Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca beina, n f
es vaina, n f
fr gaine, n f
en sheath, n

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

ca beina, n f
es vaina
fr gaine
it guaina
en sheath

<Sinologia > Anatomia mamària>

Definició

Estructura anatòmica, més o menys tubular, que embolcalla totalment o parcialment un múscul, un nervi o un vas sanguini.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca beina, n f
es vaina
fr gaine
en sheath

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició

Nom de diverses estructures anatòmiques, més o menys tubulars, que embolcallen totalment o parcialment un òrgan. És el cas dels embolcalls de tendons (beina tendinosa), de músculs (beina muscular), de neurites (beina de Schwann), etc, i fins, en els animals cavicornis, de l'estoig corni que embolcalla la banya òssia. En anatomia vegetal, base eixamplada de les fulles, que envolta en part o totalment la tija sobre la qual s'insereix.

Nota

La denominació beina prové del llatí vagina.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca beina del prisma, n f
es vaina del prisma
fr gaine du prisme
en prism sheath

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca beina lingual, n f
es vaina lingual
fr gaine linguale
en lingual sheath

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca beina palatal, n f
es vaina palatal
fr gaine palatale
en palatal sheath

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca beina vertical, n f
es vaina vertical
fr gaine verticale
en vertical sheath

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca bescanvi d'aire, n m

<Disciplines de suport > Física>

Definició

Fenomen que, per efecte de la turbulència, té lloc entre dues masses d'aire. Tenen especial importància els bescanvis de calor, d'humitat i de quantitat de moviment.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boga, n f
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
ca boganyó [petit], n m sin. compl.
ca bogarró, n m sin. compl.
ca bogarró [cria], n m sin. compl.
ca bogarró [juvenil], n m sin. compl.
ca bogó [petit], n m sin. compl.
ca bogues, n f pl sin. compl.
ca boguet, n m sin. compl.
ca boguet [petit], n m sin. compl.
ca madrilla, n f sin. compl.
ca maire, n f sin. compl.
ca salpa, n f sin. compl.
ca virador, n m sin. compl.
ca bóga, n f var. ling.
ca boga ravell, n m var. ling.
ca bogarro, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca vóga, n f var. ling.
ca vòga, n f var. ling.
nc Boops boops
nc Box boops var. ling.
nc Box vulgaris var. ling.
nc Sparus Boops var. ling.
es boga
fr bogue
it buga
en bogue
de Gelbstriemen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boga, n f
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
ca boganyó [petit], n m sin. compl.
ca bogarró, n m sin. compl.
ca bogarró [cria], n m sin. compl.
ca bogarró [juvenil], n m sin. compl.
ca bogó [petit], n m sin. compl.
ca bogues, n f pl sin. compl.
ca boguet, n m sin. compl.
ca boguet [petit], n m sin. compl.
ca madrilla, n f sin. compl.
ca maire, n f sin. compl.
ca salpa, n f sin. compl.
ca virador, n m sin. compl.
ca bóga, n f var. ling.
ca boga ravell, n m var. ling.
ca bogarro, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca vóga, n f var. ling.
ca vòga, n f var. ling.
nc Boops boops
nc Box boops var. ling.
nc Box vulgaris var. ling.
nc Sparus Boops var. ling.
es boga
fr bogue
it buga
en bogue
de Gelbstriemen

<Peixos > Espàrids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "gaire" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Definició