Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "terreller" dins totes les àrees temàtiques

arç blanc

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
ca agraüller, n m var. ling.
ca aguller, n m var. ling.
ca angarguller, n m var. ling.
ca argilaga blanca, n f var. ling.
ca arguller, n m var. ling.
ca aspinal, n m var. ling.
ca aspinal blanc, n m var. ling.
ca aspino blanc, n m var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barsal blanc, n m var. ling.
ca baurré, n m var. ling.
ca brabuller, n m var. ling.
ca calarigue, n m var. ling.
ca ciderer de pastor, n m var. ling.
ca craüller, n m var. ling.
ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
ca engarguller, n m var. ling.
ca espinau, n m var. ling.
ca espinaubo, n m var. ling.
ca espinaula, n f var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargaller, n m var. ling.
ca garruer, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer blanc, n m var. ling.
ca grauller, n m var. ling.
ca santperemàrtir, n m var. ling.
ca trueller, n m var. ling.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

avantatge material

<22 Esports mentals > 01 Escacs>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca avantatge material, n m
es ventaja material
fr avantage matériel
en material advantage
de materieller Vorteil

<Esport > 22 Esports mentals > 01 Escacs>

Definició

Avantatge d'un dels dos bàndols pel que fa al nombre de peces o al seu valor.

bacallà amb mongetes vermelles i confitura de nyores

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca bacallà amb mongetes vermelles i confitura de nyores
es bacalao con alubias pintas y confitura de ñoras
fr morue aux haricots et à la confiture de piments piquants
it baccalà con fagioli borlotti e confettura di peperoni piccanti
en cod with pinto beans and chilli peppers jam
de Stockfisch mit roten Bohnen und spanischer Pfeffermarmelade

bandera groga amb franges vermelles

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>

ca bandera groga amb franges vermelles, n f
es bandera con líneas verticales rojas y amarillas
fr drapeau jaune à bandes rouges
en yelow flag with red stripes

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Definició

Bandera de color groc amb franges verticals de color vermell amb què un comissari de pista indica als pilots que les condicions d'adherència de la pista han empitjorat.

bandera groga amb franges vermelles

<Esport > Esports de motor > Motociclisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de motociclisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/7/>

ca bandera groga amb franges vermelles, n f
es bandera con líneas verticales rojas y amarillas
fr drapeau jaune à bandes rouges
en yelow flag with red stripes

<Esport > Esports de motor > Motociclisme>

Definició

Bandera de color groc amb franges verticals de color vermell amb què un comissari de pista indica als pilots que les condicions d'adherència de la pista han empitjorat.

bandera groga amb franges vermelles

<15 Esports de motor>

ca bandera groga amb franges vermelles, n f
es bandera con líneas verticales rojas y amarillas
fr drapeau jaune à bandes rouges
en yelow flag with red stripes

<Esport > 15 Esports de motor>

Definició

Bandera de color groc amb franges verticals de color vermell amb què un comissari de pista indica als pilots que les condicions d'adherència de la pista han empitjorat.

barrella

<Botànica>

ca barrella, n f
ca barrellera, n f sin. compl.
ca sosa, n f sin. compl.
ca salicorn, n m alt. sin.
ca salicorn fi, n m alt. sin.
ca salsola de Sevilla, n f alt. sin.
ca salsora, n f alt. sin.
ca salsosa, n f alt. sin.
ca salicor fi, n m var. ling.
nc Salsola soda L.

<Botànica > quenopodiàcies>

barrella

<Ciències de la vida>

ca barrella, n f
ca barrellera, n f sin. compl.
ca sosa, n f sin. compl.
ca salicorn, n m alt. sin.
ca salicorn fi, n m alt. sin.
ca salsola de Sevilla, n f alt. sin.
ca salsora, n f alt. sin.
ca salsosa, n f alt. sin.
ca salicor fi, n m var. ling.
nc Salsola soda L.

<Botànica > quenopodiàcies>

barrellar

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca barrellar, n m
ca sosar, n m sin. compl.
es barrillar
es sosal
es sosar

<Botànica>

barrigar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca barrigar, v tr
ca furgar, v tr
es hocicar
es hozar
fr vermiller
en root in, to
en root, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Remoure, el porc i el gos, la terra a cops de morro per buscar menjar o per refrescar-se.