Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fasena" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  galena, n f
  • es  galena

<Arts > Ceràmica>

gasela dorcas gasela dorcas

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  gasela dorcas, n f
  • ca  gasela, n f sin. compl.
  • es  gacela dorcas, n f
  • fr  gazelle dorcas, n f
  • en  dorcas gazelle, n
  • de  Dorcas-Gazelle, n f
  • nc  Gazella dorcas

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

gasela dorcas gasela dorcas

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  gasela dorcas, n f
  • ca  gasela, n f sin. compl.
  • es  gacela dorcas, n f
  • fr  gazelle dorcas, n f
  • en  dorcas gazelle, n
  • de  Dorcas-Gazelle, n f
  • nc  Gazella dorcas

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

gra de civada gra de civada

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gra de civada, n m
  • ca  gra d'avena, n m sin. compl.
  • es  grano de avena
  • fr  grain d'avoine
  • en  oat grain

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Llavor de la civada que se subministra amb el pinso principalment als ocells reproductors pesants i aporta energia.

Nota

  • La planta sencera de civada també s'utilitza com a farratge.
gra de civada gra de civada

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gra de civada, n m
  • ca  gra d'avena, n m sin. compl.
  • es  grano de avena
  • fr  grain d'avoine
  • en  oat grain

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Llavor de la civada que se subministra amb el pinso principalment als ocells reproductors pesants i aporta energia.

Nota

  • La planta sencera de civada també s'utilitza com a farratge.
habena habena

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  habena, n f

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Traumatologia i ortopèdia>, <Infermeria>

Definició
Embenat restrictiu.

Nota

  • La denominació habena prové del llatí habena 'fre, regna'.
herba de Sant Jordi herba de Sant Jordi

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Jordi, n f
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  centrant, n m alt. sin.
  • ca  fava borda, n f alt. sin.
  • ca  favar bord, n m alt. sin.
  • ca  favera, n f alt. sin.
  • ca  favera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor de la Verge Maria, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Jordi, n f alt. sin.
  • ca  herba de bou, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lilà, n m alt. sin.
  • ca  lilà bord, n m alt. sin.
  • ca  lilà de terra, n m alt. sin.
  • ca  rosa d'Espanya, n f alt. sin.
  • ca  valeriana, n f alt. sin.
  • ca  valeriana de jardí, n f alt. sin.
  • ca  valeriana roja, n f alt. sin.
  • ca  valeriana vermella, n f alt. sin.
  • ca  andianeta, n f var. ling.
  • ca  nomeolvides, n m var. ling.
  • nc  Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
  • nc  Valeriana rubra L. sin. compl.

<Botànica > valerianàcies>

herba de Sant Jordi herba de Sant Jordi

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Sant Jordi, n f
  • ca  bàlsam de jardí, n m alt. sin.
  • ca  centrant, n m alt. sin.
  • ca  fava borda, n f alt. sin.
  • ca  favar bord, n m alt. sin.
  • ca  favera, n f alt. sin.
  • ca  favera borda, n f alt. sin.
  • ca  flor de la Verge Maria, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Jordi, n f alt. sin.
  • ca  herba de bou, n f alt. sin.
  • ca  herba de Montserrat, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Maria, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lilà, n m alt. sin.
  • ca  lilà bord, n m alt. sin.
  • ca  lilà de terra, n m alt. sin.
  • ca  rosa d'Espanya, n f alt. sin.
  • ca  valeriana, n f alt. sin.
  • ca  valeriana de jardí, n f alt. sin.
  • ca  valeriana roja, n f alt. sin.
  • ca  valeriana vermella, n f alt. sin.
  • ca  andianeta, n f var. ling.
  • ca  nomeolvides, n m var. ling.
  • nc  Centranthus ruber (L.) DC. subsp. ruber
  • nc  Valeriana rubra L. sin. compl.

<Botànica > valerianàcies>

herba de Santa Margarida herba de Santa Margarida

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Margarida, n f
  • ca  centaura, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  pericó vermell, n m sin. compl.
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura menor, n f alt. sin.
  • ca  centaura vermella, n f alt. sin.
  • ca  centauri, n m alt. sin.
  • ca  clavellina vermella, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  fel de terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba de centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de les pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pau, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  Margarida, n f alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  quina, n f alt. sin.
  • ca  cascaura, n f var. ling.
  • ca  cintaura, n f var. ling.
  • ca  cintoria, n f var. ling.
  • ca  cintòria, n f var. ling.
  • ca  citoria, n f var. ling.
  • ca  herba centàurea, n f var. ling.
  • ca  herba de centaure, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Aura, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  herba de santaura, n f var. ling.
  • ca  herba falera, n f var. ling.
  • ca  herba santaura, n f var. ling.
  • ca  Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  santaura vermella, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn
  • nc  Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Nota

  • La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
herba de Santa Margarida herba de Santa Margarida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de Santa Margarida, n f
  • ca  centaura, n f sin. compl.
  • ca  centcaps, n m sin. compl.
  • ca  flor vermella, n f sin. compl.
  • ca  herba centaura, n f sin. compl.
  • ca  herba d'espant, n f sin. compl.
  • ca  pericó vermell, n m sin. compl.
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura menor, n f alt. sin.
  • ca  centaura vermella, n f alt. sin.
  • ca  centauri, n m alt. sin.
  • ca  clavellina vermella, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  fel de terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba de centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de les pulmonies, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pau, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  Margarida, n f alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  quina, n f alt. sin.
  • ca  cascaura, n f var. ling.
  • ca  cintaura, n f var. ling.
  • ca  cintoria, n f var. ling.
  • ca  cintòria, n f var. ling.
  • ca  citoria, n f var. ling.
  • ca  herba centàurea, n f var. ling.
  • ca  herba de centaure, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Aura, n f var. ling.
  • ca  herba de Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  herba de santaura, n f var. ling.
  • ca  herba falera, n f var. ling.
  • ca  herba santaura, n f var. ling.
  • ca  Santa Àuria, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  santaura vermella, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn
  • nc  Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Nota

  • La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).