Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca judici, n m
ca acte del judici, n m sin. compl.
ca juí [País Valencià i Tortosa], n m sin. compl.
ca vista, n f sin. compl.
ca vista de judici oral, n f sin. compl.
ca vista oral, n f sin. compl.
es acto del juicio
es juicio
es vista
es vista de juicio oral
es vista oral

Definició

Moment processal en què els jutges o els tribunals que entenen en un afer pendent de sentència escolten la relació dels secretaris i els informes de les parts, juntament amb les proves pericials i testificals i les parts interessades.

Nota

Àmbit: Espanya | Àmbit: Específic
L'acte del judici és una etapa essencial de tota mena de processos orals, de manera que sense aquest acte del judici no hi ha pròpiament procés. No obstant això, en algunes modalitats del procés, com ara el procediment civil ordinari, en el qual l'acte del judici se circumscriu a la pràctica de la prova i a la formulació de conclusions, el procés es pot completar sense que s'esdevingui el judici, si les qüestions debatudes són exclusivament jurídiques (art. 428.3 Llei 1/2000, del 7 de gener, d'enjudiciament civil [LEC]) o si la prova se circumscriu únicament a la prova documental (art. 429.8 LEC).
El judici es pot produir davant d'un òrgan unipersonal o davant d'un òrgan col·legiat. Així mateix, el judici es pot produir en diverses fases del procediment, com ara en el període de conclusions de la primera instància, en el recurs d'apel·lació i en el recurs de cassació, entre altres. El judici es pot produir en qualsevol mena de procés. En els judicis de més o menys quantia, són les parts les que han de sol·licitar expressament la celebració d'un judici públic (art. 668 i 701, paràgraf segon, LEC del 1881). Els judicis dels assumptes s'assenyalen per l'ordre de conclusió, excepte si la llei disposa una altra cosa. L'assenyalament dels judicis o tràmit equivalent, com ara el començament de les sessions del judici oral, correspon als presidents de sala i als de secció (art. 249 i 250 Llei orgànica del poder judicial). Els plets s'han de veure el dia assenyalat.
Si en acabar les hores d'audiència no ha finalitzat el judici d'algun plet, es pot suspendre per a continuar-lo l'endemà o els dies següents, llevat que el president o presidenta determini que l'acte ha de continuar (art. 322 LEC). Només es pot suspendre el judici dels plets en el dia assenyalat en els casos següents: si ho impedeix la continuació del judici d'un altre plet pendent del dia anterior; si no hi ha el nombre de magistrats necessari per a dictar sentència; per la mort o cessació de la part procuradora de qualsevol de les parts; per la mort de qualsevol dels litigants; si ho han sol·licitat de comú acord els procuradors de les parts al·legant una causa justa, segons el parer del tribunal; per malaltia de l'advocat o advocada de la part que sol·licita la suspensió, prou justificada segons el parer de la sala, sempre que se sol·liciti quaranta-vuit hores abans de l'assenyalament del judici, llevat que la malaltia hagi sobrevingut després d'aquest període; per la mort del cònjuge o de qualsevol dels ascendents o descendents de l'advocat o advocada defensor, si ha ocorregut abans dels nou dies anteriors a l'assenyalament del judici, i si l'advocat o advocada defensor té dos assenyalaments de judici per al mateix dia en diferents tribunals, fet que ha d'acreditar degudament, cas en el qual el tribunal superior té preferència sobre l'inferior (art. 323.8 LEC).
Els judicis comencen amb una relació succinta a càrrec del secretari o secretària dels antecedents que presenten la qüestió que s'ha d'enjudiciar, quan la llei no disposa una altra cosa, i després n'informa per ordre els advocats de les parts que concorren en l'acte. Es dona per acabat l'acte quan el president o presidenta pronuncia la fórmula «vist per a sentència» (art. 330 LEC). L'acte del judici s'acredita en les actuacions per diligència, que ha d'estendre el secretari o secretària, fent-hi constar els noms dels magistrats que componen la sala, dels advocats que hi ha informat, dels procuradors que hi ha assistit i del temps que ha durat l'acte (art. 334 LEC).

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca judici, n m
ca litigi, n m sin. compl.
ca plet, n m sin. compl.
ca procediment judicial, n m sin. compl.
ca procés, n m sin. compl.
es juicio
es litigio
es pleito
es procedimiento judicial
es proceso

Definició

Coneixement d'una causa en què els jutges han de pronunciar la sentència.

