Noms de plantes. TO

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Llengua

afrontacavadors

solanàcies

ca dolçamara, n f
ca dulcamara, n f sin. compl.
ca vidalbí, n m sin. compl.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
ca herba de la creu, n f alt. sin.
ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
ca herba dulcamara, n f alt. sin.
ca herba morera, n f alt. sin.
ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca morella amargant, n f alt. sin.
ca morella de marge, n f alt. sin.
ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
ca morella grimpant, n f alt. sin.
ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
ca pet de dona rica, n m alt. sin.
ca sarmentosa, n f alt. sin.
ca solana, n f alt. sin.
ca vidiella morada, n f alt. sin.
ca vinya de Judea, n f alt. sin.
nc Solanum dulcamara L.

solanàcies

afrontacavadors

lleguminoses / fabàcies

ca ungla de gat, n f
ca gavó espinós, n m sin. compl.
ca ugó, n m sin. compl.
ca abriüll, n m alt. sin.
ca abriülls, n m alt. sin.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca afrontallauradors, n m alt. sin.
ca agullons, n m pl alt. sin.
ca aturabou, n m/f alt. sin.
ca botgeta, n f alt. sin.
ca brunaga, n f alt. sin.
ca brunagues, n f pl alt. sin.
ca candell, n m alt. sin.
ca candells, n m pl alt. sin.
ca dent de bou, n f alt. sin.
ca gaó, n m alt. sin.
ca gaons, n m pl alt. sin.
ca gatosa, n f alt. sin.
ca gatoses, n f pl alt. sin.
ca gavó, n m alt. sin.
ca ugons, n m pl alt. sin.
nc Ononis spinosa L.

lleguminoses / fabàcies

Nota

La denominació abriülls, aplicada a Ononis spinosa i a d'altres plantes espinoses (vegeu també Centaurea calcitrapa, Tribulus terrestris), presenta nombroses variants lingüístiques (adragó, adragull, ardagull, etc.). DCVB-E (s. v. adragulls) explica aquesta evolució: 'adragulls: de abreülls 'planta punxent', que es convertí en agreülls (segurament per etimologia popular de agre) > agragulls (per la tendència natural a evitar l'hiatus) > adragulls (per dissimilació consonàntica).'

afrontacavadors

plantaginàcies

ca herba pucera, n f
ca llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
ca saragatona, n f sin. compl.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca afrontallaurador, n m alt. sin.
ca afrontallauradors, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca herba de cremades, n f alt. sin.
ca herba de la fam, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba de puça, n f alt. sin.
ca herba de puces, n f alt. sin.
ca herba pucera vera, n f alt. sin.
ca llavor de puça, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca plantatge de ca, n m alt. sin.
ca pucera, n f alt. sin.
ca pucera vera, n f alt. sin.
ca rampets, n m pl alt. sin.
ca saragatona de llei, n f alt. sin.
ca saragatona vera, n f alt. sin.
ca sargantana, n f alt. sin.
ca silive, n m alt. sin.
ca silli, n m alt. sin.
nc Plantago afra L.

plantaginàcies

Nota

A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.

afrontallaurador

plantaginàcies

ca herba pucera, n f
ca llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
ca saragatona, n f sin. compl.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca afrontallaurador, n m alt. sin.
ca afrontallauradors, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca herba de cremades, n f alt. sin.
ca herba de la fam, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba de puça, n f alt. sin.
ca herba de puces, n f alt. sin.
ca herba pucera vera, n f alt. sin.
ca llavor de puça, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca plantatge de ca, n m alt. sin.
ca pucera, n f alt. sin.
ca pucera vera, n f alt. sin.
ca rampets, n m pl alt. sin.
ca saragatona de llei, n f alt. sin.
ca saragatona vera, n f alt. sin.
ca sargantana, n f alt. sin.
ca silive, n m alt. sin.
ca silli, n m alt. sin.
nc Plantago afra L.

plantaginàcies

Nota

A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.

