Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "mansió" dins totes les àrees temàtiques
<Física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- es n m
- fr n m
- en n
<Física > Física de partícules>, <Física > Física nuclear>
Definició
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca aferrament ansiós ambivalent, n m
- es apego ansioso ambivalente, n m
- es apego inseguro ansioso-ambivalente, n m
- fr attachement anxieux/ambivalent, n m
- en anxious-ambivalent attachment, n
- de ängstlich-ambivalente Bindung, n f
- de C-Bindung, n f
- de unsicher-ambivalente Bindung, n f
<Psiquiatria>
Definició
Nota
- L'aferrament ansiós ambivalent és descrit per l'Entrevista per a l'avaluació de l'aferrament per a adults (Adult Attachment Interview, AAI), un instrument d'avaluació de l'aferrament en persones adultes consistent en un qüestionari llarg i semiestructurat en què es pregunta a persones adultes pels records que tenen de la relació amb les figures cuidadores principals, i, de la coherència del seu discurs, s'infereix una classificació de la seva personalitat a partir de l'estratègia d'aferrament que van desenvolupar en la infància.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca antosta, n f
- ca golfa, n f
- ca golfes, n f pl
- ca mansarda, n f
- es buharda, n f
- es buhardilla, n f
- es desván, n m
- es desván habitable, n m
- es zaquizamí, n m
- fr combles, n m pl
- fr lucarne, n f
- fr mansarde, n f
- eu ganbara, n
- eu goitegi, n
- eu mandio, n
- eu teilatupe, n
<Fusteria > Construccions>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca arrel de mandioca, n f
- es raíz de mandioca
- fr racine de manioc
- en casava root
- en cassava root
- en mandioc root
- en mandioca root
- en manioc root
- en manioca root
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca arrel de mandioca, n f
- es raíz de mandioca
- fr racine de manioc
- en casava root
- en cassava root
- en mandioc root
- en mandioca root
- en manioc root
- en manioca root
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca binukid
- ca binokid sin. compl.
- ca bukidnon sin. compl.
- ca manobo (binukid) sin. compl.
- ar بينوكيدية
- cy Binukid
- cy Binokid sin. compl.
- cy Bukidnon sin. compl.
- cy Manobo (binukid) sin. compl.
- de Binukid
- de Binokid sin. compl.
- de (Binukid) Manobo sin. compl.
- de Bukidnon sin. compl.
- en Binukid
- en Binokid sin. compl.
- en Binukid Manobo sin. compl.
- en Bukidnon sin. compl.
- es binoquido
- es binokid sin. compl.
- es binukid sin. compl.
- es bukidnon sin. compl.
- eu binukidera
- eu binokid sin. compl.
- eu binukid sin. compl.
- eu binukid manoboa sin. compl.
- eu bukidnon sin. compl.
- fr binukid
- fr binokid sin. compl.
- fr bukidnon sin. compl.
- fr manobo (binukid) sin. compl.
- gl binukid
- gl binokid sin. compl.
- gl bukidnon sin. compl.
- gl manobo (binukid) sin. compl.
- gn vinukid
- gn binokid sin. compl.
- gn bukidnon sin. compl.
- gn manovo (vinukid) sin. compl.
- it binukid
- it binokid sin. compl.
- it bukidnon sin. compl.
- it manobo (binukid) sin. compl.
- pt binukid
- pt binokid sin. compl.
- pt bukidnon sin. compl.
- pt manobo (binukid) sin. compl.
- zh 比努基语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional>, <Àsia > Filipines>
Definició
Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato). El higaonon és un dialecte del binukid.
El binukid és la llengua majoritària a diversos municipis de la província de Bukidnon: Impasugung, Sumilao i Talakag. També hi ha parlants d'aquesta llengua als municipis de Malitbog, Manolo Fortich, Libona, Baungon i a la ciutat de Malaybalay.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya i subanen.
<Zoologia > Insectes>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca blanqueta de la mitja lluna, n f
- es blanca catalana, n f
- fr piéride de l'ibéride, n f
- en southern small white, n
- nc Pieris mannii
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Transports > Transport marítim>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca botana, n f
- ca massís, n m
- es dormido
- es macizo
- fr massif
- en deadwood
<Transports > Transport marítim>
<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca cardo maximus [la], n m
- es cardo maximus
- fr cardo maximus
- it cardo massimo
- en cardo maximus
- de Cardo Maximus
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Urbanisme, cadastre i ordenació del territori>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca cardo maximus [la], n m
- es cardo maximus
- fr cardo maximus
- it cardo massimo
- en cardo maximus
- de Cardo Maximus
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Urbanisme, cadastre i ordenació del territori>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3