Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "esport" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI esport o deport? 0 CRITERI esport o deport?

<Esports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI esport o deport?

<Esports>

Definició
Es considera que tant esport com deport són formes adequades, encara que designen significats diferents:

- L'esport és una activitat corporal d'agilitat, destresa o força reglamentada i institucionalitzada, que requereix un esforç continuat i un entrenament físic específic i metòdic.
. Per exemple, són esports el futbol, el bàsquet, l'atletisme, l'esquí o l'automobilisme.
. L'equivalent castellà és deporte; el francès, sport; l'italià, sport; els portuguesos, desporto (a Portugal) i esporte (al Brasil), i l'anglès, sport.

- El deport és una activitat sense reglamentar que es fa per plaer, generalment a l'aire lliure; aquesta forma, però, actualment té un ús molt reduït.
. Per exemple, podrien ser deports passejar per un camí o anar una estona amb bicicleta.
. L'equivalent castellà és deporte; l'italià, diporto, i els portuguesos, altre cop desporto (a Portugal) i esporte (al Brasil). Pel que fa al francès i l'anglès, actualment no tenen cap forma emparentada amb esport per a designar aquest sentit, de manera que recorren a altres expressions (com ara amusement en francès o fun en anglès).

Els motius d'aquesta especialització de esport i deport en català són els següents:
(1) Encara que totes dues formes tenen l'origen en el llatí deportare, han arribat al català per vies diferents:
. Deport és una paraula patrimonial del català, evolucionada des del llatí. En llatí deportare volia dir 'transportar', i d'aquí en totes les llengües romàniques deportar-se va prendre el sentit figurat 'transportar-se en esperit, entretenir-se', a partir del qual deport va passar a designar una estona d'entreteniment.
. Esport és una paraula manllevada de l'anglès sport, que justament havia agafat el francès antic desport (evolució francesa del llatí deportare). En anglès el sentit va evolucionar de l'entreteniment cap a l'activitat física regulada, i és amb aquest nou sentit que va entrar en català i en la resta de llengües romàniques.
(2) Quan el català va incorporar esport, que és una adaptació de l'anglès sport, la paraula tradicional deport pràcticament havia quedat en desús, igual que havia passat en les altres llengües romàniques. Davant d'aquesta situació, el català, el francès i l'italià van optar per incorporar la forma anglesa, mentre que en castellà les autoritats lingüístiques van preferir recuperar la forma tradicional deporte. (El portuguès, de la seva banda, es va dividir en solucions diferents: a Portugal van rehabilitar desporto, com havia fet el castellà, i al Brasil van incorporar esporte, com havien fet català, francès i italià.)
(3) Amb l'afegiment de la e inicial, necessària en català per a les paraules que comencen amb una essa i una consonant, la forma esport s'adapta tan bé a la pronúncia catalana que sembla una paraula pròpia. (Té una estructura similar a les paraules ja existents fort, mort, transport, tort, etc.)

Nota

  • 1. Avui tant esport com deport figuren en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, encara que deport i deportar-se tenen un valor sobretot de testimoni, ja que, com hem dit, es poden considerar paraules obsoletes.
  • 2. D'acord amb la tria de esport per a indicar una activitat física estructurada, totes les paraules que hi tenen relació s'han de construir a partir de esport i no de deport: esportista (i no *deportista), esportiu -iva (i no *deportiu -iva), esportivament (i no *deportivament), etc.
  • 3. Per a ampliar la informació podeu consultar la fitxa de esport al Cercaterm i també el document de criteri original, És millor fer esport o fer deport?, al web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/millor-fer-esport-o-fer-deport).
0 CRITERI esport o deport? 0 CRITERI esport o deport?

<01 Conceptes generals de l'esport>, <50 Fitxes de criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  0 CRITERI esport o deport?