Nota

Àmbit: Inespecífic
En l'àmbit processal, és habitual emprar el mot judici per a referir-se a modalitats específiques del procediment: judici de faltes (art. 962 i s. Llei d'enjudiciament criminal), judici de jurat, judici ràpid, judici immediat, judici verbal (art. 437 Llei d'enjudiciament civil [LEC]), judici executiu, judici canviari (art. 819 LEC) i judici d'àrbitres, entre altres.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca judici, n m
ca jutjament, n m sin. compl.
es juicio
es juzgamiento

<Dret>

Definició

Acció i efecte de jutjar.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Donar algú el seu judici sobre una cosa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>

ca judici, n m
es juicio, n m
en trial, n

<04.Sistemes de gestió i resolució de conflictes > 01.Altres ADR>

Definició

Coneixement d'una causa en què el jutge o el tribunal que ha de decidir sobre un conflicte escolta, valora, resol i es pronuncia a través d'una sentència.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

ca judici, n m
es juicio, n m
fr jugement, n m
en judgement, n
de Urteil, n n

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició

Capacitat d'avaluar una situació correctament i d'actuar de manera adequada en aquesta situació.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca sentència, n f
ca judici, n m sin. compl.
es juicio
es sentencia

Definició

Resolució judicial que decideix definitivament el plet o la causa en qualsevol instància o recurs, o bé qualsevol altra decisió que, d'acord amb les lleis processals, hagi de tenir aquesta forma.

