Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "llur" dins totes les àrees temàtiques

equipament de la llar equipament de la llar

<Equipament de la llar>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  equipament de la llar, n m
  • es  equipamineto del hogar
  • en  domestic fitting

<Equipament de la llar>

escola bressol escola bressol

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  escola bressol, n f
  • ca  llar d'infants, n f
  • ca  escola maternal, n f sin. compl.
  • ca  escoleta, n f sin. compl.
  • ca  guarderia, n f sin. compl.
  • ca  jardí d'infants, n m sin. compl.
  • es  casa cuna
  • es  escuela maternal
  • es  guardería
  • es  guardería infantil
  • es  jardín de infancia
  • fr  école enfantine
  • fr  école maternelle
  • fr  jardin d'enfants
  • fr  maternelle
  • en  kindergarten
  • en  nursery school
  • en  pre-school nursery
  • en  preschool

<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>

Definició
Centre educatiu on poden assistir els infants en edat preescolar, fins als tres anys.

Nota

  • 1. La denominació catalana escoleta és pròpia de les Illes Balears.
  • 2. La denominació anglesa kindergarten és pròpia del Regne Unit i preschool dels Estats Units.
  • 3. En els països anglòfons i francòfons no es fa la distinció entre escola bressol i parvulari, sinó que només hi ha un tipus de centre per als infants en edat preescolar.
escola bressol escola bressol

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  escola bressol, n f
  • ca  llar d'infants, n f
  • ca  escola maternal, n f sin. compl.
  • ca  escoleta, n f sin. compl.
  • ca  guarderia, n f sin. compl.
  • ca  jardí d'infants, n m sin. compl.
  • es  casa cuna, n f
  • es  escuela maternal, n f
  • es  guardería, n f
  • es  guardería infantil, n f
  • es  jardín de infancia, n m
  • fr  école enfantine, n f
  • fr  école maternelle, n f
  • fr  jardin d'enfants, n m
  • fr  maternelle, n f
  • en  kindergarten, n
  • en  nursery school, n
  • en  pre-school nursery, n
  • en  preschool, n

<Educació > Institucions educatives i tipus d'educació>

Definició
Centre educatiu on poden assistir els infants en edat preescolar, fins als tres anys.

Nota

  • 1. La denominació catalana escoleta és pròpia de les Illes Balears.
  • 2. La denominació anglesa kindergarten és pròpia del Regne Unit i preschool dels Estats Units.
ferro de la llar ferro de la llar

<Equipament de la llar > Estris de la llar de foc>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ferro de la llar, n m

<Equipament de la llar > Estris de la llar de foc>

Definició
Llistó de ferro en forma de u aixafada, que descansa sobre les pedres de la llar i que serveix per a evitar que la cendra s'escampi, als angles del qual hi sol haver una petita rodanxa per a posar-hi perols i olles.
fibra fins a la llar fibra fins a la llar

<TIC > Telecomunicacions > Fibra òptica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la fibra òptica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/299/>

  • ca  fibra fins a la llar, n f
  • ca  FTTH, n f sigla
  • es  fibra hasta el hogar, n f
  • es  FTTH, n f sigla
  • fr  fibre jusqu'à l'abonné, n f
  • fr  fibre jusqu'au domicile, n f
  • fr  FTTH, n f sigla
  • en  fiber to the home, n
  • en  FTTH, n

<Fibra òptica > Distribució>

Definició
Arquitectura de xarxa de fibra òptica en què el cable de fibra òptica monomode connecta directament l'usuari amb el node central, i no s'utilitza cable metàl·lic en cap punt de la instal·lació.

Nota

  • La sigla FTTH correspon a la denominació anglesa fiber to the home.
ficus imperial ficus imperial

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ficus imperial, n m
  • nc  Ficus auriculata Lour.
  • nc  Ficus roxburghii Miq. var. ling.

<Botànica > moràcies>

ficus imperial ficus imperial

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ficus imperial, n m
  • nc  Ficus auriculata Lour.
  • nc  Ficus roxburghii Miq. var. ling.

<Botànica > moràcies>

filet de lluç filet de lluç

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  filet de lluç
  • es  filete de merluza
  • fr  filet de colin
  • it  filetto di nasello
  • en  hake fillet
  • de  Seehechtfilet

<Plats a la carta. Peix i marisc>

forca de llar forca de llar

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  forca de llar, n f
  • fr  fourche d'âtre

<Utillatge de cuina>

Definició
Forca petita de metall, de dues o tres puntes, proveïda d'un mànec llarg que serveix per a atiar el foc,remoure les feixines, les cendres, etc.
gambes a la planxa amb guarnició gambes a la planxa amb guarnició

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  gambes a la planxa amb guarnició
  • es  gambas a la plancha con guarnición
  • fr  crevettes roses grillées et leur garniture
  • it  gamberi alla piastra con contorno
  • en  grilled prawns with garnish
  • de  Garnelen vom Blech mit Beilage

<Plats a la carta. Tapes>