Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "tètric" dins totes les àrees temàtiques

càmera mètrica càmera mètrica

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càmera mètrica, n f
  • es  cámara métrica
  • en  metric camera

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>

Definició
Càmera fotogràfica emprada per a l'obtenció d'imatges destinades a la fotogrametria i a la teledetecció en general.

Les càmeres mètriques, tant en les seves versions analògiques, habituals durant la segona meitat del segle XX, com en les seves versions digitals, habituals en el segle XXI, estan construïdes amb criteris de gran robustesa, altes exigències geomètriques per a proporcionar una bona exactitud en la cartografia i gran format.

En la versió analògica, la pel·lícula fotogràfica per a càmeres mètriques és de grans dimensions amb relació a les fotografies no professionals, i la més típica és la de 23 cm x 23 cm (amb una àrea útil de 21 cm x 21 cm), tot i que hi ha altres formats com 18 cm x 18 cm, 23 cm x 46 cm, etc. Al final del segle XX la pel·lícula es digitalitzava amb un escàner fotogramètric.

En la versió digital, el nombre de píxels és molt variable entre les diverses càmeres mètriques digitals, ja que ha anat augmentant amb l'evolució tecnològica des de les inicials, amb pocs milions de píxels, fins a les actuals, de pràcticament 200 megapíxels (17310 columnes x 11310 files en el cas de la UltraCamXp WA de Microsoft).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
càmera mètrica ZEISS RMK A 30/23 càmera mètrica ZEISS RMK A 30/23

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càmera mètrica ZEISS RMK A 30/23, n f
  • es  cámara métrica ZEISS RMK A 30/23
  • en  metric camera ZEISS RMK A 30/23

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Càmera mètrica de l'empresa ZEISS instal·lada a bord del primer Spacelab.

Els negatius fotogràfics obtinguts amb aquesta càmera tenien unes dimensions de 23 cm x 23 cm. A una altitud de vol d'uns 250 km i amb una distància focal de 305 mm permetia obtenir una resolució espacial entre 20 i 30 m en fotogrames d'una escala aproximada d'1:80000, amb una cobertura territorial d'uns 190 km x 190 km. Va fer un total de 1019 fotografies, de les quals 546 van ser en pel·lícula infraroja i 473 en escala de grisos.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
càmera mètrica ZEISS RMK A 30/23 càmera mètrica ZEISS RMK A 30/23

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càmera mètrica ZEISS RMK A 30/23, n f
  • es  cámara métrica ZEISS RMK A 30/23
  • en  metric camera ZEISS RMK A 30/23

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Càmera mètrica de l'empresa ZEISS instal·lada a bord del primer Spacelab.

Els negatius fotogràfics obtinguts amb aquesta càmera tenien unes dimensions de 23 cm x 23 cm. A una altitud de vol d'uns 250 km i amb una distància focal de 305 mm permetia obtenir una resolució espacial entre 20 i 30 m en fotogrames d'una escala aproximada d'1:80000, amb una cobertura territorial d'uns 190 km x 190 km. Va fer un total de 1019 fotografies, de les quals 546 van ser en pel·lícula infraroja i 473 en escala de grisos.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
càmera mètrica ZEISS RMK A 30/23 càmera mètrica ZEISS RMK A 30/23

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càmera mètrica ZEISS RMK A 30/23, n f
  • es  cámara métrica ZEISS RMK A 30/23
  • en  metric camera ZEISS RMK A 30/23

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors>

Definició
Càmera mètrica de l'empresa ZEISS instal·lada a bord del primer Spacelab.

Els negatius fotogràfics obtinguts amb aquesta càmera tenien unes dimensions de 23 cm x 23 cm. A una altitud de vol d'uns 250 km i amb una distància focal de 305 mm permetia obtenir una resolució espacial entre 20 i 30 m en fotogrames d'una escala aproximada d'1:80000, amb una cobertura territorial d'uns 190 km x 190 km. Va fer un total de 1019 fotografies, de les quals 546 van ser en pel·lícula infraroja i 473 en escala de grisos.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cèntric -a, adj
  • es  céntrico -ca, adj
  • fr  centrique, adj
  • en  central, adj

<Botànica>

cítric cítric

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cítric, n m
  • es  agrio
  • es  cítrico
  • fr  agrumes
  • en  citrus fruit

<Agricultura > Horticultura>

Definició
Fruit d'un cítric.
cítric cítric

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  cítric, n m

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus, i a algun altre de molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa (compartimentada en grills) molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes. Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids.
cal·lítrique cal·lítrique

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cal·lítrique, n f
  • ca  estel d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  estrella de primavera, n f alt. sin.
  • ca  cal·lítric, n m var. ling.
  • ca  cal·litrique, n f var. ling.
  • nc  Callitriche L.

<Botànica > cal·litricàcies>

cal·lítrique cal·lítrique

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cal·lítrique, n f
  • ca  estel d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  estrella de primavera, n f alt. sin.
  • ca  cal·lítric, n m var. ling.
  • ca  cal·litrique, n f var. ling.
  • nc  Callitriche L.

<Botànica > cal·litricàcies>

cambra de retòrica cambra de retòrica

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cambra de retòrica, n f
  • en  chambers of retoric, n

<Art i arquitectura>

Definició
Societat de retòrica, poesia i arts escèniques pròpia dels Països Baixos, organitzada com a gremi, a partir del segle XV.