ancorar
ancorar
- ca ancorar, v tr
- es anclar
Definició
Registrar i escorcollar l'interior d'un vaixell per veure si porta contraban.
ancorar
ancorar
- ca fondejar, v tr
- ca ancorar, v tr sin. compl.
- ca sorgir, v tr sin. compl.
- ca tirar àncores, v tr sin. compl.
- ca tirar l'àncora, v tr sin. compl.
- es fondear
Definició
Practicar la maniobra necessària perquè la nau quedi subjectada al fons amb seguretat.
ancorar a barbes de gat
ancorar a barbes de gat
- ca ancorar a barbes de gat, v tr
- es anclar a barbas de gato
Definició
Ancorar amb dues àncores disposades a certa distància entre si de manera que formin un angle de 120º aproximadament.
ancorar a peu d'ànec
ancorar a peu d'ànec
- ca ancorar a peu d'ànec, v tr
Definició
Ancorar amb dues àncores fondejades, una per la proa i una per la popa.
ancorar a peu d'oca
ancorar a peu d'oca
- ca ancorar a peu d'oca, v intr
Definició
Tirar tres àncores, una a estribord, una altra a babord i una altra cap a la part d'on ve el vent.
ancorar dues peces
ancorar dues peces
- ca ancorar dues peces, v intr
- es anclar dos piezas
Definició
Subjectar fortament dues peces per evitar que se separin o que es moguin horitzontalment.
ancoratge
ancoratge
- ca ancoratge, n m
- ca punt d'ancoratge, n m sin. compl.
- es ancladero
- es anclaje
- es fondeadero
- es tenedero
Definició
Lloc a recer dels vents i amb un fons apte perquè s'hi aferrin les àncores, utilitzat per a ancorar-hi les embarcacions.
ancoratge
ancoratge
- ca ancoratge, n m
- es anclaje
- es ancoraje
Definició
Giny que serveix per a lligar fortament dos elements constructius, especialment el que serveix per a evitar desplaçaments horitzontals.
ancoratge
ancoratge
- ca dret d'ancoratge, n m
- ca ancoratge, n m sin. compl.
- ca estaca, n f sin. compl.
- es anclaje
Definició
Dret que es paga en certs ports per a ancorar-hi les naus.
ancoratge
ancoratge
- ca ancoratge, n m
- es anclaje
- es fondeo
Definició
Acció d'ancorar.