Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca banca privada, n f
es banca privada, n f
fr banque privée, n f
en private bank, n
en private banking, n

<Economia > Finances > Institucions financeres>

Definició

Conjunt d'entitats financeres en què el control de les accions i de la gestió està en mans de persones físiques o jurídiques pertanyents al sector privat de l'economia.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca barra aspersora, n f
es barra aspersora
fr rampe d'arrosage
fr rampe perforée
it ala piovana a fori calibrati
it barra irroratrice
en spray line
en sprayline
de Düsenrohr
de Rohrregner

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Tub perforat emprat en el reg per aspersió.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca barra aspersora fixa, n f
es barra aspersora fija
fr rampe d'arrosage fixe
it ala piovana fissa
it barra irroratrice fissa
en stationary spray line
de ortsfestes Düsenrohr

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Barra aspersora, generalment metàl·lica, disposada sobre cavallets a 0,6-1 m d'alçada del sòl i amb orificis per on surt l'aigua en forma de cortina o de con.

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

ca bisfenol A, n m
ca 4-[2-(4-hidroxifenil)propan-2-il]fenol, n m sin. compl.
ca 2,2-bis(4-hidroxifenil)propà, n m sin. compl.
ca BPA, n m sigla
es 4-[2-(4-hidroxifenil)propan-2-il]fenol, n m
es 2,2-bis(4-hidroxifenil)propano, n m
es bisfenol A, n m
es BPA, n m sigla
en 4-[2-(4-hydroxyphenyl)propan-2-yl]phenol, n
en 2,2-bis(4-hydroxyphenyl)propane, n
en bisphenol A, n
en BPA, n sigla
for (CH₃)₂C(C₆H₄OH)₂

<Química > Química orgànica>

Definició

Alcohol aromàtic consistent en dos 4-hidroxifenils units a un propilè, que es presenta en forma de cristalls blancs, és molt soluble en etanol, èter i benzè, és insoluble en aigua i té un punt de fusió de 156-160 ºC.

Nota

1. El bisfenol A és el bisfenol més important. És un contaminant ambiental regulat per la Unió Europea i un disruptor endocrí.
2. La sigla BPA prové de l'anglès bisphenol A.

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

ca bisfenol A, n m
ca 4-[2-(4-hidroxifenil)propan-2-il]fenol, n m sin. compl.
ca 2,2-bis(4-hidroxifenil)propà, n m sin. compl.
ca BPA, n m sigla
es 4-[2-(4-hidroxifenil)propan-2-il]fenol, n m
es 2,2-bis(4-hidroxifenil)propano, n m
es bisfenol A, n m
es BPA, n m sigla
en 4-[2-(4-hydroxyphenyl)propan-2-yl]phenol, n
en 2,2-bis(4-hydroxyphenyl)propane, n
en bisphenol A, n
en BPA, n sigla
for (CH₃)₂C(C₆H₄OH)₂

Definició

Alcohol aromàtic consistent en dos 4-hidroxifenils units a un propilè, que es presenta en forma de cristalls blancs, és molt soluble en etanol, èter i benzè, és insoluble en aigua i té un punt de fusió de 156-160 ºC.

Nota

1. El bisfenol A és el bisfenol més important. És un contaminant ambiental regulat per la Unió Europea i un disruptor endocrí.
2. La sigla BPA prové de l'anglès bisphenol A.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blavet, n m
ca donzella, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor del sol post, n f alt. sin.
ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca gesmil bord, n m alt. sin.
ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
ca herba de primavera, n f alt. sin.
ca herba donzella, n f alt. sin.
ca pervinca, n f alt. sin.
ca pruenga, n f alt. sin.
ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
ca vinca, n f alt. sin.
ca vincapervinca, n f alt. sin.
ca viola de bruixa, n f alt. sin.
ca violeta borda, n f alt. sin.
ca blincapervincla, n f var. ling.
ca brincaperbrinca, n f var. ling.
ca flor de la serpassa, n f var. ling.
ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
ca proenga, n f var. ling.
ca prohanga, n f var. ling.
ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
ca vinca-pervincla, n f var. ling.
ca vincaperblinca, n f var. ling.
ca vincapervincla, n f var. ling.
ca vincla-pervincla, n f var. ling.
nc Vinca difformis Pourr.
nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.

<Botànica > apocinàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blavet, n m
ca donzella, n f alt. sin.
ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
ca flor del sol post, n f alt. sin.
ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
ca gesmil bord, n m alt. sin.
ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
ca herba de primavera, n f alt. sin.
ca herba donzella, n f alt. sin.
ca pervinca, n f alt. sin.
ca pruenga, n f alt. sin.
ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
ca vinca, n f alt. sin.
ca vincapervinca, n f alt. sin.
ca viola de bruixa, n f alt. sin.
ca violeta borda, n f alt. sin.
ca blincapervincla, n f var. ling.
ca brincaperbrinca, n f var. ling.
ca flor de la serpassa, n f var. ling.
ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
ca proenga, n f var. ling.
ca prohanga, n f var. ling.
ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
ca vinca-pervincla, n f var. ling.
ca vincaperblinca, n f var. ling.
ca vincapervincla, n f var. ling.
ca vincla-pervincla, n f var. ling.
nc Vinca difformis Pourr.
nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.

<Botànica > apocinàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca càsting, n m
es audición, n f
es casting, n m
fr audition, n f
it provino, n m
en casting, n

Definició

Prova a què se sotmet un artista a fi de ser seleccionat per al repartiment d'un espectacle.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca càsting, n m
es audición, n f
es casting, n m
fr audition, n f
it provino, n m
en casting, n

<Lleure > Espectacles>

Definició

Prova a què se sotmet un artista a fi de ser seleccionat per al repartiment d'un espectacle.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

ca càsting, n m
es audición
es casting
fr audition
it provino
en casting

<Circ > Gestió empresarial>

Definició

Prova a què se sotmet un artista a fi de ser seleccionat per al repartiment d'un espectacle.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "provana" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició