Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?

<Esports > Ciclisme>, <Esports > Motociclisme>

Definició

Es considera que les formes adequades són seient i selló (noms masculins), i no *sellí ni *sillín.

Els motius de la tria de seient i selló són els següents:
(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Pel que fa a seient, és la designació genèrica de qualsevol element sobre el qual se seu, d'acord amb la procedència del verb seure, i, per tant, és vàlida d'una manera general per a cadires, tamborets, espais per a seure en cotxes o trens, etc.
(3) Pel que fa a selló, és la designació específica d'un seient de bici o de moto, creada per derivació amb el diminutiu -ó a partir de sella, per la característica que s'hi seu amb una cama a cada costat, igual que en una sella de muntar a cavall.
(4) Totes dues formes es documenten en català en l'àmbit general i en l'àmbit especialitzat, d'acord amb la pertinença de bicicletes i motos a la llengua general però també a l'ús més restringit del ciclisme i el motociclisme. (A grans trets, seient és la forma més usada en llengua general i selló la forma més especialitzada.)
(5) En castellà i en anglès es documenten, igual que en català, els doblets d'una forma general i una forma específica basada en sella. (En francès i en italià les formes específiques són tan habituals que gairebé no es recorre a una forma genèrica.)

En canvi, *sellí i *sillín són formes que no es consideren adequades, pels motius següents:
(1) Són formes no recollides en el diccionari normatiu i totes dues tenen una forta influència del castellà.
(2) Pel que fa a *sellí, és un nom creat sobre sella que hi afegeix el sufix -í/ina per a indicar que es tracta d'una sella petita. Ara bé, aquest sufix ha tingut històricament valor diminutiu en català (per exemple, rajolí o boirina) però actualment només indica relació amb alguna cosa (mar --> marí) o pertinença a un lloc (Barcelona --> barceloní); es pot considerar, per tant, que el final -í és una imitació no justificada del castellà sillín. (En castellà el sufix -ín/ina sí que ha mantingut el valor diminutiu; per exemple, pequeñina o librín.)
. En aquesta línia, el Diccionari català-valencià-balear, que sí que recull sellí, indica que es tracta d'un castellanisme.
(3) Pel que fa a *sillín, és un nom agafat directament del castellà, que no s'ajusta a cap criteri del català: en la base, perquè en català hauria de ser sella i no *silla; en el sufix triat, perquè hauria de ser -et/-eta o -ó/-ona, que són els sufixos diminutius actualment utilitzats en català, i en el final del sufix, perquè hauria de ser -í i no *-ín.

. Un seient o un selló és una peça flonja recoberta de cuir o de teixit fixada a la part superior d'una bicicleta o una motocicleta, sobre la qual el ciclista o el motorista seuen amb una cama a cada banda.
. Els equivalents castellans són un asiento i un sillín; el francès, une selle; els italians, una sella i un sellino, i els anglesos, a saddle o a seat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca 0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?

<Esport > 13 Ciclisme>, <Esport > 15 Esports de motor > 02 Motociclisme>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>

Definició

Es considera que les formes adequades són seient i selló (noms masculins), i no *sellí ni *sillín.

Els motius de la tria de seient i selló són els següents:
(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Pel que fa a seient, és la designació genèrica de qualsevol element sobre el qual se seu, d'acord amb la procedència del verb seure, i, per tant, és vàlida d'una manera general per a cadires, tamborets, espais per a seure en cotxes o trens, etc.
(3) Pel que fa a selló, és la designació específica d'un seient de bici o de moto, creada per derivació amb el diminutiu -ó a partir de sella, per la característica que s'hi seu amb una cama a cada costat, igual que en una sella de muntar a cavall.
(4) Totes dues formes es documenten en català en l'àmbit general i en l'àmbit especialitzat, d'acord amb la pertinença de bicicletes i motos a la llengua general però també a l'ús més restringit del ciclisme i el motociclisme. (A grans trets, seient és la forma més usada en llengua general i selló la forma més especialitzada.)
(5) En castellà i en anglès es documenten, igual que en català, els doblets d'una forma general i una forma específica basada en sella. (En francès i en italià les formes específiques són tan habituals que gairebé no es recorre a una forma genèrica.)

En canvi, *sellí i *sillín són formes que no es consideren adequades, pels motius següents:
(1) Són formes no recollides en el diccionari normatiu i totes dues tenen una forta influència del castellà.
(2) Pel que fa a *sellí, és un nom creat sobre sella que hi afegeix el sufix -í/ina per a indicar que es tracta d'una sella petita. Ara bé, aquest sufix ha tingut històricament valor diminutiu en català (per exemple, rajolí o boirina) però actualment només indica relació amb alguna cosa (mar --> marí) o pertinença a un lloc (Barcelona --> barceloní); es pot considerar, per tant, que el final -í és una imitació no justificada del castellà sillín. (En castellà el sufix -ín/ina sí que ha mantingut el valor diminutiu; per exemple, pequeñina o librín.)
. En aquesta línia, el Diccionari català-valencià-balear, que sí que recull sellí, indica que es tracta d'un castellanisme.
(3) Pel que fa a *sillín, és un nom agafat directament del castellà, que no s'ajusta a cap criteri del català: en la base, perquè en català hauria de ser sella i no *silla; en el sufix triat, perquè hauria de ser -et/-eta o -ó/-ona, que són els sufixos diminutius actualment utilitzats en català, i en el final del sufix, perquè hauria de ser -í i no *-ín.

