Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "marrit" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca monestrell, n m
- ca garrut, n m sin. compl.
- es monastrell, n m
- es monestrell, n m
- es mourvedre, n m
- fr mourvèdre, n m
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
Definició
Nota
- 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
- 2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
<Agricultura > Vitivinicultura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>
- ca monestrell, n m
- ca garrut, n m sin. compl.
- es monastrell, n m
- es monestrell, n m
- es mourvedre, n m
- fr mourvèdre, n m
<Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra>
Definició
2. Raïm negre produït pel cep monestrell, de maduració tardana, menut, compacte i amb els grans petits o mitjans, de color moradenc, de gust fort i amb la pell gruixuda.
3. Vi elaborat amb raïm monestrell, intens, ric en tanins, de gust dolcenc i de color fosc, que se sol utilitzar per a cupatges.
Nota
- 1. En català també es documenten, entre d'altres, les formes bonastrell, manestrell, monastell i monastrell (totes quatre noms masculins), variants lingüístiques de monestrell. Localment, en algunes zones del Penedès, també s'utilitza la denominació catalana mataró (nom masculí) per a designar aquesta varietat.
- 2. Convé no confondre aquesta varietat amb el mandó (o garró) i amb el morastell.
-
Criteris aplicats:
Es ratifica la denominació normativa monestrell (del llatí vulgar monesteriellu, diminutiu de monasterium 'monestir', potser pel fet que era un cep cultivat sobretot en monestirs) i s'aprova com a sinònim complementari la forma garrut (reducció, probablement, de monestrell garrut, i garrut, de garra, per la tendència d'aquesta varietat a corbar els sarments i enroscar-se amb facilitat als arbres) pels motius següents: (1)
·monestrell és una forma documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques; (2)
·garrut és també una forma coneguda, i es recull en nombroses fonts terminològiques i especialitzades del sector; els especialistes confirmen que és un sinònim, menys estès, de monestrell;
·totes dues formes tenen el vistiplau dels experts.
La forma mataró, d'origen toponímic, també designa en algunes contrades aquesta varietat, segons els especialistes. És, de tota manera, una forma més local que monestrell i garrut i per això s'opta per recollir-la només en una nota.
(1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).
(2) La llista recull, concretament, la variant monastrell.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morró, n m
- ca borrissol, n m sin. compl.
- ca herba cloquera, n f sin. compl.
- ca herba d'ocell, n f sin. compl.
- ca herba de caderneres, n f sin. compl.
- ca herba de canari, n f sin. compl.
- ca llapó, n m sin. compl.
- ca moralló, n m sin. compl.
- ca morro de canari, n m sin. compl.
- ca morró de canari, n m sin. compl.
- ca picapoll, n m sin. compl.
- ca tinya, n f sin. compl.
- ca borrissols, n m pl alt. sin.
- ca canariera, n f alt. sin.
- ca herba de gallina, n f alt. sin.
- ca herba gallinera, n f alt. sin.
- ca herba ponedora, n f alt. sin.
- ca herba saginera, n f alt. sin.
- ca llentia d'aigua, n f alt. sin.
- ca morró blanc, n m alt. sin.
- ca morró ver, n m alt. sin.
- ca morrons, n m pl alt. sin.
- ca morrons blancs, n m pl alt. sin.
- ca morrons de canaris, n m pl alt. sin.
- ca morrut, n m alt. sin.
- ca morruts, n m pl alt. sin.
- ca mos de gallina, n m alt. sin.
- ca mossegada de gallina, n f alt. sin.
- ca ocellera, n f alt. sin.
- ca pardalera, n f alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca pic de gallina, n m alt. sin.
- ca picagallina, n m/f alt. sin.
- ca rabiosa, n f alt. sin.
- ca saginera, n f alt. sin.
- ca tinyarra de mur, n f alt. sin.
- ca zitzània, n f alt. sin.
- ca borrossol, n m var. ling.
- ca burrissol, n m var. ling.
- ca herba pudína, n f var. ling.
- ca llentia d'aigüia, n f var. ling.
- ca morro, n m var. ling.
- ca murrons, n m pl var. ling.
- ca murrons blancs, n m pl var. ling.
- ca murrons de canaris, n m pl var. ling.
- nc Stellaria media (L.) Vill.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca morró, n m
- ca borrissol, n m sin. compl.
- ca herba cloquera, n f sin. compl.
- ca herba d'ocell, n f sin. compl.
- ca herba de caderneres, n f sin. compl.
- ca herba de canari, n f sin. compl.
- ca llapó, n m sin. compl.
- ca moralló, n m sin. compl.
- ca morro de canari, n m sin. compl.
- ca morró de canari, n m sin. compl.
- ca picapoll, n m sin. compl.
- ca tinya, n f sin. compl.
- ca borrissols, n m pl alt. sin.
- ca canariera, n f alt. sin.
- ca herba de gallina, n f alt. sin.
- ca herba gallinera, n f alt. sin.
- ca herba ponedora, n f alt. sin.
- ca herba saginera, n f alt. sin.
- ca llentia d'aigua, n f alt. sin.
- ca morró blanc, n m alt. sin.
- ca morró ver, n m alt. sin.
- ca morrons, n m pl alt. sin.
- ca morrons blancs, n m pl alt. sin.
- ca morrons de canaris, n m pl alt. sin.
- ca morrut, n m alt. sin.
- ca morruts, n m pl alt. sin.
- ca mos de gallina, n m alt. sin.
- ca mossegada de gallina, n f alt. sin.
- ca ocellera, n f alt. sin.
- ca pardalera, n f alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca pic de gallina, n m alt. sin.
- ca picagallina, n m/f alt. sin.
- ca rabiosa, n f alt. sin.
- ca saginera, n f alt. sin.
- ca tinyarra de mur, n f alt. sin.
- ca zitzània, n f alt. sin.
- ca borrossol, n m var. ling.
- ca burrissol, n m var. ling.
- ca herba pudína, n f var. ling.
- ca llentia d'aigüia, n f var. ling.
- ca morro, n m var. ling.
- ca murrons, n m pl var. ling.
- ca murrons blancs, n m pl var. ling.
- ca murrons de canaris, n m pl var. ling.
- nc Stellaria media (L.) Vill.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Alimentació animal>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca morret, n m
- es germen de arroz
- fr germe de riz
- en rice germ meal
<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Alimentació animal>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca morret, n m
- es germen de arroz
- fr germe de riz
- en rice germ meal
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
Nota
- Presenta l'inconvenient que s'oxida molt ràpidament.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca morret, n m
- es germen de arroz
- fr germe de riz
- en rice germ meal
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
Nota
- Presenta l'inconvenient que s'oxida molt ràpidament.
<Vinificació. Enologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca morrió, n m
- es bozal
- es ligadura
- es morrión
- fr dispositif de fermeture
- fr muselet
- en muselet
- en wire cap
<Vinificació. Enologia>
Definició
<Protecció civil > Bombers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>
- ca morrió, n m
- es alcachofa
<Bombers > Recursos > Material operatiu>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca morrió, n m
- ca boç, n m sin. compl.
- es bozal
- fr muselière
- en muzzle
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