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>

Definició
Es considera que tant esport com deport són formes adequades, encara que designen significats diferents:

- L'esport és una activitat corporal d'agilitat, destresa o força reglamentada i institucionalitzada, que requereix un esforç continuat i un entrenament físic específic i metòdic.
. Per exemple, són esports el futbol, el bàsquet, l'atletisme, l'esquí o l'automobilisme.
. L'equivalent castellà és deporte; el francès, sport; l'italià, sport; els portuguesos, desporto (a Portugal) i esporte (al Brasil), i l'anglès, sport.

- El deport és una activitat sense reglamentar que es fa per plaer, generalment a l'aire lliure; aquesta forma, però, actualment té un ús molt reduït.
. Per exemple, podrien ser deports passejar per un camí o anar una estona amb bicicleta.
. L'equivalent castellà és deporte; l'italià, diporto, i els portuguesos, altre cop desporto (a Portugal) i esporte (al Brasil). Pel que fa al francès i l'anglès, actualment no tenen cap forma emparentada amb esport per a designar aquest sentit, de manera que recorren a altres expressions (com ara amusement en francès o fun en anglès).

Els motius d'aquesta especialització de esport i deport en català són els següents:
(1) Encara que totes dues formes tenen l'origen en el llatí deportare, han arribat al català per vies diferents:
. Deport és una paraula patrimonial del català, evolucionada des del llatí. En llatí deportare volia dir 'transportar', i d'aquí en totes les llengües romàniques deportar-se va prendre el sentit figurat 'transportar-se en esperit, entretenir-se', a partir del qual deport va passar a designar una estona d'entreteniment.
. Esport és una paraula manllevada de l'anglès sport, que justament havia agafat el francès antic desport (evolució francesa del llatí deportare). En anglès el sentit va evolucionar de l'entreteniment cap a l'activitat física regulada, i és amb aquest nou sentit que va entrar en català i en la resta de llengües romàniques.
(2) Quan el català va incorporar esport, que és una adaptació de l'anglès sport, la paraula tradicional deport pràcticament havia quedat en desús, igual que havia passat en les altres llengües romàniques. Davant d'aquesta situació, el català, el francès i l'italià van optar per incorporar la forma anglesa, mentre que en castellà les autoritats lingüístiques van preferir recuperar la forma tradicional deporte. (El portuguès, de la seva banda, es va dividir en solucions diferents: a Portugal van rehabilitar desporto, com havia fet el castellà, i al Brasil van incorporar esporte, com havien fet català, francès i italià.)
(3) Amb l'afegiment de la e inicial, necessària en català per a les paraules que comencen amb una essa i una consonant, la forma esport s'adapta tan bé a la pronúncia catalana que sembla una paraula pròpia. (Té una estructura similar a les paraules ja existents fort, mort, transport, tort, etc.)

Nota

  • 1. Avui tant esport com deport figuren en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, encara que deport i deportar-se tenen un valor sobretot de testimoni, ja que, com hem dit, es poden considerar paraules obsoletes.
  • 2. D'acord amb la tria de esport per a indicar una activitat física estructurada, totes les paraules que hi tenen relació s'han de construir a partir de esport i no de deport: esportista (i no *deportista), esportiu -iva (i no *deportiu -iva), esportivament (i no *deportivament), etc.
  • 3. Per a ampliar la informació podeu consultar la fitxa de esport al Cercaterm i també el document de criteri original, És millor fer esport o fer deport?, al web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/millor-fer-esport-o-fer-deport).
coll esport coll esport

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  coll esport, n m

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Coll semblant al coll camiser, informal i menys rígid.
economia de l'esport economia de l'esport

<Economia > Teoria econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  economia de l'esport, n f
  • es  economía del deporte, n f
  • fr  économie du sport, n f
  • en  sports economics, n

<Economia > Teoria econòmica>

Definició
Part de la disciplina de les ciències econòmiques i socials que analitza l'activitat fisicoesportiva des d'una perspectiva econòmica.
esport adaptat esport adaptat

