Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Llengua

arnall negre

ramnàcies

ca arçot, n m
ca arç negre, n m sin. compl.
ca cambró, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca espí, n m sin. compl.
ca espí negre, n m sin. compl.
ca garboller, n m sin. compl.
ca trencaolles, n f sin. compl.
ca alacantí, n m alt. sin.
ca alacantins, n m pl alt. sin.
ca arç, n m alt. sin.
ca arçot de tanques, n m alt. sin.
ca arnall negre, n m alt. sin.
ca buscabaralla, n m/f alt. sin.
ca corniol, n m alt. sin.
ca escornabou, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal negre, n m alt. sin.
ca espinalera, n f alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller negre, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca ginebrissa borda, n f alt. sin.
ca mal hivern, n m alt. sin.
nc Rhamnus lycioides L.

ramnàcies

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim sense revisar la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller>garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostren les formes garbuller (també garbuller negre) i garguller (amb equivalència acústica B=G; fenomen molt habitual en català) que PELL2000-3 recull al País Valencià.

arnalleta

lleguminoses / fabàcies

ca ruac, n m
ca salat, n m sin. compl.
ca sosa, n f sin. compl.
ca arnall, n m alt. sin.
ca arnalleta, n f alt. sin.
ca arnalls, n m pl alt. sin.
ca gaó salat, n m alt. sin.
ca gavó salat, n m alt. sin.
ca salada, n f alt. sin.
ca soses, n f pl alt. sin.
nc Ononis tridentata L.

lleguminoses / fabàcies

arnalls

lleguminoses / fabàcies

ca arnalls, n m pl
ca botgeta, n f alt. sin.
ca favet bord, n m alt. sin.
ca gavó viscós, n m alt. sin.
ca melosa, n f alt. sin.
ca mocosa, n f alt. sin.
ca mucosa, n f alt. sin.
nc Ononis viscosa L.

lleguminoses / fabàcies

arnalls

lleguminoses / fabàcies

ca ruac, n m
ca salat, n m sin. compl.
ca sosa, n f sin. compl.
ca arnall, n m alt. sin.
ca arnalleta, n f alt. sin.
ca arnalls, n m pl alt. sin.
ca gaó salat, n m alt. sin.
ca gavó salat, n m alt. sin.
ca salada, n f alt. sin.
ca soses, n f pl alt. sin.
nc Ononis tridentata L.

lleguminoses / fabàcies

arnet

rosàcies

ca abarta, n f
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca barça, n f alt. sin.
ca barça blanca, n f alt. sin.
ca bardal, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca barders, n m pl alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca bardisses, n f pl alt. sin.
ca esbarzer, n m alt. sin.
ca esbarzer comú, n m alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
ca figamora, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca mata de mora, n f alt. sin.
ca móra, n f alt. sin.
ca móra (fruit), n f alt. sin.
ca móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
ca morellera, n f alt. sin.
ca morera, n f alt. sin.
ca morera salvatge, n f alt. sin.
ca móres, n f pl alt. sin.
ca móres (fruit), n f pl alt. sin.
ca móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
ca morilla (fruit), n f alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca romeguera comuna, n f alt. sin.
ca romeguera de pastor, n f alt. sin.
ca romegueres, n f pl alt. sin.
ca roser de pastor, n m alt. sin.
ca sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
nc Rubus ulmifolius Schott

rosàcies

Nota

1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o 'conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços' (DIEC2-E).
3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.

arnet

ramnàcies

ca aladern, n m
ca boix bord, n m sin. compl.
ca lladern, n m sin. compl.
ca llampúdol, n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca acader, n m alt. sin.
ca aladern allitendre, n m alt. sin.
ca aladern ver, n m alt. sin.
ca allitendre, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca boixos bords, n m pl alt. sin.
ca camacruix, n f alt. sin.
ca corronyera, n f alt. sin.
ca coscolleta, n f alt. sin.
ca coscollina, n f alt. sin.
ca dineret, n m alt. sin.
ca fustet, n m alt. sin.
ca fusteta, n f alt. sin.
ca garrigó, n m alt. sin.
ca grana d'Avinyó, n f alt. sin.
ca llampuguera, n f alt. sin.
ca llor mascle, n m alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata-selva, n f alt. sin.
ca mombrú, n m alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivastre, n m alt. sin.
ca olivera borda, n f alt. sin.
ca punxeta, n f alt. sin.
ca ram cabrer, n m alt. sin.
ca ram dolç, n m alt. sin.
ca reboll bord, n m alt. sin.
ca reboll mascle, n m alt. sin.
ca sanguinyol, n m alt. sin.
ca sofraira, n f alt. sin.
ca trocaperols, n m/f alt. sin.
nc Rhamnus alaternus L. var. alaternus

ramnàcies

arnet

rosàcies

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.

rosàcies

Nota

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

àrnica

compostes / asteràcies

ca ala de corb, n f
ca àrnica, n f alt. sin.
ca àrnica falsa, n f alt. sin.
ca ínula blanca, n f alt. sin.
ca ínula helenioide, n f alt. sin.
nc Inula helenioides DC. in Lam. et DC.

compostes / asteràcies

àrnica

compostes / asteràcies

ca àrnica, n f
ca herba de les caigudes, n f sin. compl.
ca tabac de muntanya, n m sin. compl.
ca tabac de pastor, n m sin. compl.
ca alop, n m alt. sin.
ca arnicó, n m alt. sin.
ca esternudera, n f alt. sin.
ca flor de tabac, n f alt. sin.
ca herba capital, n f alt. sin.
ca herba de cop, n f alt. sin.
ca herba de l'espant, n f alt. sin.
ca tabac muscà, n m alt. sin.
ca talpa, n f alt. sin.
ca talpica, n f alt. sin.
nc Arnica montana L. subsp. montana

compostes / asteràcies

àrnica

compostes / asteràcies

ca gravit, n m
ca herba de pare i fill, n f sin. compl.
ca ull de bou, n m sin. compl.
ca àrnica, n f alt. sin.
ca àrnica borda, n f alt. sin.
ca barret de frare, n m alt. sin.
ca corona de rei, n f alt. sin.
ca espinosa, n f alt. sin.
ca gira-sol, n m alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca margarida punxosa, n f alt. sin.
ca pare i fill, n m alt. sin.
ca pares i fills, n m pl alt. sin.
ca pedrafic, n m alt. sin.
ca punxera, n f alt. sin.
nc Pallenis spinosa (L.) Cass. subsp. spinosa
nc Asteriscus spinosus (L.) Sch. Bip. sin. compl.

compostes / asteràcies