ling.
  • ca  nóvios, n m pl var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

arestes arestes

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arestes, n f pl
  • ca  blat boig, n m alt. sin.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat de moro, n m alt. sin.
  • ca  blat de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  blat del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  bruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  dimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n m alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  margall bord, n m alt. sin.
  • ca  margall d'espiga, n m alt. sin.
  • ca  margall d'espigueta, n m alt. sin.
  • ca  margall d'ordi, n m alt. sin.
  • ca  margall de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  margall espigat, n m alt. sin.
  • ca  margall punxós, n m alt. sin.
  • ca  ordi bord, n m alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  ximet, n m alt. sin.
  • ca  aristes, n f pl var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà borda, n f var. ling.
  • ca  civaeta borda, n f var. ling.
  • ca  espigaella, n f var. ling.
  • ca  ferratja, n f var. ling.
  • ca  margall d'espigaïlla, n m var. ling.
  • ca  nóvios, n m pl var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aspàlat, n m
  • nc  Aspalathus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

aspàlat aspàlat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aspàlat, n m
  • nc  Aspalathus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aspàlat, n m
  • ca  socarrell apiculat, n m alt. sin.
  • ca  socarrell de Hermann, n m alt. sin.
  • ca  socarrell gros, n m alt. sin.
  • nc  Anthyllis hermanniae L. subsp. hystrix (Willk. ex Barceló) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Anthyllis hystrix (Willk. ex Barceló) Cardona, Contandr. et Sierra sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>