Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "muntaner" dins totes les àrees temàtiques
<Ramaderia > Explotació animal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca pastura de glans, n f
- es montanera, n f
- fr glandée, n f
- pt montado, n m
- en pannage, n
<Ramaderia > Explotació animal>
Definició
Nota
- El terme anglès pannage a l'edat mitjana a Anglaterra també es referia al dret de pastura de glans i a l'impost de pastura de glans.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca peònia de muntanya, n f
- ca llampoina, n f sin. compl.
- ca piorna, n f sin. compl.
- ca rosa d'ase, n f sin. compl.
- ca rosa de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca rosa de muntanya, n f sin. compl.
- ca rosa de Santa Clara, n f sin. compl.
- ca flor de malet, n f alt. sin.
- ca herba de malet, n f alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia herbàcia, n f alt. sin.
- ca peònia peregrina, n f alt. sin.
- ca rosa montesa, n f alt. sin.
- ca rosa montesca, n f alt. sin.
- ca rosa muntesa, n f alt. sin.
- ca rosa murtera, n f alt. sin.
- ca rosa reial, n f alt. sin.
- ca roses boscanes, n f pl alt. sin.
- ca ampoina, n f var. ling.
- ca ampoinera, n f var. ling.
- ca celònia, n f var. ling.
- ca llamponi, n f var. ling.
- ca paeonia, n f var. ling.
- ca pampalònia, n f var. ling.
- ca pelònia, n f var. ling.
- ca piònia, n f var. ling.
- nc Paeonia officinalis L.
- nc Paeonia peregrina auct., non Mill. var. ling.
<Botànica > peoniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca peònia de muntanya, n f
- ca llampoina, n f sin. compl.
- ca piorna, n f sin. compl.
- ca rosa d'ase, n f sin. compl.
- ca rosa de la Mare de Déu, n f sin. compl.
- ca rosa de muntanya, n f sin. compl.
- ca rosa de Santa Clara, n f sin. compl.
- ca flor de malet, n f alt. sin.
- ca herba de malet, n f alt. sin.
- ca peònia, n f alt. sin.
- ca peònia herbàcia, n f alt. sin.
- ca peònia peregrina, n f alt. sin.
- ca rosa montesa, n f alt. sin.
- ca rosa montesca, n f alt. sin.
- ca rosa muntesa, n f alt. sin.
- ca rosa murtera, n f alt. sin.
- ca rosa reial, n f alt. sin.
- ca roses boscanes, n f pl alt. sin.
- ca ampoina, n f var. ling.
- ca ampoinera, n f var. ling.
- ca celònia, n f var. ling.
- ca llamponi, n f var. ling.
- ca paeonia, n f var. ling.
- ca pampalònia, n f var. ling.
- ca pelònia, n f var. ling.
- ca piònia, n f var. ling.
- nc Paeonia officinalis L.
- nc Paeonia peregrina auct., non Mill. var. ling.
<Botànica > peoniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pensament, n m
- ca viola de bosc, n f alt. sin.
- ca viola de muntanya, n f alt. sin.
- ca viola de pastor, n f alt. sin.
- ca viola groga, n f alt. sin.
- ca viola pirinenca, n f alt. sin.
- nc Viola biflora L.
<Botànica > violàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pensament, n m
- ca viola de bosc, n f alt. sin.
- ca viola de muntanya, n f alt. sin.
- ca viola de pastor, n f alt. sin.
- ca viola groga, n f alt. sin.
- ca viola pirinenca, n f alt. sin.
- nc Viola biflora L.
<Botànica > violàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pericó, n m
- ca pericó de muntanya, n m alt. sin.
- ca pericó muntanyenc, n m alt. sin.
- nc Hypericum montanum L.
<Botànica > gutíferes / clusiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pericó, n m
- ca pericó de muntanya, n m alt. sin.
- ca pericó muntanyenc, n m alt. sin.
- nc Hypericum montanum L.
<Botànica > gutíferes / clusiàcies>
<Filosofia > Ioga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca postura de la muntanya, n f
- ca tadàssana, n m sin. compl.
- es postura de la montaña, n f
- en mountain pose, n
- sa tāḍāsana, n n
<Filosofia > Ioga>
Definició
Nota
- 1. La postura de la muntanya s'utilitza, sovint, com a postura de transició entre altres postures. Algunes escoles adopten una variant en què, a partir de la posició bàsica, el iogui es posa de puntetes, mantenint la pelvis en retroversió, alça els braços, entra el mentó i manté la caixa toràcica ben elevada.
- 2. Algunes escoles no distingeixen entre la postura de la muntanya i la postura de l'atenció, i consideren que són només variants de la mateixa postura.
- 3. La forma tadàssana prové del sànscrit tāḍāsana, denominació constituïda pels formants tāḍa 'muntanya' i āsana 'postura'.
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>
- ca pujada de muntanya, n f
- es carrera en cuesta
- es subida
- es subida en cuesta
- fr course de côte
- en hill-climb
<Esport > Esports de motor > Automobilisme>
Definició
Nota
- Les pujades de muntanya formen part de la modalitat de muntanya.
<15 Esports de motor > 01 Automobilisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca pujada de muntanya, n f
- es carrera en cuesta
- es subida
- es subida en cuesta
- fr course de côte
- en hill-climb
<Esport > 15 Esports de motor > 01 Automobilisme>
Definició
Nota
- Les pujades de muntanya formen part de la modalitat de muntanya.
