Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esperó de cavaller, n m
ca banyeta, n f alt. sin.
ca banyetes, n f pl alt. sin.
ca conillets de jardí, n m pl alt. sin.
ca consolda, n f alt. sin.
ca consolva, n f alt. sin.
ca esperó, n m alt. sin.
ca esperons, n m pl alt. sin.
ca esperons de cavaller, n m pl alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca palometa, n f alt. sin.
ca palometes, n f pl alt. sin.
ca banyets, n m pl var. ling.
ca espuela, n f var. ling.
ca espuela de cavaller, n f var. ling.
ca espuela doble, n f var. ling.
ca espueles, n f pl var. ling.
ca espueles de cavaller, n f pl var. ling.
nc Delphinium ajacis L.
nc Consolida ajacis (L.) Schur sin. compl.
nc Consolida ambigua (L.) P.W. Ball et Heywood var. ling.
nc Delphinium ambiguum L. var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esperó de cavaller, n m
ca banyeta, n f alt. sin.
ca banyetes, n f pl alt. sin.
ca conillets de jardí, n m pl alt. sin.
ca consolda, n f alt. sin.
ca consolva, n f alt. sin.
ca esperó, n m alt. sin.
ca esperons, n m pl alt. sin.
ca esperons de cavaller, n m pl alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca palometa, n f alt. sin.
ca palometes, n f pl alt. sin.
ca banyets, n m pl var. ling.
ca espuela, n f var. ling.
ca espuela de cavaller, n f var. ling.
ca espuela doble, n f var. ling.
ca espueles, n f pl var. ling.
ca espueles de cavaller, n f pl var. ling.
nc Delphinium ajacis L.
nc Consolida ajacis (L.) Schur sin. compl.
nc Consolida ambigua (L.) P.W. Ball et Heywood var. ling.
nc Delphinium ambiguum L. var. ling.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estafisàgria, n f
ca herba matapolls, n f sin. compl.
ca herba pollera, n f sin. compl.
ca herba pollosa, n f sin. compl.
ca caparra, n f alt. sin.
ca caparràs, n m alt. sin.
ca caparrós, n m alt. sin.
ca esperons, n m pl alt. sin.
ca fabarràs, n m alt. sin.
ca herba de matar polls, n f alt. sin.
ca herba de polls, n f alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca matapolls, n m pl alt. sin.
ca paparra, n f alt. sin.
ca pelicans, n m pl alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca espuela de cavaller, n f var. ling.
ca estafisagra, n f var. ling.
ca matapoi, n m var. ling.
nc Delphinium staphisagria L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estafisàgria, n f
ca herba matapolls, n f sin. compl.
ca herba pollera, n f sin. compl.
ca herba pollosa, n f sin. compl.
ca caparra, n f alt. sin.
ca caparràs, n m alt. sin.
ca caparrós, n m alt. sin.
ca esperons, n m pl alt. sin.
ca fabarràs, n m alt. sin.
ca herba de matar polls, n f alt. sin.
ca herba de polls, n f alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca matapolls, n m pl alt. sin.
ca paparra, n f alt. sin.
ca pelicans, n m pl alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca espuela de cavaller, n f var. ling.
ca estafisagra, n f var. ling.
ca matapoi, n m var. ling.
nc Delphinium staphisagria L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri blau, n m
ca garitjol blau, n m sin. compl.
ca gínjol, n m sin. compl.
ca grejol, n m sin. compl.
ca lliri morat, n m sin. compl.
ca sort, n m sin. compl.
ca assutzena, n f alt. sin.
ca burjol, n m alt. sin.
ca camisoles, n f pl alt. sin.
ca canturell, n m alt. sin.
ca coltell, n m alt. sin.
ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca flor de burro, n f alt. sin.
ca gatjol, n m alt. sin.
ca gínjol blau, n m alt. sin.
ca lliri, n m alt. sin.
ca lliri comú, n m alt. sin.
ca lliri de Florència, n m alt. sin.
ca lliris, n m pl alt. sin.
ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca ull de poll, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca ganjol, n m var. ling.
ca ganjol blau, n m var. ling.
ca ganjolera, n f var. ling.
ca garitxol blau, n m var. ling.
ca garritxol blau, n m var. ling.
ca ginjol, n m var. ling.
ca ginjol blau, n m var. ling.
ca girablau, n m var. ling.
ca giri blau, n m var. ling.
ca giriblau, n m var. ling.
ca greixol, n m var. ling.
ca greixul, n m var. ling.
ca grèjol, n m var. ling.
ca gresol, n m var. ling.
ca grèsol, n m var. ling.
ca guardiola, n f var. ling.
ca guardiolo, n f var. ling.
ca sords, n m pl var. ling.