. Un seient o un selló és una peça flonja recoberta de cuir o de teixit fixada a la part superior d'una bicicleta o una motocicleta, sobre la qual el ciclista o el motorista seuen amb una cama a cada banda.
. Els equivalents castellans són un asiento i un sillín; el francès, une selle; els italians, una sella i un sellino, i els anglesos, a saddle o a seat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

ca bé immoble, n m
ca bé arrel, n m sin. compl.
ca bé seent, n m sin. compl.
es bien inmueble
es bien raíz
es bien sediente

<Dret civil > Dret civil general>, <Dret civil > Drets reals>

Definició

Bé que té una situació fixa i que no pot ser desplaçat sense malmetre's.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bé immoble, n m
ca bé seent, n m sin. compl.
es bien inmueble
es bien sediente
fr bien immeuble
en immovable property
en real estate

<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura patrimonial>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bé immoble, n m
ca bé arrel, n m sin. compl.
ca bé seent, n m sin. compl.
es bien inmueble, n m
es bien raíz, n m sin. compl.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bé immoble, n m
ca bé arrel, n m sin. compl.
ca bé seent, n m sin. compl.
ca immoble, n m sin. compl.
es bien inmueble
es bien raíz
es bien sediente
es inmueble

Definició

Bé que té una situació fixa i que no es pot desplaçar sense malmetre'l.

Nota

Àmbit: Espanya
Els immobles són els béns susceptibles d'apropiació però que no poden ser traslladats d'un lloc a un altre, ja sigui perquè, per les mateixes característiques del bé, és impossible fer-ho, o bé perquè fer-ho implicaria un greu deteriorament del bé.
El Codi civil espanyol estableix en l'article 334 una catalogació de béns immobles que la doctrina ha classificat en quatre grups. En primer lloc, hi ha els béns per naturalesa, que compleixen en si mateixos els requisits de la definició, com ara les terres, entre d'altres. En segon lloc, es parla dels béns immobles per destí, o destinació, que es posen al servei d'un immoble o s'assignen a un lloc fix d'una manera permanent, com ara les màquines, els gots, els instruments o els estris que el propietari o la propietària de la finca destina a la indústria o a l'explotació que es realitza en un edifici o en una heretat, i que directament serveixen per a satisfer les necessitats de l'explotació mateixa. També són immobles per destí, entre d'altres, els vivers d'animals, els colomars, els ruscos, els estanys de peixos i altres vivers anàlegs que el propietari o la propietària col·loca o conserva amb el propòsit de mantenir-los units a la finca, i que en formen part d'una manera permanent. En tercer lloc, hi ha els béns immobles per incorporació, que adquireixen la condició d'immobles perquè estan adherits o units a un altre immoble d'una manera fixa, i que no se'n poden separar sense trencar la matèria o deteriorar l'objecte. En són exemples els arbres, les plantes i els fruits pendents, que estan units a la terra o formen part integrant de l'immoble, entre d'altres. Finalment, hi ha els béns immobles per analogia, que són les concessions administratives d'obres públiques, les servituds i altres drets reals sobre béns immobles.
Una part de la doctrina ha criticat aquesta classificació perquè pot desvirtuar el concepte de bé immoble, però, per contra, una altra part en destaca la utilitat a efectes pràctics.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bany de seient, n m
es baño de asiento, n m
fr bain de siège, n m
en hip bath, n
en sitz bath, n

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca bany de seient, n m
es baño de asiento
fr bain de siège
en hip bath
en sitz bath

Definició

Bany de la part inferior del tronc, que hom practicava assegut amb les cames fora d'un gavadal o d'una conca, emprat antigament en hemorroides i afeccions pèlviques.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca banyera de seient, n f
ca banyerola, n f
es bañaseo, n m
es bañera de asiento, n f sin. compl.
es polibán, n m sin. compl.
fr baignoire à siège, n f
fr baignoire-fauteuil, n f
fr baignoire-sabot, n f
en sit bath, n
eu bainuontzi txiki, n
eu bainuontzi-erdi, n
eu esertzeko bainuontzi, n
eu esertzeko bainuontzi, n

<Fusteria > Mobles>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca canal de Hering, n m
ca ampul·la de Hering, n f sin. compl.
ca segment intermediari, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició

Cadascun dels petits conductes que drenen la bilis dels canalicles biliars intralobulars del fetge o xarxa biliar canalicular i que desemboquen en els colangíols o dúctuls biliars.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "segent" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició