Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca didalets de la Mare de Déu, n m pl
ca baladre bord, n m sin. compl.
ca ditets de la Mare de Déu, n m pl sin. compl.
ca baladre, n m alt. sin.
ca banya de cabra, n f alt. sin.
ca didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca dolçamel, n m alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallets, n m pl alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca gavarrera, n f alt. sin.
ca herba santjoanera, n f alt. sin.
ca lligabosc, n m alt. sin.
ca lligabosc mediterrani, n m alt. sin.
ca lligabosc valencià, n m alt. sin.
ca mamellera, n f alt. sin.
ca mare del bosc, n f alt. sin.
ca mare-selva, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca matacabra borda, n f alt. sin.
ca patimanetes, n f pl alt. sin.
ca pipera, n f alt. sin.
ca piponera, n f alt. sin.
ca potes i manetes, n f pl alt. sin.
ca rotaboc, n m alt. sin.
ca sabatetes, n f pl alt. sin.
ca santjoanera, n f alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca xuclamel valencià, n m alt. sin.
ca xuplamel, n m alt. sin.
ca balanjo, n m var. ling.
ca balànju, n m var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca herba Sant Joanera, n f var. ling.
ca lligabosca, n f var. ling.
ca madriselva, n f var. ling.
ca maniselva, n f var. ling.
ca mareselva, n f var. ling.
ca mariselva, n f var. ling.
ca mataselva, n f var. ling.
ca mataserva, n f var. ling.
nc Lonicera implexa Aiton
nc Lonicera valentina Pau var. ling.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

Balanjo (d'acord amb la grafia de SANNA, pron. "baranju") és un nom alguerès provinent del sard balanzu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esparrall, n m
ca doblada, n f sin. compl.
ca dorada, n f sin. compl.
ca esparralló, n m sin. compl.
ca esparralló [petit], n m sin. compl.
ca justina, n f sin. compl.
ca notari, n m sin. compl.
ca orada, n f sin. compl.
ca patena, n f sin. compl.
ca patena [petit], n f sin. compl.
ca patenó [petit], n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca vidriada, n f sin. compl.
ca asparrall, n m var. ling.
ca dorá, n f var. ling.
ca epsarrall, n m var. ling.
ca esparall, n m var. ling.
ca esparallu, n m var. ling.
ca esparellon, n m var. ling.
ca esparrai, n m var. ling.
ca esparrais, n m pl var. ling.
ca esparráll, n m var. ling.
ca esparrallo, n m var. ling.
ca esparray, n m var. ling.
ca esparráy, n m var. ling.
ca esparrayon, n m var. ling.
ca esparrelló, n m var. ling.
ca esparro, n m var. ling.
ca esperelló, n m var. ling.
ca orá, n f var. ling.
ca patenes, n f pl var. ling.
ca raspallón, n m var. ling.
ca sparralló, n m var. ling.
nc Diplodus annularis
nc Sargus annularis var. ling.
nc Sargus anularis var. ling.
nc Sparus Annularis var. ling.
es esparrayón
es mocharra
es mojarra
es raspallon
es raspallón
es raspallón anillado
fr sargue annulaire
fr sparaillon
fr sparaillon commun
it sparlo
en annular githead
en annular seabream
de Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esparrall, n m
ca doblada, n f sin. compl.
ca dorada, n f sin. compl.
ca esparralló, n m sin. compl.
ca esparralló [petit], n m sin. compl.
ca justina, n f sin. compl.
ca notari, n m sin. compl.
ca orada, n f sin. compl.
ca patena, n f sin. compl.
ca patena [petit], n f sin. compl.
ca patenó [petit], n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca vidriada, n f sin. compl.
ca asparrall, n m var. ling.
ca dorá, n f var. ling.
ca epsarrall, n m var. ling.
ca esparall, n m var. ling.
ca esparallu, n m var. ling.
ca esparellon, n m var. ling.
ca esparrai, n m var. ling.
ca esparrais, n m pl var. ling.
ca esparráll, n m var. ling.
ca esparrallo, n m var. ling.
ca esparray, n m var. ling.
ca esparráy, n m var. ling.
ca esparrayon, n m var. ling.
ca esparrelló, n m var. ling.
ca esparro, n m var. ling.
ca esperelló, n m var. ling.
ca orá, n f var. ling.
ca patenes, n f pl var. ling.
ca raspallón, n m var. ling.
ca sparralló, n m var. ling.
nc Diplodus annularis
nc Sargus annularis var. ling.
nc Sargus anularis var. ling.
nc Sparus Annularis var. ling.
es esparrayón
es mocharra
es mojarra
es raspallon
es raspallón
es raspallón anillado
fr sargue annulaire
fr sparaillon
fr sparaillon commun
it sparlo
en annular githead
en annular seabream
de Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa joana, n f
ca estepa oliera, n f alt. sin.
ca oliera, n f alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca estèpera joana, n f var. ling.
ca sacorrell, n m var. ling.
nc Hypericum balearicum L.