ca xili blau, n m var. ling.
ca xoli blau, n m var. ling.
nc Iris germanica L.
nc Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lliri blau, n m
ca garitjol blau, n m sin. compl.
ca gínjol, n m sin. compl.
ca grejol, n m sin. compl.
ca lliri morat, n m sin. compl.
ca sort, n m sin. compl.
ca assutzena, n f alt. sin.
ca burjol, n m alt. sin.
ca camisoles, n f pl alt. sin.
ca canturell, n m alt. sin.
ca coltell, n m alt. sin.
ca espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
ca flor de burro, n f alt. sin.
ca gatjol, n m alt. sin.
ca gínjol blau, n m alt. sin.
ca lliri, n m alt. sin.
ca lliri comú, n m alt. sin.
ca lliri de Florència, n m alt. sin.
ca lliris, n m pl alt. sin.
ca lliris blaus, n m pl alt. sin.
ca lliris dels marges, n m pl alt. sin.
ca matapoll, n m alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca ull de poll, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca ganjol, n m var. ling.
ca ganjol blau, n m var. ling.
ca ganjolera, n f var. ling.
ca garitxol blau, n m var. ling.
ca garritxol blau, n m var. ling.
ca ginjol, n m var. ling.
ca ginjol blau, n m var. ling.
ca girablau, n m var. ling.
ca giri blau, n m var. ling.
ca giriblau, n m var. ling.
ca greixol, n m var. ling.
ca greixul, n m var. ling.
ca grèjol, n m var. ling.
ca gresol, n m var. ling.
ca grèsol, n m var. ling.
ca guardiola, n f var. ling.
ca guardiolo, n f var. ling.
ca sords, n m pl var. ling.
ca xili blau, n m var. ling.
ca xoli blau, n m var. ling.
nc Iris germanica L.
nc Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lloreret, n m
ca baladre petit, n m sin. compl.
ca lloriola, n f sin. compl.
ca senet de pagesos, n m sin. compl.
ca laurèola, n f alt. sin.
ca llorer mascle, n m alt. sin.
ca llorer petit, n m alt. sin.
ca lloreres, n f pl alt. sin.
ca lloret, n m alt. sin.
ca matapoll-lloreret, n m alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca senet, n m alt. sin.
ca senet bord, n m alt. sin.
ca senet de pagès, n m alt. sin.
ca senet del pagès, n m alt. sin.
nc Daphne laureola L.

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca lloreret, n m
ca baladre petit, n m sin. compl.
ca lloriola, n f sin. compl.
ca senet de pagesos, n m sin. compl.
ca laurèola, n f alt. sin.
ca llorer mascle, n m alt. sin.
ca llorer petit, n m alt. sin.
ca lloreres, n f pl alt. sin.
ca lloret, n m alt. sin.
ca matapoll-lloreret, n m alt. sin.
ca olivereta, n f alt. sin.
ca senet, n m alt. sin.
ca senet bord, n m alt. sin.
ca senet de pagès, n m alt. sin.
ca senet del pagès, n m alt. sin.
nc Daphne laureola L.

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca matapoll, n m
ca baladre bord, n m sin. compl.
ca herba pollera, n f sin. compl.
ca herba pollosa, n f sin. compl.
ca matagallina, n f sin. compl.
ca paparra, n f sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tei, n m sin. compl.
ca tell, n m sin. compl.
ca astruc, n m alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca farot, n m alt. sin.
ca herba de poll, n f alt. sin.
ca herba de polls, n f alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca matapeix, n m alt. sin.
ca matapeixos, n m pl alt. sin.
ca matapoll verd, n m alt. sin.
ca matapollera, n f alt. sin.
ca tei de mata, n m alt. sin.
ca tília, n f alt. sin.
ca tintorell, n m alt. sin.
ca mata i pell, n f var. ling.
ca matipoll, n m var. ling.
nc Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca matapoll, n m
ca baladre bord, n m sin. compl.
ca herba pollera, n f sin. compl.
ca herba pollosa, n f sin. compl.
ca matagallina, n f sin. compl.
ca paparra, n f sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tei, n m sin. compl.
ca tell, n m sin. compl.
ca astruc, n m alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca farot, n m alt. sin.
ca herba de poll, n f alt. sin.
ca herba de polls, n f alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca matapeix, n m alt. sin.
ca matapeixos, n m pl alt. sin.
ca matapoll verd, n m alt. sin.
ca matapollera, n f alt. sin.
ca tei de mata, n m alt. sin.
ca tília, n f alt. sin.
ca tintorell, n m alt. sin.
ca mata i pell, n f var. ling.
ca matipoll, n m var. ling.
nc Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "patamoll" dins totes les àrees temàtiques