Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xaró" dins totes les àrees temàtiques

baró -onessa baró -onessa

<Història>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  baró -onessa, n m, f
  • es  barón

<Història>

Definició
Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, ve després del vescomte.
baró -onessa baró -onessa

<Història>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  baró -onessa, n m, f
  • es  barón

<Història>

Definició
A l'edat mitjana, gran senyor, senyor que tenia sobre les seves terres la plenitud dels drets feudals.
baro jirugi baro jirugi

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baro jirugi, n m
  • ca  cop de puny amb la cama contrària, n m sin. compl.
  • es  baro jirugui
  • es  golpe de puño con distinta pierna
  • fr  attaque contraire
  • fr  attaque du poing côté jambe arrière
  • fr  balo jileugui
  • en  baro jireugi
  • en  reverse front punch

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definició
Cop de puny que s'executa amb el puny corresponent a la cama endarrerida.
baro- baro-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  baro-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>

Definició
Forma prefixada del mot grec báros que significa pes.
bestriu bestriu

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bestriu, n m
  • ca  peix blau, n m
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  negret, n m sin. compl.
  • ca  negret xato, n m sin. compl.
  • ca  negreta, n f sin. compl.
  • ca  pastiu, n m sin. compl.
  • ca  bastriu, n m var. ling.
  • ca  casó, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Dalatias licha
  • nc  Dalatas licha var. ling.
  • nc  Echynorhynusus lichia var. ling.
  • nc  Scymnorhinus licha var. ling.
  • es  carocho
  • es  cazón, n m
  • es  cazón, n m
  • es  negra, n f
  • fr  squale-liche
  • en  kitefin shark

<Taurons > Esquàlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bestriu, n m
  • ca  peix blau, n m
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  negret, n m sin. compl.
  • ca  negret xato, n m sin. compl.
  • ca  negreta, n f sin. compl.
  • ca  pastiu, n m sin. compl.
  • ca  bastriu, n m var. ling.
  • ca  casó, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Dalatias licha
  • nc  Dalatas licha var. ling.
  • nc  Echynorhynusus lichia var. ling.
  • nc  Scymnorhinus licha var. ling.
  • es  carocho
  • es  cazón, n m
  • es  cazón, n m
  • es  negra, n f
  • fr  squale-liche
  • en  kitefin shark

<Taurons > Esquàlids>

burro marí burro marí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burro marí, n m
  • ca  cavall, n m sin. compl.
  • ca  cavall de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavall de mar xato, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí camús, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí xato, n m sin. compl.
  • ca  cavallet, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de la mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar camús, n m sin. compl.
  • ca  cavallet marí, n m sin. compl.
  • ca  hipocamp, n m sin. compl.
  • ca  caball de mar, n m var. ling.
  • ca  caball marí, n m var. ling.
  • ca  caballet de mar, n m var. ling.
  • ca  cavall marì, n m var. ling.
  • ca  hipocampo, n m var. ling.
  • nc  Hippocampus hippocampus
  • nc  Hippocampus brevirostris var. ling.
  • nc  Syngnathus Hippocampus var. ling.
  • es  caballico de mar
  • es  caballito de mar
  • es  caballo de mar
  • es  caballo marino
  • es  hipocampo
  • fr  hippocampe
  • fr  hippocampe à museau court
  • en  sea-horse
  • de  Seepferdchen

<Peixos > Singnàtids>

burro marí burro marí

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burro marí, n m
  • ca  cavall, n m sin. compl.
  • ca  cavall de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavall de mar xato, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí camús, n m sin. compl.
  • ca  cavall marí xato, n m sin. compl.
  • ca  cavallet, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de la mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar, n m sin. compl.
  • ca  cavallet de mar camús, n m sin. compl.
  • ca  cavallet marí, n m sin. compl.
  • ca  hipocamp, n m sin. compl.
  • ca  caball de mar, n m var. ling.
  • ca  caball marí, n m var. ling.
  • ca  caballet de mar, n m var. ling.
  • ca  cavall marì, n m var. ling.
  • ca  hipocampo, n m var. ling.
  • nc  Hippocampus hippocampus
  • nc  Hippocampus brevirostris var. ling.
  • nc  Syngnathus Hippocampus var. ling.
  • es  caballico de mar
  • es  caballito de mar
  • es  caballo de mar
  • es  caballo marino
  • es  hipocampo
  • fr  hippocampe
  • fr  hippocampe à museau court
  • en  sea-horse
  • de  Seepferdchen

<Peixos > Singnàtids>

cabot amb banyes cabot amb banyes

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabot amb banyes, n m
  • ca  dragonet, n m sin. compl.
  • ca  fardatxo, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  pau, n m sin. compl.
  • ca  cabot en banyes, n m var. ling.
  • ca  raro, n m var. ling.
  • nc  Callionymus risso
  • nc  Callyonimus belennus
  • nc  Callionymus belenus var. ling.
  • nc  Callyonimus belenus var. ling.

<Peixos > Cal·lionímids>

cabot amb banyes cabot amb banyes

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabot amb banyes, n m
  • ca  dragonet, n m sin. compl.
  • ca  fardatxo, n m sin. compl.
  • ca  guineu, n f sin. compl.
  • ca  pau, n m sin. compl.
  • ca  cabot en banyes, n m var. ling.
  • ca  raro, n m var. ling.
  • nc  Callionymus risso
  • nc  Callyonimus belennus
  • nc  Callionymus belenus var. ling.
  • nc  Callyonimus belenus var. ling.

<Peixos > Cal·lionímids>