Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "infusi" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca infusió trombolítica a l'artèria coronària
- en intracoronary artery thrombolytic infusion
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de l'aparell cardiovascular>
<Procediments culinaris>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca infusionar, v tr
- es infundir
- es infusionar
- fr infuser
- pt infundir
- en infuse, to
<Procediments culinaris>
Definició
<Utillatge de cuina>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca infusor, n m
- es infusionador
- es infusor
- fr boule à thé
- fr infuseur à thé
- it infusore
- en infuser
- en tea ball
- en tea infuser
- en tea maker
- de Tee-Ei
- de Teeei
<Utillatge de cuina>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca ingúix
- cod ГІалгІай мотт (G'alg'aai mott)
- ar الأنغوشية
- cy Ingush
- de Inguschisch
- en Ingush
- es ingusetio
- eu inguxera
- fr ingouche
- gn ingusetio
- it inguscio
- ja イングーシ語
- nl Ingoesj
- pt ingush
- ru Ингушский язык
- tmh Tinguct
- zh 印古什语
- scr Alfabet ciríl·lic
<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Nakh > Vainakh o txetxè-ingúix>, <Àsia > Geòrgia>, <Àsia > Rússia>
Definició
Generalment es considera que aquesta llengua no té dialectes, tot i que alguns lingüistes han apuntat l'existència de dues variants: l'ingúix de la muntanya i l'ingúix de les planes.
L'ingúix no es va escriure fins a principi del segle XX i la llengua estàndard no ha estat del tot desenvolupada. El seu complicat sistema fonològic de vocals i diftongs (n'hi ha més de 20) és difícil de transcriure en l'alfabet ciríl·lic. Això duu a malentesos i a confusions en la identificació de paraules i dificulta l'extensió de la lectura en aquesta llengua. A més, l'ingúix posseeix un complicat codi d'etiqueta formal, heretat de la tradicional distribució en clans, que només dominen un 16% dels parlants i són els únics que el poden transmetre. L'emigració dels joves posa en perill aquesta transmissió.
Els ingúixos van quedar sota sobirania russa al segle XIX. A l'època soviètica, l'ingúix va ser ensenyat a les escoles com a matèria d'aprenentatge. De 1944 a 1957, els ingúixos van ser deportats al Kazakhstan i a Sibèria, cosa que va comportar la russificació de la generació escolaritzada durant aquell període. Actualment l'ingúix s'ensenya a l'escola secundària de la República d'Ingúixia i té presència a la universitat.
Tot i ser parlat per una comunitat força nombrosa, es pot considerar una llengua amenaçada per l'extensió del bilingüisme, les conseqüències de les polítiques lingüístiques soviètiques i la falta d'accés a l'educació superior i a una feina dins o a prop d'Ingúixia. A més, l'educació a Ingúixia va patir una russificació més gran a partir de 1991, amb la separació d'aquesta república de Txetxènia. Com a conseqüència, s'està donant un procés accelerat de substitució lingüística de l'ingúix pel rus, i fins i tot els parlants més fluents de la llengua utilitzen estructures i paraules russes. Malgrat això, hi ha un bon nombre de publicacions i traduccions en ingúix, com ara una gramàtica normativa, diccionaris, diaris i llibres escolars. També es publiquen antologies de poesia tradicional i llibres infantils.
La llengua ingúix té comunitats en diàspora a l'Uzbekistan, Kazakhstan, Turkmenistan, Bèlgica, Noruega, Turquia i Jordània. La majoria dels ingúixos residents a la República de Txetxènia i a la República d'Ossètia Septentrional han abandonat els darrers anys aquests territoris a causa dels conflictes.
<Dret>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca injust, n m
- es injusto
<Dret>
Definició
Nota
- Mentre que la denominació il·lícit fa referència a un concepte objectiu, a una acció tipificada per la llei, injust fa referència a un concepte doctrinal, moral, que es basa en valoracions subjectives.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca injust, n m
- es injusto, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
Definició
Nota
- L'injust és un concepte doctrinal, moral, que es basa en valoracions subjectives. En canvi, l'il·lícit fa referència a un concepte objectiu, a una acció tipificada per la llei.
<Dret penal>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca injust, n m
- es injusto
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- La denominació injust fa referència a un concepte doctrinal i moral que es basa en valoracions subjectives, i és una traducció del tot arrelada (per bé que inexacta) de l'alemany Unrecht. En el marc de la teoria del delicte, un injust és un fet antijurídic, i el caràcter injust d'un fet fa referència al seu contingut d'antijuridicitat. Convencionalment, es considera que l'antijuridicitat és graduable, mentre que l'injust no ho és. És molt comú identificar l'injust amb el tipus del delicte; en aquest sentit, la doctrina parla sovint d'injust objectiu, d'injust subjectiu i, particularment, dels elements subjectius de l'injust.
- V. t.: antijuridicitat n f
<Dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca injust | injusta, adj
- es injusto | injusta
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Apel·laran contra la sentència perquè consideren que el càrrec és injust.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca injust -a, adj
- es injusto -ta, adj
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret penal>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca injust -a [pl: injustos o injusts], adj
- es injusto -ta, adj
<Dret penal>