Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llatzeret" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2024.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a platerets, adv

<Esport>

Definició
En pilota valenciana, en la modalitat de frontó, jugant segons un sistema d'eliminatòria que consistix a jugar la pilota i, automàticament, passar a ser l'últim per a colpejar-la, de manera que el jugador ix de la partida quan té dos errades.
acoblament de platerets acoblament de platerets

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acoblament de platerets, n m
  • es  acoplamiento de platillos

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  desinflamatòria, n f alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cria, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba dels prats, n f alt. sin.
  • ca  herba desinfeccionera, n f alt. sin.
  • ca  herba inflamacionera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llet de la Verge, n f alt. sin.
  • ca  lletera amarga, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa morada, n f alt. sin.
  • ca  polígala, n f alt. sin.
  • ca  polígala comuna, n f alt. sin.
  • ca  polígala vulgar, n f alt. sin.
  • ca  lletrerea morà, n f var. ling.
  • nc  Polygala vulgaris L.

<Botànica > poligalàcies>

angelets angelets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  desinflamatòria, n f alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cria, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba dels prats, n f alt. sin.
  • ca  herba desinfeccionera, n f alt. sin.
  • ca  herba inflamacionera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llet de la Verge, n f alt. sin.
  • ca  lletera amarga, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa morada, n f alt. sin.
  • ca  polígala, n f alt. sin.
  • ca  polígala comuna, n f alt. sin.
  • ca  polígala vulgar, n f alt. sin.
  • ca  lletrerea morà, n f var. ling.
  • nc  Polygala vulgaris L.

<Botànica > poligalàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caputxina, n f
  • ca  morritort d'Índies, n m sin. compl.
  • ca  bequera, n f alt. sin.
  • ca  caputxines, n f pl alt. sin.
  • ca  enciamets de caputxí, n m pl alt. sin.
  • ca  flor d'esperó, n f alt. sin.
  • ca  herba llaguera, n f alt. sin.
  • ca  llaguera, n f alt. sin.
  • ca  llagueres, n f pl alt. sin.
  • ca  llagues, n f pl alt. sin.
  • ca  llagues del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  espuela Christi, n f var. ling.
  • nc  Tropaeolum majus L.

<Botànica > tropeolàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats ma­joritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
caputxina caputxina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caputxina, n f
  • ca  morritort d'Índies, n m sin. compl.
  • ca  bequera, n f alt. sin.
  • ca  caputxines, n f pl alt. sin.
  • ca  enciamets de caputxí, n m pl alt. sin.
  • ca  flor d'esperó, n f alt. sin.
  • ca  herba llaguera, n f alt. sin.
  • ca  llaguera, n f alt. sin.
  • ca  llagueres, n f pl alt. sin.
  • ca  llagues, n f pl alt. sin.
  • ca  llagues del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  espuela Christi, n f var. ling.
  • nc  Tropaeolum majus L.

<Botànica > tropeolàcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats ma­joritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dauradella, n f
  • ca  herba daurada, n f sin. compl.
  • ca  cèterac, n m/f alt. sin.
  • ca  corbelleta, n f alt. sin.
  • ca  dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradella, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la febre, n f alt. sin.
  • ca  herba de la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de paret, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba melsera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  herba platereta, n f alt. sin.
  • ca  herba rovellada, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herbeta daurada, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  melsera, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  peixets, n m pl alt. sin.
  • ca  pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  platereta, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  serpeta, n f alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  auradella, n f var. ling.
  • ca  aurellina, n f var. ling.
  • ca  ceterac, n m/f var. ling.
  • ca  dorada, n f var. ling.
  • ca  doradella, n f var. ling.
  • ca  doradilla, n f var. ling.
  • ca  doraella, n f var. ling.
  • ca  endauradella, n f var. ling.
  • ca  falsija de mur, n f var. ling.
  • ca  herba auradella, n f var. ling.
  • ca  herba dorà, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  herba doradilla, n f var. ling.
  • ca  herba doraeta, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorà, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorada, n f var. ling.
  • ca  herbeta doraeta, n f var. ling.
  • ca  melfera, n f var. ling.
  • ca  neuradella, n f var. ling.
  • ca  nurella, n f var. ling.
  • ca  oradilla, n f var. ling.
  • ca  oredella, n f var. ling.
  • ca  oredilla, n f var. ling.
  • ca  orellina, n f var. ling.
  • ca  patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • ca  uradilla, n f var. ling.
  • ca  uredella, n f var. ling.
  • nc  Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  • nc  Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

dauradella dauradella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  dauradella, n f
  • ca  herba daurada, n f sin. compl.
  • ca  cèterac, n m/f alt. sin.
  • ca  corbelleta, n f alt. sin.
  • ca  dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradella, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la febre, n f alt. sin.
  • ca  herba de la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de paret, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba melsera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  herba platereta, n f alt. sin.
  • ca  herba rovellada, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herbeta daurada, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  melsera, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  peixets, n m pl alt. sin.
  • ca  pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  platereta, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  serpeta, n f alt. sin.
  • ca  auladella, n f var. ling.
  • ca  auradella, n f var. ling.
  • ca  aurellina, n f var. ling.
  • ca  ceterac, n m/f var. ling.
  • ca  dorada, n f var. ling.
  • ca  doradella, n f var. ling.
  • ca  doradilla, n f var. ling.
  • ca  doraella, n f var. ling.
  • ca  endauradella, n f var. ling.
  • ca  falsija de mur, n f var. ling.
  • ca  herba auradella, n f var. ling.
  • ca  herba dorà, n f var. ling.
  • ca  herba dorada, n f var. ling.
  • ca  herba doradilla, n f var. ling.
  • ca  herba doraeta, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorà, n f var. ling.
  • ca  herbeta dorada, n f var. ling.
  • ca  herbeta doraeta, n f var. ling.
  • ca  melfera, n f var. ling.
  • ca  neuradella, n f var. ling.
  • ca  nurella, n f var. ling.
  • ca  oradilla, n f var. ling.
  • ca  oredella, n f var. ling.
  • ca  oredilla, n f var. ling.
  • ca  orellina, n f var. ling.
  • ca  patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
  • ca  uradella, n f var. ling.
  • ca  uradilla, n f var. ling.
  • ca  uredella, n f var. ling.
  • nc  Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  • nc  Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

herba de les patarrugues herba de les patarrugues

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les patarrugues, n f
  • ca  herba de les berrugues, n f alt. sin.
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba dolenta, n f alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lleteroles, n f pl alt. sin.
  • ca  lletons, n m pl alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletreres, n f pl alt. sin.
  • ca  lletreres menudes, n f pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  lleitresa, n f var. ling.
  • ca  llertresa, n f var. ling.
  • ca  llet de Santa Tresa, n f var. ling.
  • ca  llet de treses, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetreses, n f pl var. ling.
  • ca  llettresa, n f var. ling.
  • ca  llitresa, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia cyparissias L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
herba de les patarrugues herba de les patarrugues

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les patarrugues, n f
  • ca  herba de les berrugues, n f alt. sin.
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba dolenta, n f alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de fulla prima, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lleteroles, n f pl alt. sin.
  • ca  lletons, n m pl alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletreres, n f pl alt. sin.
  • ca  lletreres menudes, n f pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  lleitresa, n f var. ling.
  • ca  llertresa, n f var. ling.
  • ca  llet de Santa Tresa, n f var. ling.
  • ca  llet de treses, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetreses, n f pl var. ling.
  • ca  llettresa, n f var. ling.
  • ca  llitresa, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia cyparissias L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa», d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.