Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "garlopa" dins totes les àrees temàtiques

a galop tirat a galop tirat

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  a galop tirat, adj
  • es  a galope tendido
  • fr  au grand galop
  • en  at full gallop

<Hípica > Polo>

Definició
Dit de la marxa d'un cavall en la qual arriba al màxim de la seva capacitat de córrer.
a galop tirat a galop tirat

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  a galop tirat, adj
  • es  a galope tendido
  • fr  au grand galop
  • en  at full gallop

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Dit de la progressió d'un cavall durant la qual arriba al màxim de la seva capacitat de córrer.
al galop al galop

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  al galop, adj
  • es  al galope
  • fr  au galop
  • en  at the gallop

<Hípica > Polo>

Definició
Dit de la progressió del cavall en tres temps.
al galop al galop

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  al galop, adj
  • es  al galope
  • fr  au galop
  • en  at the gallop

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Dit de la progressió d'un cavall durant la qual en cada gambada pren contacte amb el terra en tres moments consecutius.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

apagallums apagallums

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

armari rober armari rober

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  armari rober, n m
  • ca  rober, n m sin. compl.
  • es  armario ropero, n m
  • es  ropero, n m
  • fr  armoire-vestiaire, n m
  • fr  penderie, n f
  • en  wardrobe, n
  • eu  arropa-armairu, n

<Fusteria > Mobles>

barloa barloa

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  barloa, n f
  • es  barloa

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Cap amb què per la proa i per la popa són amarrats dos vaixells abarloats.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixerola, n f
  • ca  barruixa, n f sin. compl.
  • ca  faringola, n f sin. compl.
  • ca  gallufa, n f sin. compl.
  • ca  muixa, n f sin. compl.
  • ca  barruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  boixerola vera, n f alt. sin.
  • ca  boixeroler, n m alt. sin.
  • ca  boixeroler mascle, n m alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigoler, n m alt. sin.
  • ca  farigolera, n f alt. sin.
  • ca  farinell, n m alt. sin.
  • ca  faringoler, n m alt. sin.
  • ca  faringolera, n f alt. sin.
  • ca  faringoles, n f pl alt. sin.
  • ca  farinola, n f alt. sin.
  • ca  farinoler, n m alt. sin.
  • ca  farnerola, n f alt. sin.
  • ca  farnola, n f alt. sin.
  • ca  farnolàs, n m alt. sin.
  • ca  farnolasos, n m pl alt. sin.
  • ca  farnoles, n f pl alt. sin.
  • ca  gallufera, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  muixeroler, n m alt. sin.
  • ca  muixes, n f pl alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • ca  pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  raïm d'os, n m alt. sin.
  • ca  raïm d'ossa, n m alt. sin.
  • ca  barinxes, n f pl var. ling.
  • ca  bayubera, n f var. ling.
  • ca  boixeiola, n f var. ling.
  • ca  boixereta, n f var. ling.
  • ca  boixerida, n f var. ling.
  • ca  boixerina, n f var. ling.
  • ca  boixeringa, n f var. ling.
  • ca  boixerol, n m var. ling.
  • ca  boixiriga, n f var. ling.
  • ca  boixirigues, n f pl var. ling.
  • ca  bosquerola, n f var. ling.
  • ca  buixarola, n f var. ling.
  • ca  buixerola, n f var. ling.
  • ca  carallufa, n f var. ling.
  • ca  farinjoler, n m var. ling.
  • ca  gaiubasa, n f var. ling.
  • ca  gallofera, n f var. ling.
  • ca  gallova, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  garallufa, n f var. ling.
  • ca  garrallufa, n f var. ling.
  • ca  garxallufa, n f var. ling.
  • ca  gaulla, n f var. ling.
  • ca  gayuva, n f var. ling.
  • ca  muserola, n f var. ling.
  • ca  raïm d'orso, n m var. ling.
  • nc  Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
  • nc  Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
  • nc  Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>

boixerola boixerola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixerola, n f
  • ca  barruixa, n f sin. compl.
  • ca  faringola, n f sin. compl.
  • ca  gallufa, n f sin. compl.
  • ca  muixa, n f sin. compl.
  • ca  barruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  boixerola vera, n f alt. sin.
  • ca  boixeroler, n m alt. sin.
  • ca  boixeroler mascle, n m alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigoler, n m alt. sin.
  • ca  farigolera, n f alt. sin.
  • ca  farinell, n m alt. sin.
  • ca  faringoler, n m alt. sin.
  • ca  faringolera, n f alt. sin.
  • ca  faringoles, n f pl alt. sin.
  • ca  farinola, n f alt. sin.
  • ca  farinoler, n m alt. sin.
  • ca  farnerola, n f alt. sin.
  • ca  farnola, n f alt. sin.
  • ca  farnolàs, n m alt. sin.
  • ca  farnolasos, n m pl alt. sin.
  • ca  farnoles, n f pl alt. sin.
  • ca  gallufera, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  muixeroler, n m alt. sin.
  • ca  muixes, n f pl alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • ca  pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  raïm d'os, n m alt. sin.
  • ca  raïm d'ossa, n m alt. sin.
  • ca  barinxes, n f pl var. ling.
  • ca  bayubera, n f var. ling.
  • ca  boixeiola, n f var. ling.
  • ca  boixereta, n f var. ling.
  • ca  boixerida, n f var. ling.
  • ca  boixerina, n f var. ling.
  • ca  boixeringa, n f var. ling.
  • ca  boixerol, n m var. ling.
  • ca  boixiriga, n f var. ling.
  • ca  boixirigues, n f pl var. ling.
  • ca  bosquerola, n f var. ling.
  • ca  buixarola, n f var. ling.
  • ca  buixerola, n f var. ling.
  • ca  carallufa, n f var. ling.
  • ca  farinjoler, n m var. ling.
  • ca  gaiubasa, n f var. ling.
  • ca  gallofera, n f var. ling.
  • ca  gallova, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  garallufa, n f var. ling.
  • ca  garrallufa, n f var. ling.
  • ca  garxallufa, n f var. ling.
  • ca  gaulla, n f var. ling.
  • ca  gayuva, n f var. ling.
  • ca  muserola, n f var. ling.
  • ca  raïm d'orso, n m var. ling.
  • nc  Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
  • nc  Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
  • nc  Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>