Back to top
  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.

rosàcies

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.

rosàcies

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
  • ca  passacamins, n m
  • ca  escanyavelles, n m sin. compl.
  • ca  estiravelles, n m sin. compl.
  • ca  herba caminadora, n f sin. compl.
  • ca  herba de cent nusos, n f sin. compl.
  • ca  herba llarga, n f sin. compl.
  • ca  llengua de moixó, n f sin. compl.
  • ca  tiravaques, n m sin. compl.
  • ca  traspassacamins, n m sin. compl.
  • ca  travacavalls, n m sin. compl.
  • ca  ametleret, n m alt. sin.
  • ca  ametleret bord, n m alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  cairell, n m alt. sin.
  • ca  canyaret, n m alt. sin.
  • ca  cent nusos, n m alt. sin.
  • ca  centinòdia, n f alt. sin.
  • ca  cenyuc, n m alt. sin.
  • ca  cordó, n m alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriol, n m alt. sin.
  • ca  corriola, n f alt. sin.
  • ca  corrioles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriols, n m pl alt. sin.
  • ca  cruatelles, n f pl alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  destrompassacamins, n m alt. sin.
  • ca  entrebancacamins, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estiravella, n m alt. sin.
  • ca  estisoreta, n f alt. sin.
  • ca  gata pelosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caminaire, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent nus, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba de corriola, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferro, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta urinària, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  tirabou, n m alt. sin.
  • ca  tirabous, n m alt. sin.
  • ca  tiravelles, n m alt. sin.
  • ca  traspassacamins comú, n m alt. sin.
  • ca  travabous, n m alt. sin.
  • ca  travacamins, n m alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum aviculare L.

poligonàcies

  • ca  passacamins, n m
  • ca  escanyavelles, n m sin. compl.
  • ca  estiravelles, n m sin. compl.
  • ca  herba caminadora, n f sin. compl.
  • ca  herba de cent nusos, n f sin. compl.
  • ca  herba llarga, n f sin. compl.
  • ca  llengua de moixó, n f sin. compl.
  • ca  tiravaques, n m sin. compl.
  • ca  traspassacamins, n m sin. compl.
  • ca  travacavalls, n m sin. compl.
  • ca  ametleret, n m alt. sin.
  • ca  ametleret bord, n m alt. sin.
  • ca  arenària, n f alt. sin.
  • ca  cairell, n m alt. sin.
  • ca  canyaret, n m alt. sin.
  • ca  cent nusos, n m alt. sin.
  • ca  centinòdia, n f alt. sin.
  • ca  cenyuc, n m alt. sin.
  • ca  cordó, n m alt. sin.
  • ca  corretjola, n f alt. sin.
  • ca  corretjoles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriol, n m alt. sin.
  • ca  corriola, n f alt. sin.
  • ca  corrioles, n f pl alt. sin.
  • ca  corriols, n m pl alt. sin.
  • ca  cruatelles, n f pl alt. sin.
  • ca  cua de lluert, n f alt. sin.
  • ca  cua de rata, n f alt. sin.
  • ca  cua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  destrompassacamins, n m alt. sin.
  • ca  entrebancacamins, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossí, n m alt. sin.
  • ca  estaca-rossins, n m pl alt. sin.
  • ca  estiravella, n m alt. sin.
  • ca  estisoreta, n f alt. sin.
  • ca  gata pelosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caminaire, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent nus, n f alt. sin.
  • ca  herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
  • ca  herba de corriola, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferro, n f alt. sin.
  • ca  herba del nuguet, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta urinària, n f alt. sin.
  • ca  llengua d'ocell, n f alt. sin.
  • ca  llengua de pardalet, n f alt. sin.
  • ca  meligó, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  tirabou, n m alt. sin.
  • ca  tirabous, n m alt. sin.
  • ca  tiravelles, n m alt. sin.
  • ca  traspassacamins comú, n m alt. sin.
  • ca  travabous, n m alt. sin.
  • ca  travacamins, n m alt. sin.
  • ca  travarada, n f alt. sin.
  • nc  Polygonum aviculare L.

poligonàcies

  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.

rosàcies

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.

rosàcies

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.

rosàcies

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.

rosàcies

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.

rosàcies

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.
  • ca  ametller, n m
  • ca  ametla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametler, n m sin. compl.
  • ca  ametlla (fruit), n f sin. compl.
  • ca  ametlla (llavor), n f sin. compl.
  • ca  ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
  • ca  alzina d'ametlles, n f alt. sin.
  • ca  ametler comú, n m alt. sin.
  • ca  ametlla, n f alt. sin.
  • ca  ametllers, n m pl alt. sin.
  • ca  ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  ametlló (fruit), n m alt. sin.
  • ca  ametlló (llavor), n m alt. sin.
  • ca  ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
  • nc  Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
  • nc  Amygdalus communis L. sin. compl.

rosàcies

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.