Nota

Àmbit: Espanya
(Del llatí sententia, 'opinió', derivat de sentire, 'opinar', 'pensar.')
El concepte sentència ja es troba a Las Siete Partidas d'Alfons X, en l'època del qual s'usaven indistintament els termes manament, judici i sentència. D'aquesta manera, hom deia que la sentència era «el mandamiento que el judgador faga a alguna de las partes en razón del pleito que mueven ante él. Pero debe ser atal que non sea contra natura, nin contra derecho de las leyes deste nuestro libro, nin contra las buenas costumbres» (llei 1a, títol XXII, partida 3a). En l'Ordenamiento de Alcalá, del 1348, es distingien dos tipus de sentències: les interlocutòries i les definitives. De les primeres se'n coneixien dues classes: les que es dictaven sobre algun article «que haga perjuicio en el pleito principal», i les altres que no produïen aquesta mena de perjudici. En la Llei d'enjudiciament civil (LEC) del 1855 es van utilitzar amb el mateix significat les paraules provisió, interlocutòria i sentència. En la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) del 1870 es va regular la sentència en termes pràcticament iguals que els emprats avui en dia. Aquesta regulació va ser recollida per la LEC del 1881.
La sentència és, en paraules del professor Francisco Ramos Méndez, «l'expressió externa de l'activitat d'enjudiciament. En aquesta es plasmen, en síntesi, totes les vivències de les parts durant el judici i el resultat de l'exercici de l'acció. Però, a més, es resol el dualisme jutge - norma jurídica en un judici que en definitiva crea el dret per al cas concret.» Han d'adoptar la forma de sentència les resolucions que decideixin definitivament el plet o la causa en qualsevol instància o recurs, o quan, de conformitat amb les lleis processals, han de tenir aquesta forma (art. 245.1.c LOPJ). Segons la LEC, també han de tenir la forma de sentència les resolucions que, malgrat que recaiguin sobre un incident, posen fi al punt principal, l'objecte del plet, i fan impossible continuar el procediment, i finalment les que accedeixen a escoltar o no una persona litigant condemnada en rebel·lia (art. 369 LEC).
Per norma general, les sentències són escrites. Malgrat tot, el procés laboral admet -amb algunes excepcions- la sentència oral o la sentència in voce sens perjudici de l'acreditació posterior dels fets (art. 50.1 i 50.2 Llei de procediment laboral [LPL]). També és permès que el jutge penal dicti la sentència de manera oral en l'acte del judici i que es documenti la decisió mitjançant el secretari que en dona fe, i, igual que en el cas anterior, sens perjudici de l'acreditació posterior (art. 789.2 Llei d'enjudiciament criminal [LECr]).
La doctrina ha elaborat nombroses classificacions de les sentències. D'una banda, la Llei ha distingit entre sentències definitives i sentències fermes. Les primeres són les sentències que decideixen el plet o la causa en una instància o en un recurs. Les sentències fermes, en canvi, són les sentències contra les quals no es pot interposar cap mena de recurs, amb excepció dels mitjans extraordinaris establerts per la llei. El document públic i solemne en què es consigna una sentència ferma i que va encapçalat pel nom del rei (art. 245.4 LOPJ) s'anomena executòria.
D'altra banda, tradicionalment la doctrina ha classificat les sentències d'acord amb el contingut. Des d'aquest punt de vista, hom distingeix entre sentències declaratives, sentències constitutives i sentències de condemna. Les primeres fan referència a sentències el contingut de les quals s'exhaureix en la constatació d'una situació jurídica preexistent. Les sentències constitutives són aquelles en què la decisió de l'òrgan jurisdiccional és essencial per a constituir o modificar una relació jurídica. I, en darrer terme, el contingut de les sentències de condemna determina l'obligació de la part que ha estat vençuda en el judici de dur a terme qualsevol mena de prestació. Així mateix, s'ha diferenciat entre les sentències estimatòries i les sentències desestimatòries segons el sentit de la decisió de l'òrgan jurisdiccional, és a dir, segons si condemnen o absolen la persona demandada. Segons l'objecte s'ha diferenciat entre sentències sobre el fons de l'assumpte i sentències absolutòries en la instància, segons si el jutge o el tribunal han pogut resoldre o no el fons de l'assumpte.
Amb caràcter general, l'estructura de la sentència és regulada per la LOPJ, però s'ha de completar amb la regulació concreta del procés de què tracti. Segons l'article 248.3 de la LOPJ, la sentència conté les parts que es detallen a continuació.
1. ENCAPçALAMENT. Per al procés civil, l'article 372.1 de la LEC estableix que les dades que han de constar en aquesta part de la sentència són: el lloc, la data i el jutge o el tribunal que les dicta; el nom, el domicili i la professió de les parts del litigi i el caràcter amb què litiguen; el nom del llurs advocats i procuradors, i l'objecte del plet. En el procés penal, les dades que hi han de constar són pràcticament les mateixes (art. 142 LECr).
2. ANTECEDENTS DE FET. En aquesta part de la sentència i en paràgrafs separats es consignen, amb claredat i amb la màxima concisió possible, les pretensions de les parts i els fets en què es basen, que hagin estat al·legats oportunament, i que estiguin vinculats amb les qüestions que cal resoldre (art. 372.2 LEC). Per al procés penal, s'han de consignar els fets que estiguin vinculats amb les qüestions que s'han de resoldre en la decisió fent una declaració expressa i terminant dels fets que es consideren provats. A més, es consignen les conclusions definitives de l'acusació i de la defensa i, si escau, el que ha proposat el tribunal, en virtut del que disposa l'article 733 de la LECr (art. 142.2 i 142.3 LECr).
3. Fonaments de dret. En paràgrafs separats i numerats, es determinen els punts de dret fixats per les parts i es presenten les raons i els fonaments legals que es considerin procedents per a la decisió que s'ha de dictar esmentant les lleis o les doctrines que es considerin aplicables al cas (art. 372.3 LEC). Per al procés penal, el contingut d'aquesta part de la sentència és regulat per l'article 142.4 de la LECr. El dret a obtenir una resolució fundada en dret ha estat considerat pel Tribunal Constitucional com una garantia del sistema processal en matèria de tutela efectiva. Entre altres manifestacions, l'esmentada garantia implica la necessitat de motivar les sentències Així ho estableix l'article 120 de la Constitució espanyola (CE): «Les sentències han de ser sempre motivades i s'han de pronunciar en audiència pública.»
