Diccionari nàutic

Relatiu o pertanyent a l'estudi del vent com a font d'energia.

Instrument per a mesurar la velocitat d'un fluid gasós, en particular de l'aire.

Anemòmetre que mesura les components horitzontals i la component vertical del vector vent.

Anemòmetre format per tres o quatre cassoletes que, impulsades pel vent, giren entorn d'un eix vertical.

Anemòmetre que permet deduir la velocitat del vent a partir de la mesura de la pressió que exerceix el mateix vent.

Anemòmetre format per tres o quatre cassoletes que, impulsades pel vent, giren entorn d'un eix vertical.

Conjunt de procediments i tècniques de mesura per a determinar les característiques dinàmiques de l'aire.

Relatiu o pertanyent a l'anemometria.

Aparell usat en meteorologia per a indicar la direcció del vent.

Baròmetre que mesura les variacions de la pressió atmosfèrica a partir de les deformacions que experimenta una capsa de parets flexibles o un tub enrotllable on s'ha fet el buit.