Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "rebellia" dins totes les àrees temàtiques

rebel·lia

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca rebel·lia, n f
es rebeldía

Definició

Situació jurídica de la persona demandada, imputada o processada que no compareix davant l'autoritat judicial que l'ha requerida.

Nota

Àmbit: Espanya
La incompareixença de la persona demandada citada a termini vàlidament determina la declaració de rebel·lia, feta pels secretaris judicials o pels jutges. Que una persona demandada no comparegui en un procés no en pot comportar la suspensió, atesa la garantia de la tutela judicial efectiva. Per això, la rebel·lia depèn del fet que l'acte de comunicació de l'existència del procés i la condició de demandat o demandada siguin vàlids i, també, del fet que els demandats no compareguin en el termini corresponent, tot i que també es pot declarar en casos de compareixença inadmissible per manca de capacitat o capacitat d'integració defectuosa, per manca de representació processal, per inexistència o insuficiència del poder o per manca d'advocats en una vista en què és obligatòria.
La rebel·lia, segons Joan Vergé Grau, és la situació processal de la persona demandada que s'inicia amb la incompareixença quan finalitza el termini de la citació, i acaba amb la compareixença eventual en el procés. Per tant, és una situació provisional d'absència jurídica de la persona demandada en el procés, amb efectes de preclusió i subsanables mitjançant la compareixença posterior, tot i que no es retrauen les actuacions.
En aquest sentit, tal com ha establert el Tribunal Constitucional, hi ha el deure especial de diligència en la realització dels actes de comunicació processal, que assegura, en la mesura del que sigui possible, que els destinataris els rebin, fet que els dona l'oportunitat de defensar-se i evita la indefensió. La resolució que declara la rebel·lia s'ha de notificar a la persona demandada per correu si se'n coneix el domicili, o mitjançant un edicte si no es coneix. La comunicació per mitjà d'edictes requereix l'esgotament previ dels mitjans de comunicació ordinaris, els quals ofereixen més garanties i una seguretat de recepció més elevada als destinataris, i la convicció per a l'òrgan jurisdiccional que, en desconèixer-se el domicili o la residència de la persona interessada, els altres mitjans de comunicació processal són inviables o inútils.
Tret d'aquesta notificació de la declaració de rebel·lia, la persona rebel ja no en rep cap més, excepte la resolució que posa fi al procés; aquesta resolució es notifica mitjançant un edicte, publicat en el butlletí oficial de la comunitat autònoma corresponent o en el Boletín Oficial del Estado (BOE), en cas que no se sàpiga on és la persona rebel, llevat que sigui una resolució que no produeix cosa judicada, perquè aleshores n'hi ha prou amb la publicació en el taulell d'anuncis del mateix òrgan jurisdiccional. En cas contrari, si se sap on és la persona rebel, s'ha de notificar personalment. No obstant això, d'ofici o a instància de part, els rebels notificats mitjançant edicte són notificats personalment quan se'n conegui el lloc de residència.
En el procés civil no existeix la càrrega de personar-se en el judici, sinó simplement una pèrdua de possibilitats processals, que manté la càrrega de la prova. El fet que la persona demandada no sigui present en el procediment no comporta ni l'aplanament ni la conformitat amb els fets al·legats en la demanda, i tampoc no allibera la persona actora de provar els fets constitutius de la tutela judicial que sol·licita. Molt excepcionalment, l'òrgan legislador considera que la rebel·lia equival a l'aplanament de la persona demandada (respecte a les terceries de domini, art. 602 LEC; quant a les terceries de millor dret, art. 618 LEC, i en cas de la demanda de judici verbal de tutela de drets reals inscrits enfront de pertorbacions per part de qui no té el dret inscrit al seu favor, art. 440.2 LEC).
Tot i això, la persona rebel es pot personar si l'estat del procediment li ho permet, però en canvi no pot utilitzar excepcions al·legades fora del moment pertinent ni al·legar qüestions diferents de les plantejades en la demanda, que és on queden fixats definitivament els termes de la discussió.
La situació de rebel·lia comporta una reducció de l'activitat probatòria de la part actora en primera instància, ja que impedeix l'interrogatori de la part demandada o el reconeixement de signatures o de fets. Tanmateix, si per qualsevol motiu que no sigui imputable a la persona rebel, es persona en el procediment després del moment establert per a proposar prova en primera instància, pot demanar en apel·lació que es practiqui la que li convingui.