4. DECISIÓ. És la part més important de la sentència. La decisió ha de tenir les característiques següents: les decisions han de ser clares, precises i congruents amb les demandes i amb les altres pretensions deduïdes oportunament en el plet, amb les declaracions que calguin, que condemnin o absolguin la persona demandada, que resolguin tots els punts litigiosos que hagin estat objecte del procés. Quan hi ha diversos punts litigiosos, el pronunciament corresponent a cadascun s'ha de fer de manera separada (art. 359 LEC). D'entre tots els requisits que ha de complir la decisió de la sentència destaca la congruència, que significa que la decisió de la sentència s'ha d'ajustar a les peticions de les parts, de manera que no s'ha de decidir més ni menys, ni quelcom diferent del que les parts han plantejat. La congruència ha estat inclosa dins les garanties constitucionals; concretament, com una de les manifestacions del dret a obtenir una resolució fundada en el dret.
La formació de la sentència és diferent segons si ha de ser dictada per un òrgan unipersonal o per un òrgan col·legiat. En el primer cas, les sentències són redactades pel jutge que les ha dictat, el qual, després d'estendre-les en les actuacions, les signa i les llegeix en audiència pública i n'autoritza la publicació al secretari (art. 364 LEC). Les sentències s'insereixen en el llibre de sentències del jutjat, la custòdia del qual és a càrrec del secretari (art. 265 LOPJ). Quan es tracta d'un òrgan col·legiat, és a dir, d'un tribunal, el procediment per a confegir la sentència és més complex.
La LOPJ regula minuciosament el procediment, que es compon de la deliberació i de la votació, en els articles 253 i següents. Es delibera sobre les sentències i es voten immediatament després de les vistes i, quan no es pot fer d'aquesta manera, el president assenyala el dia en què s'han de votar, dins el termini assenyalat per a dictar la resolució. La deliberació i la votació es fa sobre un projecte de sentència que presenta el magistrat ponent. Segons l'article 254.1 de la LOPJ, la votació es pot dur a terme separadament sobre els diferents pronunciaments de fet o de dret que s'hagin de fer o sobre una part de la decisió que s'ha de dictar. Les sentències es dicten per majoria absoluta de vots (art. 255.1 LOPJ) i són firmades per tots els magistrats. La Llei també regula la possibilitat que el magistrat que hagi dissentit de la majoria formuli un vot particular en forma de sentència. El vot particular, amb la firma de l'autor, s'incorpora al llibre de sentències i es notifica a les parts juntament amb la sentència aprovada per la majoria (art. 260.1 i 260.2 LOPJ). La sentència és redactada pel magistrat ponent, llevat que no estigui d'acord amb la majoria i faci ús de la fórmula del vot particular (art. 205.5 i 206.1 LOPJ).
Un cop esteses i firmades, les sentències són dipositades a la Secretaria del Tribunal i qualsevol persona interessada pot accedir al text (art. 266.1 LOPJ). Les sentències queden registrades en el llibre de sentències que en cada tribunal és custodiat pel secretari. En el llibre s'inclouen totes les sentències definitives signades, les interlocutòries que tinguin aquest caràcter, així com els vots particulars que s'hagin formulat, ordenats correlativament per la data (art. 265 LOPJ).
Un dels efectes de les sentències és la cosa jutjada. La sentència també pot produir efectes extraprocessals. D'acord amb la classificació de les sentències tenint en compte el contingut, els efectes que es deriven de cadascuna són efectes constitutius, executius, entre altres. Els jutges i els tribunals no poden modificar les sentències i les interlocutòries definitives que han pronunciat després de firmar-les, però poden precisar qualsevol concepte ambigu o esmenar qualsevol omissió que continguin. L'error material manifest i l'aritmètic es pot rectificar en qualsevol moment. Els aclariments o les rectificacions es poden fer d'ofici dins el dia hàbil següent al de la publicació de la sentència, o a instància de part o del ministeri fiscal presentades dins els dos dies següents al de la notificació, cas en el qual l'òrgan jurisdiccional pot resoldre només l'endemà de la presentació de l'escrit en què se sol·licita l'aclariment o la rectificació (art. 267 LOPJ).
Les sentències són regulades per la LOPJ (art. 245.1.c, 245.2, 245.3, 248.3, 253 i s.), la LEC (art. 359 a 367); la LECr (art. 141 al 162); la LPL (art. 49 i 50) i la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA) (art. 80 al 87).
El Tribunal Constitucional (TC) ha considerat que la necessitat de motivar les sentències no implica exigir als òrgans jurisdiccionals una fonamentació extensa, exhaustiva o detallada que respongui a totes les al·legacions de les parts (sentències del Tribunal Constitucional (STC) 54/1997, del 17 de març; STC 39/1997, del 27 de febrer; STC 128/1996, del 9 de juliol, entre altres). El TC també ha defensat que l'ús de models predefinits no significa, en si mateix, una vulneració del dret fonamental, sempre que la resolució jurisdiccional sigui prou motivada i resolgui amb congruència el nucli de pretensions de les parts (STC 97/1996, del 10 de juny).
Pel que fa als efectes de les sentències fermes, el TC ha manifestat que el fet de no poder modificar les resolucions judicials fermes forma part del dret a la tutela judicial efectiva, de manera que si l'òrgan jurisdiccional modifica una sentència fora de la via de tramitació del recurs corresponent, vulnera el contingut de l'article 24.1 de la CE (STC 122/1996, del 8 de juliol).
Ex.: Amb aquesta sentència, el jutge ha donat la raó a l'associació protectora d'animals.

V. t.: condemna n f

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "judici" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota