Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fongraf" dins totes les àrees temàtiques

llengua de bacallà llengua de bacallà

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de bacallà, n f
  • ca  escolà, n m sin. compl.
  • ca  peix de fonera, n m sin. compl.
  • ca  llengua de bacallá, n f var. ling.
  • nc  Molva molva
  • es  maruca
  • fr  grande lingue
  • fr  lingue
  • fr  lingue franche
  • en  common ling
  • en  European ling
  • en  ling

<Peixos > Gàdids>

llenguado de fonera llenguado de fonera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llenguado de fonera, n m
  • ca  misèria, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda d'alga, n f sin. compl.
  • ca  peluda raballa, n f sin. compl.
  • ca  pelut, n m sin. compl.
  • ca  pelut d'alga, n m sin. compl.
  • ca  ruarda peluda, n f sin. compl.
  • ca  sanremus, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  llenguado de fonéra, n m var. ling.
  • ca  mesèria, n f var. ling.
  • ca  rodaballo, n m var. ling.
  • ca  salremos, n m var. ling.
  • ca  sauremus, n m var. ling.
  • ca  soldado, n m var. ling.
  • nc  Monochirus hispidus
  • nc  Solea hispida var. ling.
  • nc  Solea monochir var. ling.
  • es  soldado
  • fr  sole velue
  • en  whiskered sole

<Peixos > Soleids>

llenguado de fonera llenguado de fonera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llenguado de fonera, n m
  • ca  misèria, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda d'alga, n f sin. compl.
  • ca  peluda raballa, n f sin. compl.
  • ca  pelut, n m sin. compl.
  • ca  pelut d'alga, n m sin. compl.
  • ca  ruarda peluda, n f sin. compl.
  • ca  sanremus, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  llenguado de fonéra, n m var. ling.
  • ca  mesèria, n f var. ling.
  • ca  rodaballo, n m var. ling.
  • ca  salremos, n m var. ling.
  • ca  sauremus, n m var. ling.
  • ca  soldado, n m var. ling.
  • nc  Monochirus hispidus
  • nc  Solea hispida var. ling.
  • nc  Solea monochir var. ling.
  • es  soldado
  • fr  sole velue
  • en  whiskered sole

<Peixos > Soleids>

llenguado de fonera llenguado de fonera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  llenguado de fonera, n m
  • ca  pelut d'alga, n m
  • ca  llenguadina d'una aleta, n f sin. compl.
  • es  soldado
  • fr  sole velue
  • en  whiskered sole
  • nc  Monochirus hispidus

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de la família dels soleids, que no sol passar dels 15 centímetres de llargada, amb l'aleta pectoral del costat cec pràcticament inexistent.
malarmat malarmat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malarmat, n m
  • ca  armat, n m sin. compl.
  • ca  arnès, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  peix de fonera, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  armad, n m var. ling.
  • ca  arnés, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  mal armat, n m var. ling.
  • ca  malmarmat, n m var. ling.
  • nc  Peristedion cataphractum
  • nc  Peristedium cataphractum var. ling.
  • nc  Peristehnus cataphractrum var. ling.
  • nc  Trigla cataphracta var. ling.
  • es  armado
  • es  malarmado
  • fr  malarmat
  • en  African armoured searobin
  • en  armed gurnard

<Peixos > Peristèdids>

malarmat malarmat

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  malarmat, n m
  • ca  armat, n m sin. compl.
  • ca  arnès, n m sin. compl.
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  peix de fonera, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  armad, n m var. ling.
  • ca  arnés, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  mal armat, n m var. ling.
  • ca  malmarmat, n m var. ling.
  • nc  Peristedion cataphractum
  • nc  Peristedium cataphractum var. ling.
  • nc  Peristehnus cataphractrum var. ling.
  • nc  Trigla cataphracta var. ling.
  • es  armado
  • es  malarmado
  • fr  malarmat
  • en  African armoured searobin
  • en  armed gurnard

<Peixos > Peristèdids>

moixina moixina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  moixina, n f
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  gat de fonera, n m sin. compl.
  • ca  gata moixa, n f sin. compl.
  • ca  gata moixina, n f sin. compl.
  • ca  gatvaire, n m sin. compl.
  • ca  moixa, n f sin. compl.
  • ca  moixina [petit], n f sin. compl.
  • ca  mussola, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  gata-moixa, n f var. ling.
  • ca  moisina, n f var. ling.
  • ca  moxina, n f var. ling.
  • ca  muixina, n f var. ling.
  • ca  mujina, n f var. ling.
  • ca  musina, n f var. ling.
  • ca  muxina, n f var. ling.
  • ca  pinta-rotja, n f var. ling.
  • nc  Galeus melastomus
  • nc  Pristiurus artedii var. ling.
  • nc  Pristiurus melanostomus var. ling.
  • es  bocanegra, n m
  • es  pintarroja bocanegra
  • fr  chien espagnol
  • fr  chien spagnol
  • en  blackmouth catshark

<Taurons > Esciliorínids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  moixina, n f
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  gat de fonera, n m sin. compl.
  • ca  gata moixa, n f sin. compl.
  • ca  gata moixina, n f sin. compl.
  • ca  gatvaire, n m sin. compl.
  • ca  moixa, n f sin. compl.
  • ca  moixina [petit], n f sin. compl.
  • ca  mussola, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  gata-moixa, n f var. ling.
  • ca  moisina, n f var. ling.
  • ca  moxina, n f var. ling.
  • ca  muixina, n f var. ling.
  • ca  mujina, n f var. ling.
  • ca  musina, n f var. ling.
  • ca  muxina, n f var. ling.
  • ca  pinta-rotja, n f var. ling.
  • nc  Galeus melastomus
  • nc  Pristiurus artedii var. ling.
  • nc  Pristiurus melanostomus var. ling.
  • es  bocanegra, n m
  • es  pintarroja bocanegra
  • fr  chien espagnol
  • fr  chien spagnol
  • en  blackmouth catshark

<Taurons > Esciliorínids>

oscil·lògraf oscil·lògraf

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  oscil·lògraf, n m
  • es  oscilógrafo
  • fr  oscillographe
  • en  oscillograph

<Lingüística>

Definició
Aparell que permet de representar gràficament una ona sonora.
oscil·lògraf oscil·lògraf

<Cardiologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  oscil·lògraf, n m

<Cardiologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definició
Instrument emprat per a l'enregistrament, en forma de representació gràfica, d'un fenomen oscil·latori o periòdic. Adaptat a un galvanòmetre, és emprat per a enregistrar l'acció cardíaca.