Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

ca aixaragallament, n m
ca erosió de xaragalls, n f sin. compl.

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició

Acció erosiva de l'aigua de pluja o de reg quan s'escorre per terrenys inclinats i hi forma xaragalls.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de cinc enciams amb caramels cruixents de formatge de cabra, fruites vermelles i vinagreta
es ensalada de cinco lechugas con caramelos crujientes de queso de cabra, frutos rojos y vinagreta
fr salade aux cinq laitues avec bonbons croustillants de fromage de chèvre et fruits rouges à la vinaigrette
it insalata alle cinque lattughe con caramelle croccanti di formaggio di capra, frutti rossi e vinaigrette
en five lettuces salad with crunchy goat cheese sweets, red berries and vinaigrette
de Salat mit fünf Blattsalaten und Knusperbonbons mit Ziegenkäse, roten Beeren und Vinaigrette

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amploia, n f
ca alatxa, n f sin. compl.
ca amploies, n f pl sin. compl.
ca anxova, n f sin. compl.
ca espasí, n m sin. compl.
ca golfàs, n m sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca patoia, n f sin. compl.
ca patoia [cria], n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardineta, n f sin. compl.
ca amplòia, n f var. ling.
ca amploya, n f var. ling.
ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
ca emploa, n f var. ling.
ca golfás, n m var. ling.
ca maleta, n f var. ling.
ca méléta, n f var. ling.
ca petoia [cria], n f var. ling.
nc Sprattus sprattus
nc Meletta phalerica var. ling.
nc Meletta vulgaris var. ling.
nc Spratella pumila var. ling.
nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
es caramel
es caramelo
es espadin
es espadín
fr anchois de Norvège
fr blanquette
fr harenguet
fr spat
fr sprat
fr sprat-melette
pt mélétà
en spat
en sprat

<Peixos > Clupeids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BSEHN3) Eivissa

- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

- alatxa: (DCVB-E) Balears

- alatxa: (RPCE3) Balears

- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

- amploia: (NPBLANES) Blanes

- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DELC2) Tarragona

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amploia, n f
ca alatxa, n f sin. compl.
ca amploies, n f pl sin. compl.
ca anxova, n f sin. compl.
ca espasí, n m sin. compl.
ca golfàs, n m sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca patoia, n f sin. compl.
ca patoia [cria], n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardineta, n f sin. compl.
ca amplòia, n f var. ling.
ca amploya, n f var. ling.
ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
ca emploa, n f var. ling.
ca golfás, n m var. ling.
ca maleta, n f var. ling.
ca méléta, n f var. ling.
ca petoia [cria], n f var. ling.
nc Sprattus sprattus
nc Meletta phalerica var. ling.
nc Meletta vulgaris var. ling.
nc Spratella pumila var. ling.
nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
es caramel
es caramelo
es espadin
es espadín
fr anchois de Norvège
fr blanquette
fr harenguet
fr spat
fr sprat
fr sprat-melette
pt mélétà
en spat
en sprat

<Peixos > Clupeids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BSEHN3) Eivissa

- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

- alatxa: (DCVB-E) Balears

- alatxa: (RPCE3) Balears

- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

- amploia: (NPBLANES) Blanes

- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DELC2) Tarragona

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca anoner pinya, n m
ca ata, n m sin. compl.
ca xirimoier pinya, n m sin. compl.
es anón, n m
es anona, n f
es anona azucarada, n f
es anona blanca, n f
es anona de Castilla, n f
es anonillo, n m
es anono, n m
es atá, n m
es até, n m
es atemoya, n f
es ates, n m
es cachimán, n m
es candón, n m
es candongo, n m
es chirimoya, n f
es chirimoyo, n m
es corazón cimarrón, n m
es fruta de condesa, n f
es fruta del conde, n f
es mocuyo, n m
es poshte, n m
es riñón, n m
es samaralla, n f
es saramollo, n m
es saramuyo, n m var. ling.
fr annone écailleuse, n f
fr atte, n f
fr attier, n m
fr cachiman canelle, n m
fr cachiment canelle, n m
fr corossol, n m
fr corossolier écailleux, n m
fr pomme canelle, n f
fr pommier canelle, n m
fr pomme-cannelle, n f var. ling.
pt fruta-pinha, n f
ptBR ata, n f
ptBR fruta-de-conde, n f
ptBR fruta-do-conde, n f
ptBR pinha, n f
ptBR pinha-ata, n f
ptBR pinheira, n f
en apple bush, n
en caneel apple, n
en custard apple, n
en scaly custard apple, n
en sugar apple, n
en sweetsop, n
de Rahmapfel, n m
de Süßsack, n m
de Zimtapfel, n m
nc Annona squamosa

<Botànica>

Definició

Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

Nota

El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca aparell de maó de quart i de sardinells, n m
es aparejo de panderetes y sardineles

<Construcció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca aparell de sardinells, n m
es aparejo de sardineles

<Construcció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca auxiliar tècnic -a d'aparells, n m, f
ca tècnic -a d'aparells, n m, f
es aparatista

<Geografia > Cartografia>

Definició

Tècnic que s'encarrega de controlar els intruments d'observació i mesura topogràfica o geodèsica en una estació.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca badola tingitana, n f
ca paradella tangerina, n f alt. sin.
nc Rumex roseus L.
nc Emex tingitana (L.) Campd. sin. compl.
nc Rumex tingitanus L. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca badola tingitana, n f
ca paradella tangerina, n f alt. sin.
nc Rumex roseus L.
nc Emex tingitana (L.) Campd. sin. compl.
nc Rumex tingitanus L. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "saragells" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Definició

Nota

Definició