Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "marí" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyametes, n f pl
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  salat, n m alt. sin.
  • ca  salat herbaci, n m alt. sin.
  • ca  salat marí, n m alt. sin.
  • ca  salat marítim, n m alt. sin.
  • ca  salats, n m pl alt. sin.
  • ca  salsora, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sosa fina, n f alt. sin.
  • ca  sosa negra, n f alt. sin.
  • ca  sosa prima, n f alt. sin.
  • nc  Suaeda maritima (L.) Dumort.
  • nc  Salsola maritima (L.) Poir. sin. compl.

<Botànica > quenopodiàcies>

canyametes canyametes

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyametes, n f pl
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  salat, n m alt. sin.
  • ca  salat herbaci, n m alt. sin.
  • ca  salat marí, n m alt. sin.
  • ca  salat marítim, n m alt. sin.
  • ca  salats, n m pl alt. sin.
  • ca  salsora, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  sosa fina, n f alt. sin.
  • ca  sosa negra, n f alt. sin.
  • ca  sosa prima, n f alt. sin.
  • nc  Suaeda maritima (L.) Dumort.
  • nc  Salsola maritima (L.) Poir. sin. compl.

<Botànica > quenopodiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card fuell, n m
  • ca  assotacrist, n m sin. compl.
  • ca  card negre, n m sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  calcida, n f alt. sin.
  • ca  calcida gran, n f alt. sin.
  • ca  calcides grans, n f pl alt. sin.
  • ca  card de sang, n m alt. sin.
  • ca  card del Bon Jesús, n m alt. sin.
  • ca  card marí, n m alt. sin.
  • ca  card sant, n m alt. sin.
  • ca  càrtam, n m alt. sin.
  • ca  espinacal groc, n m alt. sin.
  • ca  fuell, n m alt. sin.
  • ca  fuells, n m pl alt. sin.
  • ca  carc negre, n m var. ling.
  • nc  Carthamus lanatus L.
  • nc  Kentrophyllum lanatum (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card fuell card fuell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card fuell, n m
  • ca  assotacrist, n m sin. compl.
  • ca  card negre, n m sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  calcida, n f alt. sin.
  • ca  calcida gran, n f alt. sin.
  • ca  calcides grans, n f pl alt. sin.
  • ca  card de sang, n m alt. sin.
  • ca  card del Bon Jesús, n m alt. sin.
  • ca  card marí, n m alt. sin.
  • ca  card sant, n m alt. sin.
  • ca  càrtam, n m alt. sin.
  • ca  espinacal groc, n m alt. sin.
  • ca  fuell, n m alt. sin.
  • ca  fuells, n m pl alt. sin.
  • ca  carc negre, n m var. ling.
  • nc  Carthamus lanatus L.
  • nc  Kentrophyllum lanatum (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card marí card marí

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  card marí, n m
  • ca  panical marí, n m sin. compl.
  • es  cardo corredor marino, n m
  • fr  chardon bleu, n m
  • fr  panicaut maritime, n m
  • en  sea holly, n
  • nc  Eryngium maritimum

<Enginyeria forestal>

cascall marí cascall marí

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cascall marí, n m
  • ca  glauci, n m sin. compl.
  • ca  rosella marina, n f sin. compl.
  • ca  babol bord, n m alt. sin.
  • ca  banyut, n m alt. sin.
  • ca  carxofera de prat, n f alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall banyut, n m alt. sin.
  • ca  cascall cornut, n m alt. sin.
  • ca  cascall de mar, n m alt. sin.
  • ca  cascall de marina, n m alt. sin.
  • ca  cascall de riera, n m alt. sin.
  • ca  cascall groc, n m alt. sin.
  • ca  ciuró bord, n m alt. sin.
  • ca  guixó bord, n m alt. sin.
  • ca  guixó de platja, n m alt. sin.
  • ca  herba de morenes, n f alt. sin.
  • ca  paramà, n m alt. sin.
  • ca  rosella de corns, n f alt. sin.
  • ca  rosella groga, n f alt. sin.
  • ca  rosellot, n m alt. sin.
  • ca  trepó marí, n m alt. sin.
  • ca  ababol bort, n m var. ling.
  • ca  roella groga, n f var. ling.
  • nc  Glaucium flavum Crantz
  • nc  Glaucium luteum Scop. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

cascall marí cascall marí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cascall marí, n m
  • ca  glauci, n m sin. compl.
  • ca  rosella marina, n f sin. compl.
  • ca  babol bord, n m alt. sin.
  • ca  banyut, n m alt. sin.
  • ca  carxofera de prat, n f alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall banyut, n m alt. sin.
  • ca  cascall cornut, n m alt. sin.
  • ca  cascall de mar, n m alt. sin.
  • ca  cascall de marina, n m alt. sin.
  • ca  cascall de riera, n m alt. sin.
  • ca  cascall groc, n m alt. sin.
  • ca  ciuró bord, n m alt. sin.
  • ca  guixó bord, n m alt. sin.
  • ca  guixó de platja, n m alt. sin.
  • ca  herba de morenes, n f alt. sin.
  • ca  paramà, n m alt. sin.
  • ca  rosella de corns, n f alt. sin.
  • ca  rosella groga, n f alt. sin.
  • ca  rosellot, n m alt. sin.
  • ca  trepó marí, n m alt. sin.
  • ca  ababol bort, n m var. ling.
  • ca  roella groga, n f var. ling.
  • nc  Glaucium flavum Crantz
  • nc  Glaucium luteum Scop. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

cascall marí cascall marí

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Veterinària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  cascall marí, n m
  • nc  Glaucium flavum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Veterinària>

Definició
Planta herbàcia biennal, de la família de les papaveràcies, de tija glabra, fulles glauques, flors de color groc daurat i fruits en càpsula llarga i molt sovint arquejada. La planta deixa anar per les ferides un làtex groguenc, acre i càustic, emprat en medicina popular contra les berrugues. Les fulles triturades havien estat emprades per a tractar úlceres, en medicina i veterinària.
cavall de mar cavall de mar

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cavall de mar, n m
  • ca  cavall marí, n m
  • ca  cavall de serp, n m sin. compl.
  • ca  cavall de serps, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar, n m sin. compl.
  • es  caballito de mar
  • fr  hippocampe moucheté
  • en  long snouted seahorse
  • en  sea-horse
  • nc  Hippocampus guttulatus
  • nc  Hippocampus longirostris
  • nc  Hippocampus ramulosus

<Peixos>

cavall de mar cavall de mar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cavall de mar, n m
  • ca  cavall de serp, n m sin. compl.
  • ca  cavall de serps, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí d'alguer, n m sin. compl.
  • ca  cavallet, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de Dénia, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de la mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet marí, n m sin. compl.
  • ca  drac, n m sin. compl.
  • ca  caball de mer, n m var. ling.
  • ca  caballet, n m var. ling.
  • ca  drack, n m var. ling.
  • nc  Hippocampus guttulatus
  • nc  Hippocampus longirostris var. ling.
  • nc  Hippocampus ramulosus var. ling.
  • es  caballito
  • es  caballito de mar
  • fr  hippocampe moucheté
  • en  long snouted seahorse
  • en  sea-horse

<Peixos > Singnàtids>