Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "llntia" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cèrvia, n f
- ca círvia, n f
- ca cerviola, n f sin. compl.
- ca cerviola [subadult], n f sin. compl.
- ca cirviola, n f sin. compl.
- ca cirviola [subadult], n f sin. compl.
- ca fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
- ca iserna, n f sin. compl.
- ca lletxa, n f sin. compl.
- ca lletxa verda, n f sin. compl.
- ca lletxeta, n f sin. compl.
- ca lletxola, n f sin. compl.
- ca lletxoleta, n f sin. compl.
- ca oriol, n m sin. compl.
- ca palomida, n f sin. compl.
- ca palomina, n f sin. compl.
- ca verderol, n m sin. compl.
- ca verderol [jove], n m sin. compl.
- ca anchoa, n m var. ling.
- ca cervià, n m var. ling.
- ca cirvia, n f var. ling.
- ca dorado, n m var. ling.
- ca letja, n f var. ling.
- ca letxa, n f var. ling.
- ca letxa verda, n f var. ling.
- ca letxeta, n f var. ling.
- ca letxola, n f var. ling.
- ca letxoleta, n f var. ling.
- ca seriol, n m var. ling.
- ca seriola, n f var. ling.
- ca sèrvia, n f var. ling.
- ca serviola, n f var. ling.
- ca sirvi, n f var. ling.
- ca sirvia, n f var. ling.
- ca sírvia, n f var. ling.
- ca sirviola, n f var. ling.
- ca verderón, n m var. ling.
- ca xola, n f var. ling.
- nc Seriola dumerili
- nc Micropterix Dumerili var. ling.
- nc Micropteryx dumerili var. ling.
- nc Micropteryx rafinesquii var. ling.
- nc Seriola dumerilii var. ling.
- nc Serviola Dumerili var. ling.
- es pez de limón
- es pez limon
- es seriola
- es serviola
- fr seriole
- fr sériole couronnée
- it ricciole
- en Amberjack
- en greater amberjack
<Peixos > Caràngids>
<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cèrvia, n f
- ca círvia, n f
- ca cerviola, n f sin. compl.
- ca cerviola [subadult], n f sin. compl.
- ca cirviola, n f sin. compl.
- ca cirviola [subadult], n f sin. compl.
- ca fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
- ca iserna, n f sin. compl.
- ca lletxa, n f sin. compl.
- ca lletxa verda, n f sin. compl.
- ca lletxeta, n f sin. compl.
- ca lletxola, n f sin. compl.
- ca lletxoleta, n f sin. compl.
- ca oriol, n m sin. compl.
- ca palomida, n f sin. compl.
- ca palomina, n f sin. compl.
- ca verderol, n m sin. compl.
- ca verderol [jove], n m sin. compl.
- ca anchoa, n m var. ling.
- ca cervià, n m var. ling.
- ca cirvia, n f var. ling.
- ca dorado, n m var. ling.
- ca letja, n f var. ling.
- ca letxa, n f var. ling.
- ca letxa verda, n f var. ling.
- ca letxeta, n f var. ling.
- ca letxola, n f var. ling.
- ca letxoleta, n f var. ling.
- ca seriol, n m var. ling.
- ca seriola, n f var. ling.
- ca sèrvia, n f var. ling.
- ca serviola, n f var. ling.
- ca sirvi, n f var. ling.
- ca sirvia, n f var. ling.
- ca sírvia, n f var. ling.
- ca sirviola, n f var. ling.
- ca verderón, n m var. ling.
- ca xola, n f var. ling.
- nc Seriola dumerili
- nc Micropterix Dumerili var. ling.
- nc Micropteryx dumerili var. ling.
- nc Micropteryx rafinesquii var. ling.
- nc Seriola dumerilii var. ling.
- nc Serviola Dumerili var. ling.
- es pez de limón
- es pez limon
- es seriola
- es serviola
- fr seriole
- fr sériole couronnée
- it ricciole
- en Amberjack
- en greater amberjack
<Peixos > Caràngids>
<Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cònsol de mar, n m
- ca cònsol de llotja, n m sin. compl.
- es cónsul de mar, n m
<Història del dret>
<Oftalmologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca calitja òptica del cristal·lí, n f
- la caligo lentis
<Oftalmologia>
Definició
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca campus d'excel·lència, n m
- es campus de excelencia, n m
- en campus of excellence, n
<Gestió universitària > Miscel·lània / Miscellaneous>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canonges, n m pl
- ca erísim, n m alt. sin.
- ca erisimó, n m alt. sin.
- ca erviana, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Albert, n f alt. sin.
- ca herba dels cantaires, n f alt. sin.
- ca herba dels cantors, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca ravenisses, n f pl alt. sin.
- ca sisimbri, n m alt. sin.
- ca sisimbri oficinal, n m alt. sin.
- ca te de canonge, n m alt. sin.
- ca te de canonges, n m alt. sin.
- ca erissim, n m var. ling.
- ca eríssim, n m var. ling.
- ca herbiana, n f var. ling.
- nc Sisymbrium officinale (L.) Scop.
- nc Erysimum officinale L. sin. compl.
- nc Chamaeplium officinale Wallr. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canonges, n m pl
- ca erísim, n m alt. sin.
- ca erisimó, n m alt. sin.
- ca erviana, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Albert, n f alt. sin.
- ca herba dels cantaires, n f alt. sin.
- ca herba dels cantors, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca ravenisses, n f pl alt. sin.
- ca sisimbri, n m alt. sin.
- ca sisimbri oficinal, n m alt. sin.
- ca te de canonge, n m alt. sin.
- ca te de canonges, n m alt. sin.
- ca erissim, n m var. ling.
- ca eríssim, n m var. ling.
- ca herbiana, n f var. ling.
- nc Sisymbrium officinale (L.) Scop.
- nc Erysimum officinale L. sin. compl.
- nc Chamaeplium officinale Wallr. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carquèxia, n f
- ca gíjol, n m alt. sin.
- ca llitja, n f alt. sin.
- nc Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs subsp. delphinense (B. Verl.) O. Bolòs et Vigo
- nc Genista delphinensis B. Verl. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carquèxia, n f
- ca gíjol, n m alt. sin.
- ca llitja, n f alt. sin.
- nc Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs subsp. delphinense (B. Verl.) O. Bolòs et Vigo
- nc Genista delphinensis B. Verl. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carquèxia, n f
- ca llitja, n f alt. sin.
- ca ruac, n m alt. sin.
- nc Chamaespartium tridentatum (L.) P.E. Gibbs
- nc Genista tridentata L. sin. compl.
- nc Pterospartum tridentatum (L.) Willk. sin. compl.
- nc Genistella tridentata (L.) Samp. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>