Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rovell" dins totes les àrees temàtiques

babó babó

<Peix. Marisc > Producte elaborat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  babó, n m
  • ca  berles, n f pl
  • ca  bo, n m
  • ca  coral, n m
  • ca  corall, n m
  • ca  gallonet, n m
  • ca  gemmes, n f pl
  • ca  lletons, n m pl
  • ca  lleumes, n f pl
  • ca  moll, n m
  • ca  molla, n f
  • ca  molleta, n f
  • ca  monjos, n m pl
  • ca  ouades, n f pl
  • ca  ouets, n m pl
  • ca  ous, n m pl
  • ca  perles, n f pl
  • ca  polpa, n f
  • ca  raïms, n m pl
  • ca  rovells, n m pl
  • ca  tires, n f pl

<Peix. Marisc > Producte elaborat>

Definició
Part comestible de l'eriçó de mar.

Nota

  • Totes aquestes denominacions catalanes són formes documentades en diferents indrets de la costa catalana.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc, n m
  • ca  aligot, n m sin. compl.
  • ca  besuc blanc, n m sin. compl.
  • ca  besugó [petit], n m sin. compl.
  • ca  besuguet, n m sin. compl.
  • ca  boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  caletó, n m sin. compl.
  • ca  patxano, n m sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  aligote, n m var. ling.
  • ca  basuch, n m var. ling.
  • ca  bessuch, n m var. ling.
  • ca  besúbol, n m var. ling.
  • ca  besuch, n m var. ling.
  • ca  besug, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugos, n m pl var. ling.
  • ca  besugs, n m pl var. ling.
  • ca  besugu, n m var. ling.
  • ca  cachucho, n m var. ling.
  • ca  galet, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • nc  Pagellus acarne
  • es  aligote
  • es  besugo
  • es  ollaca
  • fr  pageot acarné
  • fr  pageot blanc
  • en  axillary seabream
  • en  spanish bream

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc, n m
  • ca  aligot, n m sin. compl.
  • ca  besuc blanc, n m sin. compl.
  • ca  besugó [petit], n m sin. compl.
  • ca  besuguet, n m sin. compl.
  • ca  boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  caletó, n m sin. compl.
  • ca  patxano, n m sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  aligote, n m var. ling.
  • ca  basuch, n m var. ling.
  • ca  bessuch, n m var. ling.
  • ca  besúbol, n m var. ling.
  • ca  besuch, n m var. ling.
  • ca  besug, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugos, n m pl var. ling.
  • ca  besugs, n m pl var. ling.
  • ca  besugu, n m var. ling.
  • ca  cachucho, n m var. ling.
  • ca  galet, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • nc  Pagellus acarne
  • es  aligote
  • es  besugo
  • es  ollaca
  • fr  pageot acarné
  • fr  pageot blanc
  • en  axillary seabream
  • en  spanish bream

<Peixos > Espàrids>

besuc de fonera besuc de fonera

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  besuc de fonera, n m
  • ca  besuc de la taca, n m
  • ca  besuc, n m sin. compl.
  • ca  besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  calet de la piga, n m sin. compl.
  • ca  goràs, n m sin. compl.
  • ca  patxano, n m sin. compl.
  • ca  pitxell, n m sin. compl.
  • es  besugo
  • es  goraz
  • fr  dorade
  • fr  dorade rose
  • en  blackspot seabream
  • en  gunner
  • en  red seabream
  • nc  Pagellus bogaraveo

<Peixos>

besuc de la taca besuc de la taca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc de la taca, n m
  • ca  besuc, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
  • ca  besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  besuc de la piga, n m sin. compl.
  • ca  boga, n f sin. compl.
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  calet de la piga, n m sin. compl.
  • ca  mora, n f sin. compl.
  • ca  ullat, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  besub, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugo de la piga, n m var. ling.
  • ca  besugo gros, n m var. ling.
  • ca  boga ravela, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n f var. ling.
  • ca  boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
  • ca  bóga-ravell, n m var. ling.
  • ca  bogaravell, n m var. ling.
  • ca  gorás, n m var. ling.
  • ca  goràs, n m var. ling.
  • ca  gorras, n m var. ling.
  • ca  pachano, n m var. ling.
  • ca  patxano, n m var. ling.
  • ca  pitgell, n m var. ling.
  • ca  pitjell, n m var. ling.
  • ca  pitxell, n m var. ling.
  • ca  pixano, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • ca  quelèt, n m var. ling.
  • ca  uat, n m var. ling.
  • ca  uot, n m var. ling.
  • ca  uòt, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  voga revell, n m var. ling.
  • ca  voga-ravell, n f var. ling.
  • ca  voga-revey, n m var. ling.
  • ca  vogaravell, n m var. ling.
  • nc  Pagellus bogaraveo
  • nc  Pagellus breviceps var. ling.
  • nc  Pagellus centrodontus var. ling.
  • nc  Sparus cantabricus var. ling.
  • es  besugo
  • es  boga ravella
  • es  goraz
  • es  pachan
  • fr  dorade
  • fr  dorade rose
  • en  blackspot seabream
  • en  gunner
  • en  red seabream

<Peixos > Espàrids>

besuc de la taca besuc de la taca

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc de la taca, n m
  • ca  besuc, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
  • ca  besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  besuc de la piga, n m sin. compl.
  • ca  boga, n f sin. compl.
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  calet de la piga, n m sin. compl.
  • ca  mora, n f sin. compl.
  • ca  ullat, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  besub, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugo de la piga, n m var. ling.
  • ca  besugo gros, n m var. ling.
  • ca  boga ravela, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n f var. ling.
  • ca  boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
  • ca  bóga-ravell, n m var. ling.
  • ca  bogaravell, n m var. ling.
  • ca  gorás, n m var. ling.
  • ca  goràs, n m var. ling.
  • ca  gorras, n m var. ling.
  • ca  pachano, n m var. ling.
  • ca  patxano, n m var. ling.
  • ca  pitgell, n m var. ling.
  • ca  pitjell, n m var. ling.
  • ca  pitxell, n m var. ling.
  • ca  pixano, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • ca  quelèt, n m var. ling.
  • ca  uat, n m var. ling.
  • ca  uot, n m var. ling.
  • ca  uòt, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  voga revell, n m var. ling.
  • ca  voga-ravell, n f var. ling.
  • ca  voga-revey, n m var. ling.
  • ca  vogaravell, n m var. ling.
  • nc  Pagellus bogaraveo
  • nc  Pagellus breviceps var. ling.
  • nc  Pagellus centrodontus var. ling.
  • nc  Sparus cantabricus var. ling.
  • es  besugo
  • es  boga ravella
  • es  goraz
  • es  pachan
  • fr  dorade
  • fr  dorade rose
  • en  blackspot seabream
  • en  gunner
  • en  red seabream

<Peixos > Espàrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat dur, n m
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  blat d'aresta negra, n m alt. sin.
  • ca  blat d'eriçó, n m alt. sin.
  • ca  blat de Brussan, n m alt. sin.
  • ca  blat dur arestat, n m alt. sin.
  • ca  blat fort, n m alt. sin.
  • ca  blat moreno, n m alt. sin.
  • ca  blat moro, n m alt. sin.
  • ca  blat roget, n m alt. sin.
  • ca  blat roig, n m alt. sin.
  • ca  blat rojal, n m alt. sin.
  • ca  blat rovelló, n m alt. sin.
  • ca  forment, n m alt. sin.
  • ca  blat del brusan, n m var. ling.
  • nc  Triticum durum Desf.
  • nc  Triticum cevallos Lag. var. ling.
  • nc  Triticum fastuosum Lag. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

blat dur blat dur

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat dur, n m
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  blat d'aresta negra, n m alt. sin.
  • ca  blat d'eriçó, n m alt. sin.
  • ca  blat de Brussan, n m alt. sin.
  • ca  blat dur arestat, n m alt. sin.
  • ca  blat fort, n m alt. sin.
  • ca  blat moreno, n m alt. sin.
  • ca  blat moro, n m alt. sin.
  • ca  blat roget, n m alt. sin.
  • ca  blat roig, n m alt. sin.
  • ca  blat rojal, n m alt. sin.
  • ca  blat rovelló, n m alt. sin.
  • ca  forment, n m alt. sin.
  • ca  blat del brusan, n m var. ling.
  • nc  Triticum durum Desf.
  • nc  Triticum cevallos Lag. var. ling.
  • nc  Triticum fastuosum Lag. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

bloc d'oclusió bloc d'oclusió

<Odontoestomatologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  bloc d'oclusió, n m
  • ca  rodell, n m sin. compl.
  • ca  rodell d'enregistrament, n m sin. compl.
  • ca  rodell d'oclusió, n m sin. compl.
  • en  bite block
  • en  bite rim
  • en  occlusion rim
  • en  record rim

<Odontoestomatologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definició
Massa de cera que recobreix ambdues cares d'una planxa acrílica que fa de base, i que és utilitzada en odontologia per a enregistrar les relacions intermaxil·lars. També la peça o massa de material plàstic que, en odontologia, és emprada per a fer motlles.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boga, n f
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  boganyó [petit], n m sin. compl.
  • ca  bogarró, n m sin. compl.
  • ca  bogarró [cria], n m sin. compl.
  • ca  bogarró [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  bogó [petit], n m sin. compl.
  • ca  bogues, n f pl sin. compl.
  • ca  boguet, n m sin. compl.
  • ca  boguet [petit], n m sin. compl.
  • ca  madrilla, n f sin. compl.
  • ca  maire, n f sin. compl.
  • ca  salpa, n f sin. compl.
  • ca  virador, n m sin. compl.
  • ca  bóga, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n m var. ling.
  • ca  bogarro, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  vóga, n f var. ling.
  • ca  vòga, n f var. ling.
  • nc  Boops boops
  • nc  Box boops var. ling.
  • nc  Box vulgaris var. ling.
  • nc  Sparus Boops var. ling.
  • es  boga
  • fr  bogue
  • it  buga
  • en  bogue
  • de  Gelbstriemen

<Peixos > Espàrids>