La persona demandada declarada en rebel·lia a qui s'ha notificat personalment la sentència pot interposar un recurs d'apel·lació extraordinari per infracció processal o de cassació, si ho fa en el termini legal. Si la sentència no ha estat notificada personalment, el termini per a la preparació de recursos comença a comptar l'endemà de la publicació de l'edicte de notificació de la sentència en el BOE, en el butlletí oficial de la comunitat autònoma o en el butlletí de la província corresponent, o, si no n'hi ha, des que és publicat pels mitjans telemàtics, informàtics o electrònics establerts.
La rebel·lia voluntària no gaudeix de protecció, ja que depèn de la voluntat de la persona rebel. La involuntarietat s'estableix com a pressupòsit de la rebel·lia, ja que la voluntària pot comportar una situació d'abús o de frau que no té empara. No obstant això, la persona demandada que ha estat permanentment en rebel·lia i que no ha tingut la possibilitat de recórrer contra la sentència pot ser escoltada i pot obtenir la rescissió de la sentència ferma. Aquesta rescissió a instància de la persona rebel respon, tal com estableix la Sentència del Tribunal Constitucional 5/1997, del 13 de gener, d'una banda, a l'exigència de reparació dels casos d'indefensió produïts per una citació defectuosa o per la impossibilitat material de compareixença i, de l'altra, al principi de seguretat jurídica, tot i que això comporta el trencament amb l'eficàcia de la cosa judicada de la sentència. En canvi, no és procedent quan la sentència, tot i que sigui ferma, no produeix l'efecte de cosa judicada, ja que la persona rebel pot iniciar un procés declaratiu posterior.
En aquest sentit, s'estableixen legalment tres casos de rebel·lia involuntària: a) quan la persona citada no pot comparèixer per força major; b) quan la cèdula de citació a termini s'ha entregat a empleats, familiars o persones amb les quals conviu, majors de catorze anys, o a conserges, si la persona citada acredita que per causa no imputable a ella no li ha estat entregada i, per tant, desconeix la demanda o el litigi, i c) quan la persona citada per mitjà d'un edicte acredita haver estat absent del lloc on s'ha seguit el procés i de qualsevol altre lloc de l'Estat o de la comunitat autònoma on s'han publicat els edictes.
La demanda de rescissió de sentència s'ha d'interposar en el termini de vint dies des de la notificació de la sentència ferma si es va notificar personalment, o en el termini de quatre mesos des de la publicació de l'edicte de notificació de la sentència ferma si no es va notificar personalment. La demanda de rescissió l'ha d'interposar una persona que hagi estat part en el procés davant l'òrgan jurisdiccional que ha dictat la sentència ferma en rebel·lia. Es tramita pel procediment ordinari i es limita la prova als pressupòsits de la rescissió, sense que es pugui fer cap recurs contra la sentència que resolgui sobre la rescissió.
La demanda de rescissió no en suspèn l'execució, llevat que a instància de part i amb un informe previ del Ministeri Fiscal se n'acrediti la necessitat, prèvia prestació de caució que respongui pels danys i els perjudicis, i també del valor de l'objecte del litigi. No obstant això, si la sentència és estimatòria de la rescissió de la sentència ferma, a instància de part, l'òrgan jurisdiccional de l'execució ha d'establir la suspensió de l'execució de la sentència rescindida si no s'ha fet anteriorment. En cas que s'estimi, les costes no s'imposen a cap part si no és que s'aprecia temeritat o mala fe. En canvi, si la sentència denega la rescissió, s'imposen les costes del procediment a la part demandant.
Si s'estima la rescissió, es remet una certificació de la sentència que la rescindeix a l'òrgan jurisdiccional que ha conegut de l'assumpte en primera instància. Aquest tràmit no és necessari si l'òrgan jurisdiccional de primera instància és el mateix que ha estimat la rescissió de la sentència. Aquest òrgan jurisdiccional ha d'entregar les actuacions a la persona demandada perquè pugui contestar la demanda en el termini de deu dies, la qual és traslladada juntament amb els documents a la part demandant perquè, en deu dies, formuli les al·legacions. A partir d'aquest moment, continua per a les normes del procediment que correspongui, tot i que, si la persona demandada no formula al·legacions, s'entén que renuncia a l'audiència i es dicta sentència, contra la qual no es pot recórrer en els mateixos termes que els de la sentència rescindida.

rebel·lia involuntària

ca rebel·lia involuntària, n f

Definició

V.: rebel·lia n f

Nota

Àmbit: Inespecífic

rebel·lia voluntària

ca rebel·lia voluntària, n f

Definició

V.: rebel·lia n f

Nota

Àmbit: Inespecífic