afrontallauradors

plantaginàcies

ca afrontacavadors, n m
ca afrontallauradors, n m alt. sin.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca botafoc, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botges bordes, n f pl alt. sin.
ca botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blava, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja ronyosa, n f alt. sin.
ca bufafoc, n m alt. sin.
ca gangrenera, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba de puces, n f alt. sin.
ca herba gangrenosa, n f alt. sin.
ca herba pucera, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca plantatge de ca, n m alt. sin.
ca plantatge de matafoc, n m alt. sin.
ca pucera, n f alt. sin.
ca puces, n f pl alt. sin.
ca saragatona, n f alt. sin.
ca ventafoc, n m alt. sin.
nc Plantago sempervirens Crantz

plantaginàcies

afrontallauradors

lleguminoses / fabàcies

ca ungla de gat, n f
ca gavó espinós, n m sin. compl.
ca ugó, n m sin. compl.
ca abriüll, n m alt. sin.
ca abriülls, n m alt. sin.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca afrontallauradors, n m alt. sin.
ca agullons, n m pl alt. sin.
ca aturabou, n m/f alt. sin.
ca botgeta, n f alt. sin.
ca brunaga, n f alt. sin.
ca brunagues, n f pl alt. sin.
ca candell, n m alt. sin.
ca candells, n m pl alt. sin.
ca dent de bou, n f alt. sin.
ca gaó, n m alt. sin.
ca gaons, n m pl alt. sin.
ca gatosa, n f alt. sin.
ca gatoses, n f pl alt. sin.
ca gavó, n m alt. sin.
ca ugons, n m pl alt. sin.
nc Ononis spinosa L.

lleguminoses / fabàcies

Nota

La denominació abriülls, aplicada a Ononis spinosa i a d'altres plantes espinoses (vegeu també Centaurea calcitrapa, Tribulus terrestris), presenta nombroses variants lingüístiques (adragó, adragull, ardagull, etc.). DCVB-E (s. v. adragulls) explica aquesta evolució: 'adragulls: de abreülls 'planta punxent', que es convertí en agreülls (segurament per etimologia popular de agre) > agragulls (per la tendència natural a evitar l'hiatus) > adragulls (per dissimilació consonàntica).'

afrontallauradors

plantaginàcies

ca herba pucera, n f
ca llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
ca saragatona, n f sin. compl.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca afrontallaurador, n m alt. sin.
ca afrontallauradors, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca herba de cremades, n f alt. sin.
ca herba de la fam, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba de puça, n f alt. sin.
ca herba de puces, n f alt. sin.
ca herba pucera vera, n f alt. sin.
ca llavor de puça, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca plantatge de ca, n m alt. sin.
ca pucera, n f alt. sin.
ca pucera vera, n f alt. sin.
ca rampets, n m pl alt. sin.
ca saragatona de llei, n f alt. sin.
ca saragatona vera, n f alt. sin.
ca sargantana, n f alt. sin.
ca silive, n m alt. sin.
ca silli, n m alt. sin.
nc Plantago afra L.

plantaginàcies

Nota

A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.

afrontapagesos

crucíferes / brassicàcies

ca bàbol, n m
ca capellà, n m sin. compl.
ca afrontapagesos, n m alt. sin.
ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
ca capellans, n m pl alt. sin.
ca colet, n m alt. sin.
ca coleta, n f alt. sin.
ca cresta de gall, n f alt. sin.
ca farots, n m pl alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca floreta blanca, n f alt. sin.
ca guixes, n f pl alt. sin.
ca herba apoderada, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca morrissà gros, n m alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca muixos, n m pl alt. sin.
ca pàpola, n f alt. sin.
ca pàpoles, n f pl alt. sin.
ca paula, n f alt. sin.
ca pelitre, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
nc Lepidium draba L.
nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

crucíferes / brassicàcies

Nota

TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

afrormòsia

lleguminoses / fabàcies

ca afrormòsia, n f
nc Pericopsis elata (Harms) Meeuwen

lleguminoses / fabàcies

afzèlia

lleguminoses / fabàcies

ca afzèlia, n f
nc Afzelia sp. pl.

lleguminoses / fabàcies