Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ramalada" dins totes les àrees temàtiques

rematada en línia rematada en línia

<09 Esports de pilota > 10 Voleibol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  rematada en línia, n f
  • es  remate directo
  • fr  smash direct
  • en  direct spike

<Esport > 09 Esports de pilota > 10 Voleibol>

Definició
Esmaixada en què la pilota travessa la pista de joc en línia recta.
rematada en planxa rematada en planxa

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  rematada en planxa, n f
  • es  remate en plancha
  • fr  tir au but en plongeon
  • it  tuffo
  • en  dive
  • de  Flugkopfball

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Rematada de cap en què el jugador es llança a terra cap endavant per arribar a la pilota.
rematada en planxa rematada en planxa

<09 Esports de pilota > 03 Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  rematada en planxa, n f
  • es  remate en plancha
  • fr  tir au but en plongeon
  • en  dive

<Esport > 09 Esports de pilota > 03 Futbol>

Definició
Rematada de cap en què el jugador es tira a terra cap endavant per arribar a la pilota.
rematada lateral rematada lateral

<Esport > Esports de pilota > Voleibol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de voleibol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 87 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 2)
ISBN 84-7739-216-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  rematada lateral, n f
  • es  remate lateral
  • fr  smash latéral
  • en  lateral spike

<Esport > Esports de pilota > Voleibol>

Definició
Rematada en què la pilota travessa la pista lateralment.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cospiells, n m pl alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  llapassa borda, n f alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  bardenera, n f var. ling.
  • ca  cuspiells, n m pl var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  llapasa borda, n f var. ling.
  • ca  llapasser, n m var. ling.
  • ca  llapiso, n m var. ling.
  • ca  llepasa, n f var. ling.
  • ca  llepassa, n f var. ling.
  • ca  lleperada, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repalasa, n f var. ling.
  • ca  repelassa, n f var. ling.
  • nc  Arctium lappa L.
  • nc  Lappa major Gaertn. var. ling.
  • nc  Lappa officinalis All. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

repalassa repalassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cospiells, n m pl alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  llapassa borda, n f alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  bardenera, n f var. ling.
  • ca  cuspiells, n m pl var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  llapasa borda, n f var. ling.
  • ca  llapasser, n m var. ling.
  • ca  llapiso, n m var. ling.
  • ca  llepasa, n f var. ling.
  • ca  llepassa, n f var. ling.
  • ca  lleperada, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repalasa, n f var. ling.
  • ca  repelassa, n f var. ling.
  • nc  Arctium lappa L.
  • nc  Lappa major Gaertn. var. ling.
  • nc  Lappa officinalis All. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cols de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  cospí, n m alt. sin.
  • ca  cospiner, n m alt. sin.
  • ca  cospinera, n f alt. sin.
  • ca  cospineta, n f alt. sin.
  • ca  cospins, n m pl alt. sin.
  • ca  cospins (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cospiu, n m alt. sin.
  • ca  cospiuera, n f alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadores, n f pl alt. sin.
  • ca  enganxavelles, n m alt. sin.
  • ca  estiracabells, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  gafarrons, n m pl alt. sin.
  • ca  gafarrots, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  gos, n m alt. sin.
  • ca  gosset, n m alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  herba cospinera, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tinyosos, n f alt. sin.
  • ca  llaparasses, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa menor, n f alt. sin.
  • ca  llapasses, n f pl alt. sin.
  • ca  palló, n m alt. sin.
  • ca  paperina, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  pegamans, n m/f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  repalasses, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrella, n f alt. sin.
  • ca  cuspiner, n m var. ling.
  • ca  guspí (fruit), n m var. ling.
  • ca  guspinera, n f var. ling.
  • ca  lapassa, n f var. ling.
  • ca  llampassa, n f var. ling.
  • ca  llaparada, n f var. ling.
  • ca  llapissera, n f var. ling.
  • ca  llepalassa, n f var. ling.
  • ca  lleparada, n f var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • ca  lleparasses, n f pl var. ling.
  • ca  poltres, n m pl var. ling.
  • ca  rapalassa, n f var. ling.
  • ca  repalaca, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repelasses, n f pl var. ling.
  • nc  Arctium minus Bernh.
  • nc  Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).
repalassa repalassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  repalassa, n f
  • ca  bardana, n f sin. compl.
  • ca  catxurrera, n f sin. compl.
  • ca  cuspinera, n f sin. compl.
  • ca  enganxacabells (inflorescència), n m sin. compl.
  • ca  gaferot, n m sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  llapa, n f sin. compl.
  • ca  llaparassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassa, n f sin. compl.
  • ca  llapassera, n f sin. compl.
  • ca  bardanera, n f alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  cols de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  cospí, n m alt. sin.
  • ca  cospiner, n m alt. sin.
  • ca  cospinera, n f alt. sin.
  • ca  cospineta, n f alt. sin.
  • ca  cospins, n m pl alt. sin.
  • ca  cospins (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  cospiu, n m alt. sin.
  • ca  cospiuera, n f alt. sin.
  • ca  cospius, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadores, n f pl alt. sin.
  • ca  enganxavelles, n m alt. sin.
  • ca  estiracabells, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  gafarrons, n m pl alt. sin.
  • ca  gafarrots, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  gos, n m alt. sin.
  • ca  gosset, n m alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  herba cospinera, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tinyosos, n f alt. sin.
  • ca  llaparasses, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa menor, n f alt. sin.
  • ca  llapasses, n f pl alt. sin.
  • ca  palló, n m alt. sin.
  • ca  paperina, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  pegamans, n m/f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  remolins, n m pl alt. sin.
  • ca  repalasses, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrella, n f alt. sin.
  • ca  cuspiner, n m var. ling.
  • ca  guspí (fruit), n m var. ling.
  • ca  guspinera, n f var. ling.
  • ca  lapassa, n f var. ling.
  • ca  llampassa, n f var. ling.
  • ca  llaparada, n f var. ling.
  • ca  llapissera, n f var. ling.
  • ca  llepalassa, n f var. ling.
  • ca  lleparada, n f var. ling.
  • ca  lleparassa, n f var. ling.
  • ca  lleparasses, n f pl var. ling.
  • ca  poltres, n m pl var. ling.
  • ca  rapalassa, n f var. ling.
  • ca  repalaca, n f var. ling.
  • ca  repalada, n f var. ling.
  • ca  repelasses, n f pl var. ling.
  • nc  Arctium minus Bernh.
  • nc  Lappa minor Hill var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Tot i que DIEC2-E recull la forma cuspinera aplicada a Arctium lappa i Arctium minus (i cospí per a Caucalis platycarpos i altres umbel·líferes), mantenim sense revisar les denominacions derivades que conserven la o de cospí (cospiner, cospinera, cospiu, etc.), d'acord també amb el que estableix Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. cospinera).
senyal de recalada senyal de recalada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  senyal de recalada, n m
  • es  señal de recalada
  • fr  marque d'atterrissage
  • en  landfall mark

<Costes > Instal·lacions de senyalització>

Definició
Senyal marítim que identifica un punt determinat de la costa on ha de recalar una embarcació.
serp blanca serp blanca

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  serp blanca, n f
  • ca  serp ratllada, n f sin. compl.
  • es  culebra de escalera
  • es  serpiente escalera
  • fr  couleuvre à échelons
  • en  ladder snake
  • de  Treppennatter
  • nc  Elaphe scalaris

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició
Rèptil del subordre dels ofidis, que habita la part sud d'Europa, que de jove presenta una coloració de fons molt variable i que d'adult es caracteritza per unes taques negres en forma d'H.