Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fenella" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca freixe de fulla petita, n m
- ca arbre ver, n m alt. sin.
- ca estanca-sang, n m alt. sin.
- ca freixe, n m alt. sin.
- ca freixe de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca freixe de riu, n m alt. sin.
- ca freixe femella, n m alt. sin.
- ca freixe mascle, n m alt. sin.
- ca freixera, n f alt. sin.
- ca fleix, n m var. ling.
- ca fleix de riu, n m var. ling.
- ca fleixa, n f var. ling.
- ca freix, n m var. ling.
- ca freixa, n f var. ling.
- ca frejó, n m var. ling.
- nc Fraxinus angustifolia Vahl
<Botànica > oleàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca freixe de fulla petita, n m
- ca arbre ver, n m alt. sin.
- ca estanca-sang, n m alt. sin.
- ca freixe, n m alt. sin.
- ca freixe de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca freixe de riu, n m alt. sin.
- ca freixe femella, n m alt. sin.
- ca freixe mascle, n m alt. sin.
- ca freixera, n f alt. sin.
- ca fleix, n m var. ling.
- ca fleix de riu, n m var. ling.
- ca fleixa, n f var. ling.
- ca freix, n m var. ling.
- ca freixa, n f var. ling.
- ca frejó, n m var. ling.
- nc Fraxinus angustifolia Vahl
<Botànica > oleàcies>
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ganxo d'anella, n m
- es gancho de anilla
<Bricolatge > Ferreteria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer, n m
- ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
- ca garrofera, n f sin. compl.
- ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
- ca garrova (fruit), n f sin. compl.
- ca garrover, n m sin. compl.
- ca garroví (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
- ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
- ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
- ca garrofa, n f alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
- ca garrofer femella, n m alt. sin.
- ca garrofer mascle, n m alt. sin.
- ca garrofera mascle, n f alt. sin.
- ca garrofera vera, n f alt. sin.
- ca garrofí, n m alt. sin.
- ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
- ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
- ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
- ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
- ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
- ca garrofero, n m var. ling.
- ca garrofo, n m var. ling.
- nc Ceratonia siliqua L.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer, n m
- ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
- ca garrofera, n f sin. compl.
- ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
- ca garrova (fruit), n f sin. compl.
- ca garrover, n m sin. compl.
- ca garroví (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
- ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
- ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
- ca garrofa, n f alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
- ca garrofer femella, n m alt. sin.
- ca garrofer mascle, n m alt. sin.
- ca garrofera mascle, n f alt. sin.
- ca garrofera vera, n f alt. sin.
- ca garrofí, n m alt. sin.
- ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
- ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
- ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
- ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
- ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
- ca garrofero, n m var. ling.
- ca garrofo, n m var. ling.
- nc Ceratonia siliqua L.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca gerra, n f
- ca alfàbia, n f sin. compl.
- ca tenalla, n f sin. compl.
- es jarra
- fr jarre
- en jar
<Utillatge de cuina>
Definició
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca gerra, n f
- ca alfàbia, n f sin. compl.
- ca tenalla, n f sin. compl.
- es jarra
- fr jarre
- en jar
<Utillatge de cuina>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gerret ver, n m
- ca gèl·lera, n f sin. compl.
- ca gerret, n m sin. compl.
- ca gerret bord, n m sin. compl.
- ca gerret bord [femella], n m sin. compl.
- ca gerret canari, n m sin. compl.
- ca gerret canari [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret d'ala groga, n m sin. compl.
- ca gerret d'ala groga [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret d'ala llonga, n m sin. compl.
- ca gerret de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca gerret de Sant Pere [femella], n m sin. compl.
- ca gerret flabiol, n m sin. compl.
- ca gerret imperial, n m sin. compl.
- ca gerret imperial [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret mascle, n m sin. compl.
- ca gerret ordinari, n m sin. compl.
- ca gerret pàmfil, n m sin. compl.
- ca gerret pàmfil [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret pollós, n m sin. compl.
- ca gerricó, n m sin. compl.
- ca gerró, n m sin. compl.
- ca mata-soldats, n m sin. compl.
- ca pàmfil, n m sin. compl.
- ca reget, n m sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- ca solta, n f sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca xucla blanca, n f sin. compl.
- ca xucla blava, n f sin. compl.
- ca xucla vera, n f sin. compl.
- ca cherret, n m var. ling.
- ca gellera, n f var. ling.
- ca gerrét, n m var. ling.
- ca gerrèt, n m var. ling.
- ca gerrèt bord, n m var. ling.
- ca gerret d'alagroga, n m var. ling.
- ca gerrèt d'ale grogue, n m var. ling.
- ca gerrèt de San Pere, n m var. ling.
- ca gerret fobiol, n m var. ling.
- ca gerrèt mascle, n m var. ling.
- ca gerret pamfil, n m var. ling.
- ca gerrèt pamfil, n m var. ling.
- ca gerret pànfil, n m var. ling.
- ca gerrico, n m var. ling.
- ca jarret, n m var. ling.
- ca jerret, n m var. ling.
- ca jerret de Sant Pere, n m var. ling.
- ca jerret mascle, n m var. ling.
- ca mata soldats, n m var. ling.
- ca panfil, n m var. ling.
- ca sucla, n f var. ling.
- ca sucla vera, n f var. ling.
- ca xarret, n m var. ling.
- ca xerrec, n m var. ling.
- ca xerret, n m var. ling.
- ca xerrét, n m var. ling.
- nc Spicara smaris
- nc Maena smaris var. ling.
- nc Smaris alcedo var. ling.
- nc Smaris maurii var. ling.
- nc Smaris vulgaris var. ling.
- es caramel
- es mocarro
- es picarel
- fr picarel
- en picarel
<Peixos > Centracàntids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gerret ver, n m
- ca gèl·lera, n f sin. compl.
- ca gerret, n m sin. compl.
- ca gerret bord, n m sin. compl.
- ca gerret bord [femella], n m sin. compl.
- ca gerret canari, n m sin. compl.
- ca gerret canari [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret d'ala groga, n m sin. compl.
- ca gerret d'ala groga [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret d'ala llonga, n m sin. compl.
- ca gerret de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca gerret de Sant Pere [femella], n m sin. compl.
- ca gerret flabiol, n m sin. compl.
- ca gerret imperial, n m sin. compl.
- ca gerret imperial [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret mascle, n m sin. compl.
- ca gerret ordinari, n m sin. compl.
- ca gerret pàmfil, n m sin. compl.
- ca gerret pàmfil [mascle], n m sin. compl.
- ca gerret pollós, n m sin. compl.
- ca gerricó, n m sin. compl.
- ca gerró, n m sin. compl.
- ca mata-soldats, n m sin. compl.
- ca pàmfil, n m sin. compl.
- ca reget, n m sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- ca solta, n f sin. compl.
- ca xucla, n f sin. compl.
- ca xucla blanca, n f sin. compl.
- ca xucla blava, n f sin. compl.
- ca xucla vera, n f sin. compl.
- ca cherret, n m var. ling.
- ca gellera, n f var. ling.
- ca gerrét, n m var. ling.
- ca gerrèt, n m var. ling.
- ca gerrèt bord, n m var. ling.
- ca gerret d'alagroga, n m var. ling.
- ca gerrèt d'ale grogue, n m var. ling.
- ca gerrèt de San Pere, n m var. ling.
- ca gerret fobiol, n m var. ling.
- ca gerrèt mascle, n m var. ling.
- ca gerret pamfil, n m var. ling.
- ca gerrèt pamfil, n m var. ling.
- ca gerret pànfil, n m var. ling.
- ca gerrico, n m var. ling.
- ca jarret, n m var. ling.
- ca jerret, n m var. ling.
- ca jerret de Sant Pere, n m var. ling.
- ca jerret mascle, n m var. ling.
- ca mata soldats, n m var. ling.
- ca panfil, n m var. ling.
- ca sucla, n f var. ling.
- ca sucla vera, n f var. ling.
- ca xarret, n m var. ling.
- ca xerrec, n m var. ling.
- ca xerret, n m var. ling.
- ca xerrét, n m var. ling.
- nc Spicara smaris
- nc Maena smaris var. ling.
- nc Smaris alcedo var. ling.
- nc Smaris maurii var. ling.
- nc Smaris vulgaris var. ling.
- es caramel
- es mocarro
- es picarel
- fr picarel
- en picarel
<Peixos > Centracàntids>
<Indumentària>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca gonella, n f
- es sayo
<Indumentària>
