Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xerric" dins totes les àrees temàtiques

àrum maculat àrum maculat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àrum maculat, n m
  • ca  àrums, n m pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  cugot, n m alt. sin.
  • ca  peu de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu de vedella, n m alt. sin.
  • ca  pota de bou, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa clapada, n f alt. sin.
  • ca  sarriassa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  sarriasses, n f pl alt. sin.
  • ca  serpentina menor, n f alt. sin.
  • ca  xèrria, n f alt. sin.
  • ca  xèrries, n f pl alt. sin.
  • ca  barba d'Aaron, n f var. ling.
  • ca  barba de Aron, n f var. ling.
  • ca  sarrices, n f pl var. ling.
  • nc  Arum maculatum L.

<Botànica > aràcies>

Nota

  • L'atribució dels noms consignats en aquesta entrada a Arum maculatum s'ha considerat probable, però no del tot segura, ja que durant molt de temps diversos botànics confonien A. maculatum amb A. italicum
èczema asteatòtic dels vells èczema asteatòtic dels vells

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  èczema asteatòtic dels vells, n m
  • ca  èczema craquelé, n m sin. compl.
  • ca  èczema de la vellesa, n m sin. compl.
  • ca  èczema hiemal, n m sin. compl.
  • ca  èczema hiemalis, n m sin. compl.
  • ca  èczema xeròtic, n m sin. compl.
  • ca  eczemàtide de dessecació, n f sin. compl.
  • ca  pell seca hivernal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hiemal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hiemalis, n f sin. compl.
  • ca  pruïja hivernal, n f sin. compl.
  • ca  pruïja senil, n f sin. compl.
  • ca  xerosi hivernal, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Dermatologia>

Definició
Dermatosi que es presenta en gent gran, caracteritzada per pruïja, descamació pitiriasiforme, eritema i canvis cutanis eczematoides distribuïts sobre una pell molt seca, finament clivellada (fr craquelé), en els braços, cames i dors de les mans. És originat per la disminució de la secreció sebàcia de la pell de les extremitats (asteatosi), pròpia de la vellesa, combinada amb el costum de banyar-se o rentar-se prolongadament amb sabons alcalinitzants. Es presenta especialment a l'hivern, quan la humitat de les habitacions és escassa per un excés de calefacció.
aferradissos aferradissos

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aferradissos, n m pl
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  serreig, n m alt. sin.
  • ca  xereix, n m alt. sin.
  • ca  cerreig, n m var. ling.
  • ca  llepassa, n f var. ling.
  • nc  Setaria verticillata (L.) P. Beauv. subsp. aparine (Steud.) Asch. et Graebn.
  • nc  Setaria adhaerens (Forssk.) Chiov. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

amàs d'escòria amàs d'escòria

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  amàs d'escòria, n m
  • ca  cúmul d'escòria, n m
  • ca  runam de mina, n m
  • ca  carraller, n m sin. compl.
  • es  escombrera, n f
  • es  escombrera de mina
  • es  pila de escombros, n f
  • es  vertedero de escombros, n m
  • fr  halde, n m
  • fr  terri, n m
  • fr  terril, n m
  • en  boney pile, n
  • en  culm bank, n
  • en  mine dump, n
  • en  spoil tip, n
  • en  waste tip, n

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició
Monticle artificial construït per a l'acumulació de residus miners, subproductes de l'explotació minera, compostos principalment d'esquistos, i en més petita quantitat de gres carbonífer i d'altres residus diversos.
anèmia de cèl·lules falciformes anèmia de cèl·lules falciformes

<Malalties i síndromes>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  anèmia de cèl·lules falciformes, n f
  • ca  anèmia de cèl·lules semilunars, n f sin. compl.
  • ca  anèmia de Herrick, n f sin. compl.
  • ca  anèmia drepanocítica, n f sin. compl.
  • ca  drepanocitosi, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Herrick, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Dresbach, n f sin. compl.
  • en  sickle-cell anemia

<Malalties i síndromes>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Hemoglobinopatia S homozigota, caracteritzada per una anèmia crònica amb crisis hemolítiques, que s'inicia en la infància, casuda per una anomalia estructural de l'hemoglobina S.

Nota

  • La denominació meniscocitosi, relacionada amb el nom meniscòcits, que rebien les cèl·lules falciformes característiques d'aquesta anèmia, es feia servir antigament.
arbre mètric arbre mètric

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  arbre mètric, n m
  • es  árbol métrico
  • fr  arbre métrique
  • en  metrical tree

<Lingüística>

Definició
En fonologia mètrica, arbre que representa l'estructura accentual en què se simbolitzen les relacions de prominència existents entre els constituents.

Nota

  • Els constituents prominents són etiquetats com a forts i els menys prominents com a febles.
brunzidora de garriga brunzidora de garriga

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  brunzidora de garriga, n f
  • fr  cigale des garrigues, n f
  • fr  cigale du garric, n f
  • nc  Tibicina garricola

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids >Tibicinins > Tibicina
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufanaga, n f
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  xirivia, n f alt. sin.
  • ca  xirivia borda, n f alt. sin.
  • ca  xirivia silvestre, n f alt. sin.
  • ca  carota, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  xaravia, n f var. ling.
  • ca  xaravilla, n f var. ling.
  • ca  xarvia, n f var. ling.
  • ca  xerivia, n f var. ling.
  • ca  xerovia, n f var. ling.
  • ca  xeruvia, n f var. ling.
  • ca  xervia, n f var. ling.
  • ca  xoravia, n f var. ling.
  • ca  xorobies, n f pl var. ling.
  • ca  xorovia, n f var. ling.
  • ca  xurivia, n f var. ling.
  • ca  xuruvia, n f var. ling.
  • nc  Pastinaca sativa L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

càmera fotogramètrica càmera fotogramètrica

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càmera fotogramètrica, n f
  • ca  càmera mètrica, n f
  • es  cámara con formato
  • es  cámara de cuadro
  • es  cámara fotogramétrica
  • es  cámara métrica
  • en  frame camera
  • en  metric camera

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Càmera que proporciona una presa estable, precisa i de geometria coneguda, utilitzada en fotogrametria.

Nota

  • Els paràmetres d'orientació interna d'una càmera fotogramètrica són estables i coneguts, ja que disposa de marques fiducials que permeten calcular la posició dels punts principals en la imatge fotogràfica.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
càmera fotogramètrica càmera fotogramètrica

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  càmera fotogramètrica, n f
  • ca  càmera mètrica, n f
  • es  cámara con formato
  • es  cámara de cuadro
  • es  cámara fotogramétrica
  • es  cámara métrica
  • en  frame camera
  • en  metric camera

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Càmera que proporciona una presa estable, precisa i de geometria coneguda, utilitzada en fotogrametria.

Nota

  • Els paràmetres d'orientació interna d'una càmera fotogramètrica són estables i coneguts, ja que disposa de marques fiducials que permeten calcular la posició dels punts principals en la imatge fotogràfica.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8