Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fasena" dins totes les àrees temàtiques
<Ceràmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca galena, n f
- es galena
<Arts > Ceràmica>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca gasela dorcas, n f
- ca gasela, n f sin. compl.
- es gacela dorcas, n f
- fr gazelle dorcas, n f
- en dorcas gazelle, n
- de Dorcas-Gazelle, n f
- nc Gazella dorcas
<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca gasela dorcas, n f
- ca gasela, n f sin. compl.
- es gacela dorcas, n f
- fr gazelle dorcas, n f
- en dorcas gazelle, n
- de Dorcas-Gazelle, n f
- nc Gazella dorcas
<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gra de civada, n m
- ca gra d'avena, n m sin. compl.
- es grano de avena
- fr grain d'avoine
- en oat grain
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
Nota
- La planta sencera de civada també s'utilitza com a farratge.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gra de civada, n m
- ca gra d'avena, n m sin. compl.
- es grano de avena
- fr grain d'avoine
- en oat grain
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
Nota
- La planta sencera de civada també s'utilitza com a farratge.
<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca habena, n f
<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Infermeria>
Definició
Nota
- La denominació habena prové del llatí habena 'fre, regna'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Sant Jordi, n f
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca centrant, n m alt. sin.
- ca fava borda, n f alt. sin.
- ca favar bord, n m alt. sin.
- ca favera, n f alt. sin.
- ca favera borda, n f alt. sin.
- ca flor de la Verge Maria, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Jordi, n f alt. sin.
- ca herba de bou, n f alt. sin.
- ca herba de Montserrat, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lilà, n m alt. sin.
- ca lilà bord, n m alt. sin.
- ca lilà de terra, n m alt. sin.
- ca rosa d'Espanya, n f alt. sin.
- ca valeriana, n f alt. sin.
- ca valeriana de jardí, n f alt. sin.
- ca valeriana roja, n f alt. sin.
- ca valeriana vermella, n f alt. sin.
- ca andianeta, n f var. ling.
- ca nomeolvides, n m var. ling.
- nc Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
- nc Valeriana rubra L. sin. compl.
<Botànica > valerianàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Sant Jordi, n f
- ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
- ca centrant, n m alt. sin.
- ca fava borda, n f alt. sin.
- ca favar bord, n m alt. sin.
- ca favera, n f alt. sin.
- ca favera borda, n f alt. sin.
- ca flor de la Verge Maria, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Jordi, n f alt. sin.
- ca herba de bou, n f alt. sin.
- ca herba de Montserrat, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Maria, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lilà, n m alt. sin.
- ca lilà bord, n m alt. sin.
- ca lilà de terra, n m alt. sin.
- ca rosa d'Espanya, n f alt. sin.
- ca valeriana, n f alt. sin.
- ca valeriana de jardí, n f alt. sin.
- ca valeriana roja, n f alt. sin.
- ca valeriana vermella, n f alt. sin.
- ca andianeta, n f var. ling.
- ca nomeolvides, n m var. ling.
- nc Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
- nc Valeriana rubra L. sin. compl.
<Botànica > valerianàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Santa Margarida, n f
- ca centaura, n f sin. compl.
- ca centcaps, n m sin. compl.
- ca flor vermella, n f sin. compl.
- ca herba centaura, n f sin. compl.
- ca herba d'espant, n f sin. compl.
- ca pericó vermell, n m sin. compl.
- ca catxalagua, n f alt. sin.
- ca centaura menor, n f alt. sin.
- ca centaura vermella, n f alt. sin.
- ca centauri, n m alt. sin.
- ca clavellina vermella, n f alt. sin.
- ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
- ca fel de terra, n m/f alt. sin.
- ca flor de centaura, n f alt. sin.
- ca genciana, n f alt. sin.
- ca herba de centaura, n f alt. sin.
- ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
- ca Margarida, n f alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca quina, n f alt. sin.
- ca cascaura, n f var. ling.
- ca cintaura, n f var. ling.
- ca cintoria, n f var. ling.
- ca cintòria, n f var. ling.
- ca citoria, n f var. ling.
- ca herba centàurea, n f var. ling.
- ca herba de centaure, n f var. ling.
- ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
- ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
- ca herba de santaura, n f var. ling.
- ca herba falera, n f var. ling.
- ca herba santaura, n f var. ling.
- ca Santa Àuria, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca santaura vermella, n f var. ling.
- nc Centaurium erythraea Rafn
- nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
Nota
- La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Santa Margarida, n f
- ca centaura, n f sin. compl.
- ca centcaps, n m sin. compl.
- ca flor vermella, n f sin. compl.
- ca herba centaura, n f sin. compl.
- ca herba d'espant, n f sin. compl.
- ca pericó vermell, n m sin. compl.
- ca catxalagua, n f alt. sin.
- ca centaura menor, n f alt. sin.
- ca centaura vermella, n f alt. sin.
- ca centauri, n m alt. sin.
- ca clavellina vermella, n f alt. sin.
- ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
- ca fel de terra, n m/f alt. sin.
- ca flor de centaura, n f alt. sin.
- ca genciana, n f alt. sin.
- ca herba de centaura, n f alt. sin.
- ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
- ca Margarida, n f alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca quina, n f alt. sin.
- ca cascaura, n f var. ling.
- ca cintaura, n f var. ling.
- ca cintoria, n f var. ling.
- ca cintòria, n f var. ling.
- ca citoria, n f var. ling.
- ca herba centàurea, n f var. ling.
- ca herba de centaure, n f var. ling.
- ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
- ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
- ca herba de santaura, n f var. ling.
- ca herba falera, n f var. ling.
- ca herba santaura, n f var. ling.
- ca Santa Àuria, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca santaura vermella, n f var. ling.
- nc Centaurium erythraea Rafn
- nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
Nota
- La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
