Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "lbum" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca camarinya, n f
- es camariña
- es caramina
- es caramiña
- fr camarine blanche
- pt camarinha
- pt camarinheira
- pt herba da fame
- eu Portugal giñarra
- nc Corema album
<Botànica>
Nota
- Família de les empetràcies.
- L'especialista Joan Vallès no és gaire partidari de crear un neologisme, ja documentat, per a aquesta planta. Malgrat tot, no ho veu inadequat en cas que s'hagi d'anomenar aquesta espècie en català.
<Pedagogia. Ensenyament > Didàctica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca carpeta de projecte, n f
- ca carpeta d'aprenentatge, n f sin. compl.
- fr album thématique, n m
- en lapbook, n
<Pedagogia. Ensenyament > Didàctica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca colitxos, n m pl
- ca colletja roïna, n f alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca melandri blanc, n m alt. sin.
- ca silene alba, n f alt. sin.
- ca silene blanca, n f alt. sin.
- ca xiulitera, n f alt. sin.
- nc Silene latifolia Poir.
- nc Melandrium album (Mill.) Garcke sin. compl.
- nc Silene alba (Mill.) E.H.L. Krause in Sturm var. ling.
- nc Silene pratensis (Rafn) Godr. et Gren. var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca colitxos, n m pl
- ca colletja roïna, n f alt. sin.
- ca conillets, n m pl alt. sin.
- ca melandri blanc, n m alt. sin.
- ca silene alba, n f alt. sin.
- ca silene blanca, n f alt. sin.
- ca xiulitera, n f alt. sin.
- nc Silene latifolia Poir.
- nc Melandrium album (Mill.) Garcke sin. compl.
- nc Silene alba (Mill.) E.H.L. Krause in Sturm var. ling.
- nc Silene pratensis (Rafn) Godr. et Gren. var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell blanc, n m
- ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca arròs de paret, n m sin. compl.
- ca bàlsam blanc, n m sin. compl.
- ca pinyonets, n m pl sin. compl.
- ca ungla de moix, n f sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de galàpet, n m alt. sin.
- ca arròs de gat, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella blanca, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca grans d'arròs, n m pl alt. sin.
- ca grans de gripau, n m pl alt. sin.
- ca herba conilla, n f alt. sin.
- ca herba de l'escurçó, n f alt. sin.
- ca herba de l'ortiga, n f alt. sin.
- ca mai moren, n m/f alt. sin.
- ca mor i viu, n m/f alt. sin.
- ca ous de gripau, n m pl alt. sin.
- ca pinet de teulada, n m alt. sin.
- ca pinets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca raïm, n m alt. sin.
- ca raïm de galàpet, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de llop, n m alt. sin.
- ca raïm de moixó, n m alt. sin.
- ca raïm de moro, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïms de gat, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ramiels, n m pl alt. sin.
- ca rampanella, n f alt. sin.
- ca ulls de gripau, n m pl alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca arroz de serp, n m var. ling.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crespinet, n m var. ling.
- ca crespinyet, n m var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca grans de grepau, n m pl var. ling.
- ca herba de l'escorçó, n f var. ling.
- ca herba de l'otrigues, n f var. ling.
- ca rabo de sarvatxo, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raïm de sàput, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raïmet de sapo, n m var. ling.
- ca ulls de grepau, n m pl var. ling.
- nc Sedum album L. subsp. album
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell blanc, n m
- ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca arròs de paret, n m sin. compl.
- ca bàlsam blanc, n m sin. compl.
- ca pinyonets, n m pl sin. compl.
- ca ungla de moix, n f sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de galàpet, n m alt. sin.
- ca arròs de gat, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella blanca, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca grans d'arròs, n m pl alt. sin.
- ca grans de gripau, n m pl alt. sin.
- ca herba conilla, n f alt. sin.
- ca herba de l'escurçó, n f alt. sin.
- ca herba de l'ortiga, n f alt. sin.
- ca mai moren, n m/f alt. sin.
- ca mor i viu, n m/f alt. sin.
- ca ous de gripau, n m pl alt. sin.
- ca pinet de teulada, n m alt. sin.
- ca pinets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca raïm, n m alt. sin.
- ca raïm de galàpet, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de llop, n m alt. sin.
- ca raïm de moixó, n m alt. sin.
- ca raïm de moro, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïms de gat, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ramiels, n m pl alt. sin.
- ca rampanella, n f alt. sin.
- ca ulls de gripau, n m pl alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca arroz de serp, n m var. ling.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crespinet, n m var. ling.
- ca crespinyet, n m var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca grans de grepau, n m pl var. ling.
- ca herba de l'escorçó, n f var. ling.
- ca herba de l'otrigues, n f var. ling.
- ca rabo de sarvatxo, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raïm de sàput, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raïmet de sapo, n m var. ling.
- ca ulls de grepau, n m pl var. ling.
- nc Sedum album L. subsp. album
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca crespinell blanc, n m
- es crespinilla, n f
- es uva de cana, n f
- es uva de gato, n f
- fr orpin blanc, n m
- en white stonecrop, n
- nc Sedum album
<Enginyeria forestal>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca disc de llarga duració, n m
- ca elapé, n m sin. compl.
- ca long-play [en], n m sin. compl.
- ca elepé (valencià), n m var. ling.
- ca LP, n m sigla
- es disco de larga duración
- es elepé
- es long play
- es LP sigla
- en album
- en long play
- en long-playing record
- en LP sigla
<Música>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca energia electromagnètica, n f
- ca llum, n f
- es energía electromagnética
- es luz
- fr énergie électromagnétique
- fr lumière
- it energia elettromagnetica
- it luce
- en electromagnetic energy
- en light
- de elektromagnetische Energie
- de Licht
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Teledetecció>
Definició
Nota
- La natura de la llum, com la de la matèria, presenta, doncs, una dualitat que la situa entre dues teories: l'ondulatòria i la corpuscular. La gamma de les ones electromagnètiques, ordenades segons la seva longitud d'ona, o la corresponent freqüència, rep el nom d'espectre electromagnètic. La captació selectiva d'aquesta energia mitjançant diferents sensors remots ha donat lloc a les diverses branques de la teledetecció, i constitueix una potent font d'informació territorial disponible per a ser analitzada i cartografiada.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca energia electromagnètica, n f
- ca llum, n f
- es energía electromagnética
- es luz
- fr énergie électromagnétique
- fr lumière
- it energia elettromagnetica
- it luce
- en electromagnetic energy
- en light
- de elektromagnetische Energie
- de Licht
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Teledetecció>
Definició
Nota
- La natura de la llum, com la de la matèria, presenta, doncs, una dualitat que la situa entre dues teories: l'ondulatòria i la corpuscular. La gamma de les ones electromagnètiques, ordenades segons la seva longitud d'ona, o la corresponent freqüència, rep el nom d'espectre electromagnètic. La captació selectiva d'aquesta energia mitjançant diferents sensors remots ha donat lloc a les diverses branques de la teledetecció, i constitueix una potent font d'informació territorial disponible per a ser analitzada i cartografiada.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
