Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "legura" dins totes les àrees temàtiques

veguer | veguera veguer | veguera

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  veguer | veguera, n m, f
  • es  veguer | veguera, n m, f

<Història del dret>

veguer | veguera veguer | veguera

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  veguer | veguera, n m, f
  • es  veguer | veguera

<Història del dret>

Definició
Representant d'un copríncep o coprincesa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
velocitat adequada velocitat adequada

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  velocitat adequada, n f
  • ca  velocitat segura, n f
  • es  velocidad adecuada
  • es  velocidad segura
  • fr  vitesse adaptée

<Trànsit > Seguretat viària > Accidents > Factors>

Definició
Velocitat que s'adapta a l'estat de la via, a la intensitat del trànsit o a d'altres circumstàncies.
vent fluixet vent fluixet

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  vent fluixet, n m
  • es  brisa muy débil
  • es  flojito
  • fr  légère brise
  • it  brezza leggera
  • en  light breeze

<Física > Meteorologia>

Definició
Vent de força 2 segons l'escala de Beaufort, entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s).
vent fluixet vent fluixet

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  vent fluixet, n m
  • es  brisa muy débil
  • es  flojito
  • fr  légère brise
  • it  brezza leggera
  • en  light breeze

<Física > Meteorologia>

Definició
Vent de força 2 segons l'escala de Beaufort, entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s).
vida útil segura vida útil segura

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  vida útil segura, n f
  • es  vida útil segura, n f
  • fr  durée de vie sécurisée, n f
  • fr  vie utile sécurisé, n f
  • en  safe useful life, n

<Seguretat alimentària > Anàlisi del risc>

Definició
Vida útil durant la qual un aliment és innocu i segur.

Nota

  • 1. La vida útil segura del aliments ha de ser més llarga que la vida útil comercial. D'aquesta manera, la seguretat del producte continua essent acceptable al final de la seva vida útil, quan apareixen els signes d'alteració i, en principi, el consumidor en rebutja el consum.
  • 2. La vida útil segura determina la data de caducitat d'un aliment.
zigua zigua

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  zigua
  • ca  chizigula sin. compl.
  • ca  kizigula sin. compl.
  • ca  zigula sin. compl.
  • de  Zigula
  • de  Kizigula sin. compl.
  • de  Seguha sin. compl.
  • de  Zigua sin. compl.
  • en  Zigua
  • en  Chizigula sin. compl.
  • en  Kizigula sin. compl.
  • en  Zigula sin. compl.
  • es  zigua
  • es  chizigula sin. compl.
  • es  kizigula sin. compl.
  • es  zigula sin. compl.
  • eu  zigua
  • eu  chizigula sin. compl.
  • eu  kizigula sin. compl.
  • eu  zigula sin. compl.
  • fr  zigula
  • fr  chizigula sin. compl.
  • fr  kizigula sin. compl.
  • fr  zigua sin. compl.
  • fr  zigula sin. compl.
  • gl  zigua
  • gl  chizigula sin. compl.
  • gl  kizigula sin. compl.
  • gl  zigula sin. compl.
  • it  zigua
  • it  chizigula sin. compl.
  • it  kizigula sin. compl.
  • it  zigula sin. compl.
  • nl  Zigua
  • nl  Chizigula sin. compl.
  • nl  Kizigula sin. compl.
  • pt  zigua
  • pt  chizigula sin. compl.
  • pt  kizigula sin. compl.
  • pt  zigula sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
Els zigües son un dels grups etnolingüístics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els bondeis i els digos. Els zigües són el grup ètnic majoritari al districte de Handeni (66% de la població) i parcialment als districtes de Korogwe (18%) i Pangani (22,5%).

El zigua, juntament amb altres llengües de Tanzània, ha contribuït a enriquir el vocabulari del suahili, llengua nacional d'aquest país. Un dels manlleus procedents del zigua és el terme fuwele, 'vidre'.

El zigua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
zona de seguretat zona de seguretat

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  zona de seguretat, n f
  • ca  zona segura, n f sin. compl.
  • es  zona de seguridad
  • es  zona segura
  • fr  zone de sécurité
  • fr  zone protégée
  • fr  zone sécurisée
  • fr  zone sûre
  • it  zona sicura
  • en  protected area
  • en  safe area
  • en  safe haven
  • en  safe zone
  • en  safety zone
  • en  secured zone
  • ar  منطقة الأمان
  • ar  منطقة السلامة

<Àmbits de cooperació i conflicte > Manteniment de la pau i la seguretat internacionals>

Definició
Zona que les parts bel·ligerants o una organització internacional declaren lliure d'atacs militars durant un conflicte armat amb l'objectiu de protegir els civils i les persones ferides o malaltes, independentment de si són combatents o no, i facilitar la distribució d'ajut humanitari.