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Didàctica de l'educació física: Català-castellà-francès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2003. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-932915-1-X

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  esport adaptat, n m
  • es  deporte adaptado, n m
  • fr  sport adapté, n m

<Didàctica de l'educació física>

esport adaptat esport adaptat

<25 Esports adaptats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  esport adaptat, n m
  • es  deporte adaptado, n m
  • fr  handisport, n m
  • fr  sport adapté, n m
  • it  sport per disabili, n m
  • en  adaptive sport, n
  • en  disability sport, n
  • en  disabled sport, n
  • en  parasport, n

<Esport > 25 Esports adaptats>

Definició
Esport que pot ser practicat per persones amb discapacitat física, discapacitat sensorial o discapacitat intel·lectual, ja sigui com a modificació d'un esport existent o com a pràctica especialment concebuda amb aquesta finalitat.

Nota

  • 1. A Catalunya, les federacions que regulen els esports adaptats són la Federació Catalana d'Esports de Persones amb Discapacitat Física, la Federació Catalana d'Esports per a Cecs i la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual - ACELL; al País Valencià, la Federació d'Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana, i a les Illes Balears, la Federació d'Esports Adaptats de les Illes Balears.
  • 2. Sovint els equivalents francesos handisport i sport adapté no tenen un valor genèric, sinó que fan referència a les persones amb discapacitats físiques o sensorials, d'una banda, i a les persones amb discapacitats intel·lectuals, de l'altra.
  • 3. Pràcticament tots els esports regulats es poden practicar també com a esports adaptats, amb modificacions diverses; a més, hi ha esports específics, pensats ja amb aquesta finalitat.

    Per exemple, són esports adaptats el bàsquet amb cadira de rodes, el futbol per a cecs, l'handbol adaptat, l'hoquei interior, l'escalada adaptada, l'orientació de precisió i el paratriatló, i són esports específics el golbol, el torbol, la boccia i les proves motrius.
esport aeri esport aeri

<16 Esports aeris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  esport aeri, n m
  • ca  esport aeronàutic, n m sin. compl.
  • es  deporte aeronáutico
  • fr  sport aérien
  • en  air sport

<Esport > 16 Esports aeris>

Definició
Cadascun dels esports consistents a desplaçar-se per l'aire amb un aparell volador com a mitjà de sustentació.

Nota

  • Per exemple, són esports aeris el vol amb motor, el vol lliure, el paracaigudisme i l'aerostació.
esport aquàtic esport aquàtic

<Esports aquàtics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  esport aquàtic, n m
  • es  deporte acuático
  • fr  sport aquatique
  • en  aquatic sport
  • en  water sport

<Esport > Esports aquàtics>

Definició
Cadascun dels esports que es practiquen a l'aigua, sovint en una piscina, basant-se en la capacitat de desplaçament pròpia de l'esportista.

Nota

  • Per exemple, són esports aquàtics la natació, la natació artística, els salts, el waterpolo, el submarinisme i el salvament aquàtic.
esport aquàtic esport aquàtic

<10 Esports aquàtics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  esport aquàtic, n m
  • es  deporte acuático
  • fr  sport aquatique
  • en  aquatic sport
  • en  water sport

<Esport > 10 Esports aquàtics>

Definició
Cadascun dels esports que es practiquen a l'aigua, sovint en una piscina, basant-se en la capacitat de desplaçament pròpia de l'esportista.

Nota

  • Per exemple, són esports aquàtics la natació, la natació artística, els salts, el waterpolo, el submarinisme i el salvament aquàtic.
esport col·lectiu esport col·lectiu

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Didàctica de l'educació física: Català-castellà-francès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2003. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-932915-1-X

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  esport col·lectiu, n m
  • ca  esport d'equip, n m
  • es  deporte colectivo, n m
  • es  deporte de equipo, n m
  • fr  sport collectif, n m
  • fr  sport d'équipe, n m

<Didàctica de l'educació física>