Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xerric" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrum maculat, n m
- ca àrums, n m pl alt. sin.
- ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
- ca cugot, n m alt. sin.
- ca peu de bou, n m alt. sin.
- ca peu de vedella, n m alt. sin.
- ca pota de bou, n f alt. sin.
- ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
- ca sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca serpentina menor, n f alt. sin.
- ca xèrria, n f alt. sin.
- ca xèrries, n f pl alt. sin.
- ca barba d'Aaron, n f var. ling.
- ca barba de Aron, n f var. ling.
- ca sarrices, n f pl var. ling.
- nc Arum maculatum L.
<Botànica > aràcies>
Nota
- L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àrum maculat, n m
- ca àrums, n m pl alt. sin.
- ca barba d'Aaró, n f alt. sin.
- ca cugot, n m alt. sin.
- ca peu de bou, n m alt. sin.
- ca peu de vedella, n m alt. sin.
- ca pota de bou, n f alt. sin.
- ca sarriassa clapada, n f alt. sin.
- ca sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
- ca sarriasses, n f pl alt. sin.
- ca serpentina menor, n f alt. sin.
- ca xèrria, n f alt. sin.
- ca xèrries, n f pl alt. sin.
- ca barba d'Aaron, n f var. ling.
- ca barba de Aron, n f var. ling.
- ca sarrices, n f pl var. ling.
- nc Arum maculatum L.
<Botànica > aràcies>
Nota
- L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca èczema asteatòtic dels vells, n m
- ca èczema craquelé, n m sin. compl.
- ca èczema de la vellesa, n m sin. compl.
- ca èczema hiemal, n m sin. compl.
- ca èczema hiemalis, n m sin. compl.
- ca èczema xeròtic, n m sin. compl.
- ca eczemàtide de dessecació, n f sin. compl.
- ca pell seca hivernal, n f sin. compl.
- ca pruïja hiemal, n f sin. compl.
- ca pruïja hiemalis, n f sin. compl.
- ca pruïja hivernal, n f sin. compl.
- ca pruïja senil, n f sin. compl.
- ca xerosi hivernal, n f sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>
Definició
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aferradissos, n m pl
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca llepassa, n f var. ling.
- nc Setaria verticillata (L.) P. Beauv. subsp. aparine (Steud.) Asch. et Graebn.
- nc Setaria adhaerens (Forssk.) Chiov. sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aferradissos, n m pl
- ca llapassa, n f alt. sin.
- ca serreig, n m alt. sin.
- ca xereix, n m alt. sin.
- ca cerreig, n m var. ling.
- ca llepassa, n f var. ling.
- nc Setaria verticillata (L.) P. Beauv. subsp. aparine (Steud.) Asch. et Graebn.
- nc Setaria adhaerens (Forssk.) Chiov. sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la Terra > Geologia>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca amàs d'escòria, n m
- ca cúmul d'escòria, n m
- ca runam de mina, n m
- ca carraller, n m sin. compl.
- es escombrera, n f
- es escombrera de mina
- es pila de escombros, n f
- es vertedero de escombros, n m
- fr halde, n m
- fr terri, n m
- fr terril, n m
- en boney pile, n
- en culm bank, n
- en mine dump, n
- en spoil tip, n
- en waste tip, n
<Ciències de la Terra > Geologia>
Definició
<Zoologia > Insectes>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca brunzidora de garriga, n f
- fr cigale des garrigues, n f
- fr cigale du garric, n f
- nc Tibicina garricola
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufanaga, n f
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca pastanaga, n f alt. sin.
- ca pastanaga borda, n f alt. sin.
- ca xerevia, n f alt. sin.
- ca xirivia, n f alt. sin.
- ca xirivia borda, n f alt. sin.
- ca xirivia silvestre, n f alt. sin.
- ca carota, n f var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca xaravia, n f var. ling.
- ca xaravilla, n f var. ling.
- ca xarvia, n f var. ling.
- ca xerivia, n f var. ling.
- ca xerovia, n f var. ling.
- ca xeruvia, n f var. ling.
- ca xervia, n f var. ling.
- ca xoravia, n f var. ling.
- ca xorobies, n f pl var. ling.
- ca xorovia, n f var. ling.
- ca xurivia, n f var. ling.
- ca xuruvia, n f var. ling.
- nc Pastinaca sativa L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufanaga, n f
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca pastanaga, n f alt. sin.
- ca pastanaga borda, n f alt. sin.
- ca xerevia, n f alt. sin.
- ca xirivia, n f alt. sin.
- ca xirivia borda, n f alt. sin.
- ca xirivia silvestre, n f alt. sin.
- ca carota, n f var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca xaravia, n f var. ling.
- ca xaravilla, n f var. ling.
- ca xarvia, n f var. ling.
- ca xerivia, n f var. ling.
- ca xerovia, n f var. ling.
- ca xeruvia, n f var. ling.
- ca xervia, n f var. ling.
- ca xoravia, n f var. ling.
- ca xorobies, n f pl var. ling.
- ca xorovia, n f var. ling.
- ca xurivia, n f var. ling.
- ca xuruvia, n f var. ling.
- nc Pastinaca sativa L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca càrex màxim, n m
- ca càrex pèndul, n m alt. sin.
- ca jonça de penjolls, n f alt. sin.
- ca penjolls, n m pl alt. sin.
- ca xereix bord, n m alt. sin.
- ca xerreix bord, n m var. ling.
- nc Carex pendula Huds.
- nc Carex maxima Scop. var. ling.
<Botànica > ciperàcies>