Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "marrit" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Citologia i histologia (histologia animal) [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2008. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149369_2580_42221_histologiaanimal.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca medul·la, n f
- es medula, n f
- es médula, n f
- en marrow, n
<Histologia animal>
<Ciències de la vida > Citologia. Histologia > Histologia animal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Citologia i histologia (histologia animal) [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2008. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149369_2580_42221_histologiaanimal.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca medul·la, n f
- es medula, n f
- es médula, n f
- en marrow, n
<Histologia animal>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca medul·la, n f
- es medula
- es médula
- en marrow
- en medulla
<Anatomia>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca medul·la, n f
- es medula
- es médula
- fr moelle
- en marrow
- en medulla
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
Nota
- La denominació medul·la prové del llatí medulla 'la part més interna'.
<Antropologia > Etnologia. Etnografia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca merkita, n m, f
- es merkit
- fr merkite
- en Mergid
- en Merkit
<Antropologia > Etnologia. Etnografia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca meu, n m
- ca herba del meu, n f sin. compl.
- ca sistra, n f sin. compl.
- ca anís salvatge, n m alt. sin.
- ca comí, n m alt. sin.
- ca comí barrat, n m alt. sin.
- ca comí de muntanya, n m alt. sin.
- ca comí gros, n m alt. sin.
- ca comí marrà, n m alt. sin.
- ca comí barrà, n m var. ling.
- ca comí marrat, n m var. ling.
- ca herba del meu, n f var. ling.
- ca mèu, n m var. ling.
- ca sastra, n f var. ling.
- ca sistre, n m var. ling.
- nc Meum athamanticum Jacq. subsp. athamanticum
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca meu, n m
- ca herba del meu, n f sin. compl.
- ca sistra, n f sin. compl.
- ca anís salvatge, n m alt. sin.
- ca comí, n m alt. sin.
- ca comí barrat, n m alt. sin.
- ca comí de muntanya, n m alt. sin.
- ca comí gros, n m alt. sin.
- ca comí marrà, n m alt. sin.
- ca comí barrà, n m var. ling.
- ca comí marrat, n m var. ling.
- ca herba del meu, n f var. ling.
- ca mèu, n m var. ling.
- ca sastra, n f var. ling.
- ca sistre, n m var. ling.
- nc Meum athamanticum Jacq. subsp. athamanticum
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca monestrell, n m
- ca garrut, n m sin. compl.
- es monastrell, n m
- es monestrell, n m
- es mourvedre, n m
- fr mourvèdre, n m
<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>
Definició
Nota
- 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
- 2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca monestrell, n m
- ca garrut, n m sin. compl.
- es monastrell, n m
- es monestrell, n m
- es mourvedre, n m
- fr mourvèdre, n m
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
Definició
Nota
- 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
- 2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
<Vinificació. Enologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca monestrell, n m
- ca garrut, n m sin. compl.
- es monastrell, n m
- es monestrell, n m
- es mourvedre, n m
- fr mourvèdre, n m
<Vinificació. Enologia>
Definició
Nota
- 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
- 2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
