Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de dret processal

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  acusació particular, n f
  • es  acusación particular, n f

Instrucció del procés penal

Definició
Acusació exercida per una víctima o un perjudicat per un delicte en què s'insta el càstig del culpable i el rescabalament dels danys soferts, si la víctima o el perjudicat no ha renunciat ni s'ha reservat l'exercici d'aquest dret.

Nota

  • 1. Quan s'exerceix l'acusació particular es manifesta la voluntat de constituir-se com a part activa del procés penal.
  • 2. L'acusació particular és exercida per l'acusador particular.
  • 3. Amb l'acusació particular es pot exercir també l'acció civil, sempre i quan l'acusador particular no renunciï a aquesta acció ni es reservi l'exercici d'aquest dret. La víctima o el perjudicat també poden exercir només l'acció civil i renunciar a l'acció penal. En aquest cas, s'anomena actor civil.
  • ca  acusació popular, n f
  • es  acusación popular, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Acusació que, en un procés penal, manté l'acusació popular.
  • ca  acusació popular, n f
  • ca  acció popular, n f sin. compl.
  • es  acusación popular, n f
  • es  acción popular, n f sin. compl.

Instrucció del procés penal

Definició
Acusació exercida en defensa de la societat i la legalitat per una persona física o jurídica que no és una víctima ni un perjudicat per un delicte.

Nota

  • L'acusació popular és exercida per l'acusador popular.
  • ca  acusació privada, n f
  • es  acusación privada, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Acusació que, en un procés penal, manté l'acusació privada.
  • ca  acusació privada, n f
  • es  acción penal privada, n f
  • es  acción privada, n f
  • es  acusación privada, n f

Instrucció del procés penal

Definició
Acusació exercida per una víctima d'un delicte privat en què s'insta el càstig del culpable i el rescabalament dels danys soferts, si no ha renunciat ni s'ha reservat l'exercici d'aquest dret.

Nota

  • 1. El delicte privat únicament es pot perseguir a iniciativa de la víctima i mitjançant l'acusació privada. Actualment, només son delictes privats els delictes de calúmnies o injuries contra particulars.
  • 2. L'acusació privada és exercida per l'acusador privat.
  • ca  acusació pública, n f
  • es  acusación pública, n f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Acusació que, en un procés penal, manté l'acusació pública.
  • ca  acusació pública, n f
  • es  acusación pública, n f

Instrucció del procés penal

Definició
Acusació exercida pel fiscal en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei.
  • ca  ministeri fiscal, n m
  • ca  acusació pública, n f sin. compl.
  • ca  ministeri públic, n m sin. compl.
  • es  acusación pública, n f
  • es  ministerio fiscal, n m
  • es  ministerio público, n m

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Òrgan de l'Estat, derivat del poder executiu, amb personalitat jurídica pròpia i autonomia funcional, que té com a missió promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei.

Nota

  • Els membres del ministeri fiscal són els fiscals.
  • ca  acusador | acusadora, n m, f
  • es  acusador | acusadora, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Persona física o jurídica que exerceix l'acció penal en un procés judicial.

Nota

  • Són acusadors l'acusador particular, l'acusador popular, l'acusador privat i, eventualment, el fiscal.
  • ca  acusador particular | acusadora particular, n m, f
  • es  acusador particular | acusadora particular, n m, f

Conceptes generals > Subjectes processals

Definició
Acusador que és una víctima o un perjudicat per un delicte i exerceix l'acusació particular.