Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "multiflor" dins totes les àrees temàtiques

radiació multipolar radiació multipolar

<Física > Electricitat > Electromagnetisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA Diccionari d'electromagnetisme. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 135 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-02-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  radiació multipolar, n f
  • es  radiación multipolar
  • en  multipolar radiation

<Física > Electricitat > Electromagnetisme>

Definició
Radiació electromagnètica emesa per un multipol elèctric o magnètic el moment del qual varia amb el temps.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  raigràs, n m
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  margall italià, n m alt. sin.
  • ca  raigràs italià, n m alt. sin.
  • ca  amargall, n m var. ling.
  • ca  lóju, n m var. ling.
  • ca  lotjo, n m var. ling.
  • ca  ryegrass italià, n m var. ling.
  • nc  Lolium multiflorum Lam.
  • nc  Lolium italicum A. Braun var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Lóju (lotjo, d'acord amb la grafia de SANNA) és un nom alguerès provinent del sard lógiu.
raigràs raigràs

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  raigràs, n m
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  margall italià, n m alt. sin.
  • ca  raigràs italià, n m alt. sin.
  • ca  amargall, n m var. ling.
  • ca  lóju, n m var. ling.
  • ca  lotjo, n m var. ling.
  • ca  ryegrass italià, n m var. ling.
  • nc  Lolium multiflorum Lam.
  • nc  Lolium italicum A. Braun var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Lóju (lotjo, d'acord amb la grafia de SANNA) és un nom alguerès provinent del sard lógiu.
roser de garlanda roser de garlanda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roser de garlanda, n m
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  garlandes, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de tot l'any, n m alt. sin.
  • ca  guirlanda, n f var. ling.
  • ca  roser de guirlanda, n m var. ling.
  • nc  Rosa multiflora Thunb.

<Botànica > rosàcies>

roser de garlanda roser de garlanda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roser de garlanda, n m
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  garlandes, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de tot l'any, n m alt. sin.
  • ca  guirlanda, n f var. ling.
  • ca  roser de guirlanda, n m var. ling.
  • nc  Rosa multiflora Thunb.

<Botànica > rosàcies>

roser de garlanda roser de garlanda

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  roser de garlanda, n m
  • es  rosal de enredadera
  • es  rosal de pitiminí
  • nc  Rosa multiflora

<Botànica>

rusc vertical rusc vertical

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  rusc vertical, n m
  • es  colmena vertical
  • fr  ruche à hausses multiples
  • en  multiple-storey hive

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Rusc de quadres mòbils que permet afegir-hi una o diverses alces, format per un terra, un cos de cria, una contratapa de fusta i una tapa de fusta protegida amb ferro galvanitzat per a la pluja, que van superposats sense fixació i s'aguanten per pes.

Nota

  • Per exemple, els models Langstroth i Dadant.
rusc vertical rusc vertical

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  rusc vertical, n m
  • es  colmena vertical
  • fr  ruche à hausses multiples
  • en  multiple-storey hive

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Rusc de quadres mòbils que permet afegir-hi una o diverses alces, format per un terra, un cos de cria, una contratapa de fusta i una tapa de fusta protegida amb ferro galvanitzat per a la pluja, que van superposats sense fixació i s'aguanten per pes.

Nota

  • Per exemple, els models Langstroth i Dadant.
síndrome de Stevens-Johnson síndrome de Stevens-Johnson

<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>

  • ca  síndrome de Stevens-Johnson, n f
  • es  síndrome de Stevens-Johnson, n m
  • fr  ectodermose érosive pluri-orificielle, n f
  • fr  syndrome de Stevens-Johnson, n m
  • fr  syndrome de Fiessenger-Rendu, n m sin. compl.
  • gl  síndrome de Stevens-Johnson, n f
  • it  sindrome di Stevens-Johnson, n f
  • pt  síndroma de Stevens-Johnson [PT], n f
  • pt  síndrome de Stevens-Jonhson [BR], n m
  • ro  sindromul lui Stevens-Johnson, n f
  • en  Stevens-Johnson syndrome
  • en  erythema multiforme bullosum sin. compl.
  • en  erythema multiforme exudativum sin. compl.
  • en  erythema multiforme major sin. compl.

<Sida > Prevenció i tractament > Tractament>

Definició
Síndrome consistent en una alteració mucocutània reactiva, extensa i greu, enfront de diversos antígens infecciosos, preferentment vírics, o farmacològics, amb afectament important de la mucosa oral i els llavis.

Nota

  • La síndrome de Stevens-Johnson pot estar causada per una reacció al·lèrgica als antiretrovirals, com la nevirapina, l'efavirenz o l'amprenavir, o a les sulfamides.
síndrome de Stevens-Johnson síndrome de Stevens-Johnson

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  síndrome de Stevens-Johnson, n f
  • ca  ectodermosi erosiva pluriorificial, n f sin. compl.
  • ca  ectodermosi erosiva superficial, n f sin. compl.
  • ca  eritema multiforme ampul·lar, n m sin. compl.
  • ca  eritema multiforme exsudatiu, n m sin. compl.
  • ca  eritema polimorf maligne, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Fiessinger-Rendu-Stevens-Johnson, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Johnson-Stevens, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Baader, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Fiessinger, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Fiessinger-Bader, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Fiessinger-Rendu, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Klauder, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>

Definició
Malaltia cutània greu de començament sobtat, amb febre alta, cefalea, afectació de l'estat general, estomatitis amb vesícules sobre els llavis, llengua i mucosa bucal i formació de pseudomembranes i ulceracions, conjuntivitis, úlceres corneals, epistaxi, rinitis i erupció hemorràgica, vesiculosa o petequial perianal, de la cara, les mans i els peus, associada amb diverses afeccions sistèmiques (pulmó, articulacions, tub gastrointestinal, encèfal, cor, etc) i sèpsia.