Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "marrit" dins totes les àrees temàtiques

medul·la medul·la

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Citologia i histologia (histologia animal) [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2008. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149369_2580_42221_histologiaanimal.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  medul·la, n f
  • es  medula, n f
  • es  médula, n f
  • en  marrow, n

<Histologia animal>

medul·la medul·la

<Ciències de la vida > Citologia. Histologia > Histologia animal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Citologia i histologia (histologia animal) [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2008. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149369_2580_42221_histologiaanimal.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  medul·la, n f
  • es  medula, n f
  • es  médula, n f
  • en  marrow, n

<Histologia animal>

medul·la medul·la

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  medul·la, n f
  • es  medula
  • es  médula
  • en  marrow
  • en  medulla

<Anatomia>

medul·la medul·la

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  medul·la, n f
  • es  medula
  • es  médula
  • fr  moelle
  • en  marrow
  • en  medulla

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Part més interna d'alguns òrgans o d'algunes estructures.

Nota

  • La denominació medul·la prové del llatí medulla 'la part més interna'.
merkita merkita

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  merkita, n m, f
  • es  merkit
  • fr  merkite
  • en  Mergid
  • en  Merkit

<Antropologia > Etnologia. Etnografia>

Definició
Membre d'una tribu mongola dels s. XII i XIII sotmesa per Genguis Kan.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  meu, n m
  • ca  herba del meu, n f sin. compl.
  • ca  sistra, n f sin. compl.
  • ca  anís salvatge, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  comí barrat, n m alt. sin.
  • ca  comí de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  comí gros, n m alt. sin.
  • ca  comí marrà, n m alt. sin.
  • ca  comí barrà, n m var. ling.
  • ca  comí marrat, n m var. ling.
  • ca  herba del meu, n f var. ling.
  • ca  mèu, n m var. ling.
  • ca  sastra, n f var. ling.
  • ca  sistre, n m var. ling.
  • nc  Meum athamanticum Jacq. subsp. athamanticum

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  meu, n m
  • ca  herba del meu, n f sin. compl.
  • ca  sistra, n f sin. compl.
  • ca  anís salvatge, n m alt. sin.
  • ca  comí, n m alt. sin.
  • ca  comí barrat, n m alt. sin.
  • ca  comí de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  comí gros, n m alt. sin.
  • ca  comí marrà, n m alt. sin.
  • ca  comí barrà, n m var. ling.
  • ca  comí marrat, n m var. ling.
  • ca  herba del meu, n f var. ling.
  • ca  mèu, n m var. ling.
  • ca  sastra, n f var. ling.
  • ca  sistre, n m var. ling.
  • nc  Meum athamanticum Jacq. subsp. athamanticum

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

monestrell monestrell

<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  monestrell, n m
  • ca  garrut, n m sin. compl.
  • es  monastrell, n m
  • es  monestrell, n m
  • es  mourvedre, n m
  • fr  mourvèdre, n m

<Begudes > Begudes alcohòliques > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>

Definició
Vi elaborat amb raïm monestrell, intens, ric en tanins, de gust dolcenc i de color fosc, que se sol utilitzar per a cupatges.

Nota

  • 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
  • 2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
monestrell monestrell

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  monestrell, n m
  • ca  garrut, n m sin. compl.
  • es  monastrell, n m
  • es  monestrell, n m
  • es  mourvedre, n m
  • fr  mourvèdre, n m

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Raïm negre produït pel cep monestrell, de maduració tardana, menut, compacte i amb els grans petits o mitjans, de color moradenc, de gust fort i amb la pell gruixuda.

Nota

  • 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
  • 2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
monestrell monestrell

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  monestrell, n m
  • ca  garrut, n m sin. compl.
  • es  monastrell, n m
  • es  monestrell, n m
  • es  mourvedre, n m
  • fr  mourvèdre, n m

<Vinificació. Enologia>

Definició
Raïm negre produït pel cep monestrell, de maduració tardana, menut, compacte i amb els grans petits o mitjans, de color moradenc, de gust fort i amb la pell gruixuda.

Nota

  • 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
  • 2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.