Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "roman" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrelles, n f pl
  • ca  cama-roja bona, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja vera, n f alt. sin.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella conglomerada, n f alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romàs roig, n m alt. sin.
  • ca  agrelles de sapo, n f pl var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • nc  Rumex conglomeratus Murray

<Botànica > poligonàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació agrelles de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
agrelles agrelles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrelles, n f pl
  • ca  cama-roja bona, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja vera, n f alt. sin.
  • ca  espantallops, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella conglomerada, n f alt. sin.
  • ca  pradella, n f alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  romàs roig, n m alt. sin.
  • ca  agrelles de sapo, n f pl var. ling.
  • ca  asparaella, n f var. ling.
  • ca  esparadella, n f var. ling.
  • ca  panadella, n f var. ling.
  • ca  paraella, n f var. ling.
  • nc  Rumex conglomeratus Murray

<Botànica > poligonàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació agrelles de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
alçacoll alçacoll

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  alçacoll, n m
  • ca  collet de capellà, n m
  • es  alzacuello, n m
  • es  alzacuellos, n m
  • fr  col romain, n m
  • en  clerical collar, n

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Coll postís que usen els capellans.
balada balada

<Literatura > Literatura popular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

TermFolk: Diccionari terminològic de literatura popular [en línia]. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana. Arxiu de Folklore, cop. 2021.
<https://termfolk.arxiudefolklore.cat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balada
  • ca  romanç sin. compl.
  • es  romance
  • fr  ballade
  • en  ballad

<Literatura popular>

Definició
Cançó llarga narrativa, formada per una tirallonga indeterminada de versos dividits en dos hemistiquis, amb cesura central i rima assonant.
botja blanca botja blanca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja blanca, n f
  • ca  botja raspallera, n f alt. sin.
  • ca  heliantem lavandifoli, n m alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  romaní, n m alt. sin.
  • ca  romaní blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blau, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerí, n m alt. sin.
  • nc  Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.
  • nc  Helianthemum lavandulifolium auct. var. ling.
  • nc  Helianthemum racemosum auct. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

botja blanca botja blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja blanca, n f
  • ca  botja raspallera, n f alt. sin.
  • ca  heliantem lavandifoli, n m alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  romaní, n m alt. sin.
  • ca  romaní blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer blau, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romerí, n m alt. sin.
  • nc  Helianthemum syriacum (Jacq.) Dum. Cours.
  • nc  Helianthemum lavandulifolium auct. var. ling.
  • nc  Helianthemum racemosum auct. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

croman croman

<Bioquímica i biologia molecular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  croman, n m

<Bioquímica i biologia molecular>

Definició
3,4-dihidro-2H-1-benzopiran, unitat fonamental dels tocoferols.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  dona, n f
  • es  mujer
  • en  woman
  • de  Frau

<Filosofia>

duc d'Aràbia duc d'Aràbia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  duc d'Aràbia, n m
  • es  buho árabe
  • fr  grand-duc d'Oman
  • en  Arabian eagle-owl
  • de  Arabienuhu
  • nc  Bubo milesi

<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>

duc d'Aràbia duc d'Aràbia

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  duc d'Aràbia, n m
  • es  buho árabe
  • fr  grand-duc d'Oman
  • en  Arabian eagle-owl
  • de  Arabienuhu
  • nc  Bubo milesi

<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>