Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llntia" dins totes les àrees temàtiques

cèrvia cèrvia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cèrvia, n f
  • ca  círvia, n f
  • ca  cerviola, n f sin. compl.
  • ca  cerviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  cirviola, n f sin. compl.
  • ca  cirviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
  • ca  iserna, n f sin. compl.
  • ca  lletxa, n f sin. compl.
  • ca  lletxa verda, n f sin. compl.
  • ca  lletxeta, n f sin. compl.
  • ca  lletxola, n f sin. compl.
  • ca  lletxoleta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  palomida, n f sin. compl.
  • ca  palomina, n f sin. compl.
  • ca  verderol, n m sin. compl.
  • ca  verderol [jove], n m sin. compl.
  • ca  anchoa, n m var. ling.
  • ca  cervià, n m var. ling.
  • ca  cirvia, n f var. ling.
  • ca  dorado, n m var. ling.
  • ca  letja, n f var. ling.
  • ca  letxa, n f var. ling.
  • ca  letxa verda, n f var. ling.
  • ca  letxeta, n f var. ling.
  • ca  letxola, n f var. ling.
  • ca  letxoleta, n f var. ling.
  • ca  seriol, n m var. ling.
  • ca  seriola, n f var. ling.
  • ca  sèrvia, n f var. ling.
  • ca  serviola, n f var. ling.
  • ca  sirvi, n f var. ling.
  • ca  sirvia, n f var. ling.
  • ca  sírvia, n f var. ling.
  • ca  sirviola, n f var. ling.
  • ca  verderón, n m var. ling.
  • ca  xola, n f var. ling.
  • nc  Seriola dumerili
  • nc  Micropterix Dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx rafinesquii var. ling.
  • nc  Seriola dumerilii var. ling.
  • nc  Serviola Dumerili var. ling.
  • es  pez de limón
  • es  pez limon
  • es  seriola
  • es  serviola
  • fr  seriole
  • fr  sériole couronnée
  • it  ricciole
  • en  Amberjack
  • en  greater amberjack

<Peixos > Caràngids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cèrvia, n f
  • ca  círvia, n f
  • ca  cerviola, n f sin. compl.
  • ca  cerviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  cirviola, n f sin. compl.
  • ca  cirviola [subadult], n f sin. compl.
  • ca  fulla d'olivera [aleví], n f sin. compl.
  • ca  iserna, n f sin. compl.
  • ca  lletxa, n f sin. compl.
  • ca  lletxa verda, n f sin. compl.
  • ca  lletxeta, n f sin. compl.
  • ca  lletxola, n f sin. compl.
  • ca  lletxoleta, n f sin. compl.
  • ca  oriol, n m sin. compl.
  • ca  palomida, n f sin. compl.
  • ca  palomina, n f sin. compl.
  • ca  verderol, n m sin. compl.
  • ca  verderol [jove], n m sin. compl.
  • ca  anchoa, n m var. ling.
  • ca  cervià, n m var. ling.
  • ca  cirvia, n f var. ling.
  • ca  dorado, n m var. ling.
  • ca  letja, n f var. ling.
  • ca  letxa, n f var. ling.
  • ca  letxa verda, n f var. ling.
  • ca  letxeta, n f var. ling.
  • ca  letxola, n f var. ling.
  • ca  letxoleta, n f var. ling.
  • ca  seriol, n m var. ling.
  • ca  seriola, n f var. ling.
  • ca  sèrvia, n f var. ling.
  • ca  serviola, n f var. ling.
  • ca  sirvi, n f var. ling.
  • ca  sirvia, n f var. ling.
  • ca  sírvia, n f var. ling.
  • ca  sirviola, n f var. ling.
  • ca  verderón, n m var. ling.
  • ca  xola, n f var. ling.
  • nc  Seriola dumerili
  • nc  Micropterix Dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx dumerili var. ling.
  • nc  Micropteryx rafinesquii var. ling.
  • nc  Seriola dumerilii var. ling.
  • nc  Serviola Dumerili var. ling.
  • es  pez de limón
  • es  pez limon
  • es  seriola
  • es  serviola
  • fr  seriole
  • fr  sériole couronnée
  • it  ricciole
  • en  Amberjack
  • en  greater amberjack

<Peixos > Caràngids>

cònsol de mar cònsol de mar

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cònsol de mar, n m
  • ca  cònsol de llotja, n m sin. compl.
  • es  cónsul de mar, n m

<Història del dret>

calitja òptica del cristal·lí calitja òptica del cristal·lí

<Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  calitja òptica del cristal·lí, n f
  • la  caligo lentis

<Oftalmologia>

Definició
Pèrdua de visió deguda a cataracta.
campus d'excel·lència campus d'excel·lència

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  campus d'excel·lència, n m
  • es  campus de excelencia, n m
  • en  campus of excellence, n

<Gestió universitària > Miscel·lània / Miscellaneous>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canonges, n m pl
  • ca  erísim, n m alt. sin.
  • ca  erisimó, n m alt. sin.
  • ca  erviana, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Albert, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantaires, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantors, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  sisimbri, n m alt. sin.
  • ca  sisimbri oficinal, n m alt. sin.
  • ca  te de canonge, n m alt. sin.
  • ca  te de canonges, n m alt. sin.
  • ca  erissim, n m var. ling.
  • ca  eríssim, n m var. ling.
  • ca  herbiana, n f var. ling.
  • nc  Sisymbrium officinale (L.) Scop.
  • nc  Erysimum officinale L. sin. compl.
  • nc  Chamaeplium officinale Wallr. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

canonges canonges

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canonges, n m pl
  • ca  erísim, n m alt. sin.
  • ca  erisimó, n m alt. sin.
  • ca  erviana, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Albert, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantaires, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cantors, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  sisimbri, n m alt. sin.
  • ca  sisimbri oficinal, n m alt. sin.
  • ca  te de canonge, n m alt. sin.
  • ca  te de canonges, n m alt. sin.
  • ca  erissim, n m var. ling.
  • ca  eríssim, n m var. ling.
  • ca  herbiana, n f var. ling.
  • nc  Sisymbrium officinale (L.) Scop.
  • nc  Erysimum officinale L. sin. compl.
  • nc  Chamaeplium officinale Wallr. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  gíjol, n m alt. sin.
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs subsp. delphinense (B. Verl.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Genista delphinensis B. Verl. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

carquèxia carquèxia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  gíjol, n m alt. sin.
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs subsp. delphinense (B. Verl.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Genista delphinensis B. Verl. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • ca  ruac, n m alt. sin.
  • nc  Chamaespartium tridentatum (L.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista tridentata L. sin. compl.
  • nc  Pterospartum tridentatum (L.) Willk. sin. compl.
  • nc  Genistella tridentata (L.) Samp. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>