<Botànica > gutíferes / clusiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estepa joana, n f
ca estepa oliera, n f alt. sin.
ca oliera, n f alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca estèpera joana, n f var. ling.
ca sacorrell, n m var. ling.
nc Hypericum balearicum L.

<Botànica > gutíferes / clusiàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca estora, n f
es estera

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Peça feta de llates trenades d'espart destinada a cobrir el fons de la bassa per a filtrar l'aigua d'escorça.

Nota

Noció obsoleta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

ca farfalleig, n m
es farfulleo, n m
es lenguaje confuso, n m
fr bredouillement, n m
en cluttering, n
de Poltern, n n

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició

Acció de pronunciar els mots tan precipitadament que la darrera síl·laba d'un es confon amb la primera del següent.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca figuera de moro, n f
ca figa de moro (fruit), n f sin. compl.
ca figa de pala (fruit), n f sin. compl.
ca figuera de pala, n f sin. compl.
ca figuerassa, n f sin. compl.
ca nopal, n m sin. compl.
ca palera, n f sin. compl.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca figa d'Índia, n f alt. sin.
ca figa d'Índia (fruit), n f alt. sin.
ca figa palera (fruit), n f alt. sin.
ca figuera d'indi, n f alt. sin.
ca figuera d'Índia, n f alt. sin.
ca figuera de pic, n f alt. sin.
ca figuera de pics, n f alt. sin.
ca figuera de punxa, n f alt. sin.
ca figuera palera, n f alt. sin.
ca figuera punxona, n f alt. sin.
ca figueres de pala, n f pl alt. sin.
ca figueres paleres, n f pl alt. sin.
ca figues de moro (fruit), n f pl alt. sin.
ca nopalera, n f alt. sin.
ca pala (cladodi), n f alt. sin.
ca pales de figuera palera (cladodi), n f pl alt. sin.
ca pita de moro, n f alt. sin.
ca chumba, n f var. ling.
ca figa-pala, n f var. ling.
ca figa-palera, n f var. ling.
ca figuera de palo, n f var. ling.
ca figuera de xumbos, n f var. ling.
ca palera chumba, n f var. ling.
ca xumba, n f var. ling.
nc Opuntia maxima Mill.
nc Opuntia ficus-barbarica A. Berger var. ling.
nc Opuntia ficus-indica auct. var. ling.

<Botànica > cactàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca figuera de moro, n f
ca figa de moro (fruit), n f sin. compl.
ca figa de pala (fruit), n f sin. compl.
ca figuera de pala, n f sin. compl.
ca figuerassa, n f sin. compl.
ca nopal, n m sin. compl.
ca palera, n f sin. compl.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca figa d'Índia, n f alt. sin.
ca figa d'Índia (fruit), n f alt. sin.
ca figa palera (fruit), n f alt. sin.
ca figuera d'indi, n f alt. sin.
ca figuera d'Índia, n f alt. sin.
ca figuera de pic, n f alt. sin.
ca figuera de pics, n f alt. sin.
ca figuera de punxa, n f alt. sin.
ca figuera palera, n f alt. sin.
ca figuera punxona, n f alt. sin.
ca figueres de pala, n f pl alt. sin.
ca figueres paleres, n f pl alt. sin.
ca figues de moro (fruit), n f pl alt. sin.
ca nopalera, n f alt. sin.
ca pala (cladodi), n f alt. sin.
ca pales de figuera palera (cladodi), n f pl alt. sin.
ca pita de moro, n f alt. sin.
ca chumba, n f var. ling.
ca figa-pala, n f var. ling.
ca figa-palera, n f var. ling.
ca figuera de palo, n f var. ling.
ca figuera de xumbos, n f var. ling.
ca palera chumba, n f var. ling.
ca xumba, n f var. ling.
nc Opuntia maxima Mill.
nc Opuntia ficus-barbarica A. Berger var. ling.
nc Opuntia ficus-indica auct. var. ling.

<Botànica > cactàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca figuera de moro, n f
ca figa de moro (fruit), n f alt. sin.
ca figa de punxa (fruit), n f alt. sin.
ca figuera de pala, n f alt. sin.
ca palera, n f alt. sin.
ca palera chumba, n f var. ling.
ca palera jumba, n f var. ling.
ca xumba, n f var. ling.
nc Opuntia vulgaris Mill.
nc Opuntia humifusa auct. var. ling.

<Botànica > cactàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pltera" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Definició

Nota

Definició