Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "legura" dins totes les àrees temàtiques

llenguado de l'Adriàtic llenguado de l'Adriàtic

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  llenguado de l'Adriàtic, n m
  • es  sortija adriática
  • fr  sole adriatique
  • en  Adriatic sole
  • nc  Pegusa impar

<Zoologia > Peixos>

llenguado nassut llenguado nassut

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  llenguado nassut, n m
  • es  lenguado de arena
  • es  suela del mar Egeo
  • fr  sole de Mer Egée
  • en  snouted sole
  • nc  Pegusa nasuta

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels soleids, que fa fins a 40 cm de llargària, amb el cos oval i molt aplanat, amb els ulls al costat dret, de color groc marronós o marró vermellós i amb taques, que viu a la Mediterrània.
llenguado nassut llenguado nassut

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llenguado nassut, n m
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  pelaia, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  lenguado, n m var. ling.
  • ca  palaya, n f var. ling.
  • ca  peláya, n f var. ling.
  • ca  peluga, n f var. ling.
  • nc  Pegusa nasuta
  • nc  Solea nasata var. ling.
  • nc  Solea nassuta var. ling.
  • nc  Solea nasuta var. ling.
  • es  suela del Mar Egeo
  • fr  sole de mer Egée
  • en  snouted sole

<Peixos > Soleids>

llenguado nassut llenguado nassut

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llenguado nassut, n m
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  pelaia, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  lenguado, n m var. ling.
  • ca  palaya, n f var. ling.
  • ca  peláya, n f var. ling.
  • ca  peluga, n f var. ling.
  • nc  Pegusa nasuta
  • nc  Solea nasata var. ling.
  • nc  Solea nassuta var. ling.
  • nc  Solea nasuta var. ling.
  • es  suela del Mar Egeo
  • fr  sole de mer Egée
  • en  snouted sole

<Peixos > Soleids>

llenguatge simplificat llenguatge simplificat

<Comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  llenguatge simplificat, n m
  • ca  llenguatge fàcil, n m sin. compl.
  • es  lectura fácil, n f
  • es  lenguaje fácil, n m
  • fr  langage facile, n m
  • fr  langage facile à lire, n f
  • fr  langage simplifié, n m
  • fr  langue facile, n f
  • it  linguaggio facile, n m
  • pt  leitura fácil, n f
  • ptBR  linguagem simples, n f
  • en  easy language, n
  • de  leichte Sprache, n f

<Comunicació>

Definició
Varietat de llenguatge entenedor aplicada a textos orals, escrits o multimodals adreçats a persones amb dificultats de comprensió.

Nota

  • Cal distingir el llenguatge simplificat, que pot aplicar-se tant a textos escrits com orals o multimodals, de la lectura fàcil, que és el resultat d'aplicar el llenguatge simplificat i altres estratègies (per exemple, adaptacions formals o de contingut del text) als textos escrits.

    També cal distingir entre el llenguatge planer i el llenguatge simplificat. El llenguatge planer s'utilitza per al públic en general, mentre que el llenguatge simplificat s'utilitza per a persones que tenen dificultats de comprensió degudes a problemes de salut, a la falta de fluïdesa en l'idioma o a altres raons.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llenyer, n m
  • es  leñera

<Construcció > Edificis. Espais de construcció>

Definició
Lloc on és guardada la llenya.
llevat llevat

<Productes alimentaris sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  llevat, n m
  • es  levadura
  • fr  levure
  • en  yeast

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

Nota

  • Microorganisme responsable de la fermentació.
llevat llevat

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  llevat, n m
  • es  levadura, n f
  • fr  levure, n f
  • pt  fermento, n m
  • en  yeast, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>

llevat llevat

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Micologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  llevat, n m
  • es  levadura
  • fr  levure
  • en  yeast

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Micologia>

Definició
Fong unicel·lular que es reprodueix asexualment per gemmació o per fissió.
llevat llevat

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Micologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  llevat, n m
  • es  levadura
  • fr  levure
  • en  yeast

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Micologia>

Definició
Fong unicel·lular que es reprodueix asexualment per gemmació o per fissió.