Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pròdig" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret civil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca pròdig | pròdiga, n m, f
- es pródigo | pródiga
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
<Dret civil>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pròdig | pròdiga, n m, f
- es pródigo | pródiga
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El pròdig, en termes generals, és la persona malgastadora, malbaratadora, dilapidadora dels seus béns, en extrem. Atenent la idea de protecció del patrimoni tant per al titular com per a les generacions venidores, en l'època romana i per mitjà de la Llei decemviral mitjançant institucions tutelars es protegia de si mateixes i a favor dels descendents les persones amb fills que dilapidaven o malgastaven els béns que havien heretat abintestat dels ascendents. De la mateixa manera i heretant la protecció, Las Siete Partidas, d'Alfons X, defineixen el pròdig com un desgastador de béns que ha de ser sotmès a guardador. Per tant, el pròdig és el dilapidador del seu patrimoni, i el dret el protegeix de si mateix perquè no caigui en la misèria i a favor de tercers.
El Codi civil espanyol (CC) no defineix el terme pròdig, però sí que la jurisprudència el defineix com a font delimitadora de la institució. Arran d'això, en sentit legal, el pròdig és la persona que de manera habitual i constant fa disposicions patrimonials socialment condemnables i crea un risc injustificat al seu patrimoni amb un perjudici clar tant per a ell com per a la seva família més íntima (cònjuges, descendents i ascendents). Jordi Maluquer de Motes el conceptua com la persona que, a causa de la conducta econòmica que té, posa en perill el propi patrimoni i en provoca disminucions que dificulten les possibilitats de satisfer les necessitats elementals de determinats membres de la pròpia família.
Per la seva banda, Bernardo Moreno Quesada defineix el pròdig com el desgastador o malgastador que consumeix la pròpia hisenda en coses vanes, inútils o supèrflues i que no guarda proporció amb els mitjans amb els quals pot comptar per atendre les necessitats familiars.
Quant al moment en què una persona pot ser declarada pròdiga, la major part d'autors opinen que els menors no poden ser sotmesos a la declaració, perquè ja estan sotmesos a pàtria potestat o tutela, i ambdues institucions reporten una protecció més àmplia que la que pot rebre el pròdig. En canvi, res no impedeix que el menor emancipat o de vida independent sigui declarat pròdig ja que, dins les limitacions a què és sotmès (art. 323 CC), pot procedir de manera malgastadora amb el propi patrimoni. Finalment, qualsevol persona emancipada pot ser declarada pròdiga tan bon punt el govern dels propis béns li permeti dilapidar-los.
Al pròdig judicialment declarat se l'ha de sotmetre a curatela (art. 286 CC i 223-1 de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya [CCCat], relatiu a la persona i la família), i la sentència que dicti el jutge de primera instància del lloc on resideix el pròdig n'ha de determinar l'extensió i els límits. La sentència també ha de designar la persona o persones que, d'acord amb la Llei, han d'assistir el pròdig (art. 756 i 760 de la Llei d'enjudiciament civil, i 223-4 CCCat).
<Dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pròdig | pròdiga, adj
- es pródigo | pródiga
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La sentència el declara pròdig, per això cal el consentiment del seu curador.
<Dret romà>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pròdig -a, adj
- es pródigo -ga, adj
<Dret romà>